A la gent li agrada molt desdoblar en masculí i femení; a mi m’agradaria que em desdoblessin el meu compte bancari i que l’Estat es fes càrrec de la meitat de les meves despeses d’autònoma. Però en aquesta vida no es pot tenir tot, oi? Hi ha qui creu que pel fet de desdoblar les paraules en masculí i femení esdevé més tolerant i obert de ment. La realitat, però, és que esdevé un cap de suro o una capa de suro / un babau o una babaua / un pallús o una pallussa. Quan es pren la decisió d’actuar d’una determinada manera, se n’han de saber els motius. I no s’hi val dir «perquè ho fa tothom»; no tenim pas tres anys ni formem part d’una classe de pàrvuls. Molta gent et dirà que desdobla perquè «ja està fart/farta de tant de masclisme». També n’hi haurà que faran un pas encara més sorprenent i, tot i portar una barba d’un pam i mig i un bigoti, et diran que «totis som dones». L’exemple seria aquell típic home que té ganes d’anar-se’n al llit amb algú i que fa piulades de l’estil: «si en toquen una, ens toquen a totes». Ja sabeu de quins espècimens us parlo: d’aquells mateixos que quan arriben a casa són incapaços de fer una rentadora i molt menys de rentar els plats.  

Per què carai no ens feu cas als filòlegs quan diem que desdoblar és una gran pèrdua de temps i d’intel·lecte?

No hi ha res millor que la ignorància per donar lliçons de com s’han de fer les coses. Posaria la mà al foc que la majoria dels filòlegs i lingüistes estan en contra del desdoblament (com la Carme Junyent); perquè, si han estudiat encara que sigui una mica durant la carrera, sabran que és tan absurd com defensar que el xinès i el català són la mateixa llengua. Jo, com a filòloga, em nego a desdoblar; no em dona la gana. No penso contribuir a alimentar aquest fals altruisme-feminisme de pa sucat amb oli que impera actualment. Els filòlegs tenim molt clar que el gènere (categoria gramatical) i el sexe (tret biològic dels éssers vius) són dues coses molt diferents. Oi que diem la casa? Creieu que la casa és una dona? No. Oi que diem el camí? Creieu que el camí és un home? No. (Em sap greu que tot això sembli una classe de P3, però el nivell de raonament és aquest.) I què passa quan dic els cotxes? Algú s’escandalitza? No, oi? Entendreu (suposo) que hi ha més d’un cotxe. Doncs, quan diem els nois, passa exactament el mateix: es tracta d’un conjunt que pot estar compost només de nois o de nois i noies. Si volem especificar que el grup està compost només de noies, direm les noies. Que n’és de bonica la llengua i que bé que va per expressar tot el que volem quan no se la mareja amb teories estranyes.

Quan aneu al metge, li discutiu com ha de fer la incisió per operar-vos? Quan aneu al mecànic, us poseu a reparar el cotxe vosaltres? Llavors, per què carai no ens feu cas als filòlegs quan diem que desdoblar és una gran pèrdua de temps i d’intel·lecte i deixem enrere d’una vegada tota aquesta estupidesa i ens centrem a salvar la llengua, que bona falta li fa? Els problemes d’identitat no els arreglarem pas destrossant la llengua; aquestes coses s’arreglen als divans. No cal modificar una llengua (que no té res en contra nostra) per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos. Això és com voler alimentar-se mirant el sol. M’explico? Tenim una llengua preciosa, que està a punt desaparèixer per assimilació, i no se’ns acut res més que posar-nos a desdoblar-la. Els polítics farien el que fos per aconseguir vots (es vendrien l’ànima si fes falta; imagineu-vos si els importa gaire la llengua), però nosaltres hem de ser més llestos. Diguem prou al desdoblament i sí a parlar català.