El que el PSOE no va tancar al Congrés Federal, ho resol ara a l'arrencada de curs accelerada. L'executiu socialista se sosté a sobre d'una closca gairebé buida de poder territorial, afermat en el pilar català, precisament el menys útil per recuperar la resta d'autonomies. Després té un altre pilar més a futur, el de la majoria absoluta d'Emiliano García Page, simbòlic per la seva oposició a Pedro Sánchez i un programa antagònic al dels seus dos mandats. En l'immediat, pràcticament tots els lideratges de les federacions passen pels candidats preferents del secretari general. Amb la retirada de Juan Espadas a liderar el PSOE-A i de Luis Tudanca a Castella i Lleó, s'aclareixen els dos últims bastions territorials pendents.
És lògic que sigui una prioritat del PSOE. Sánchez va perdre la majoria progressista el 23-J. Si, a més a més, hi ha canvi de govern amb un resultat fidel a les enquestes o les mateixes eleccions europees, Catalunya seria el seu únic llogarret gal. El poder local, més tretze executius autonòmics, sumat al control de comandaments de la Moncloa estarien controlats pel PP —amb coalició ultra o sense— i faltaria més d'un any perquè els socialistes poguessin recuperar algun enclavament. Aquesta és l'aposta del 2025 del PSOE, preparar-se per reconstruir-se a mitjà termini. Carlos Mazón ho està posant fàcil a València, però Madrid i Andalusia han passat a ser estructuralment del PP, amb diferents lògiques, de les agressives polítiques neoliberals que tan bons resultats donen als conservadors a Madrid al perfil centrat de Juanma Moreno Bonilla, conscient que la seva majoria absoluta s'alimenta de la fuga de vots socialistes.
Aquesta és l'aposta del 2025 del PSOE, preparar-se per reconstruir-se a mitjà termini
A Andalusia, l'excepcionalitat i complexitat és màxima. No és comparable a les tensions territorials de les candidatures de Pilar Alegría a Aragó o Diana Morant a València. En espera de l'anunci de la candidatura, tots donaran suport a María Jesús Montero per consens. Ja ho ha fet Juan Espadas llançant una indirecta a Susana Díaz: "Em vaig presentar sent batlle de Sevilla (...) per superar fractures" i ara es retira per donar suport a un projecte "guanyador". Amb Montero, el PSOE tindrà una vicesecretària general del PSOE, ministra d'Hisenda i secretària general d'Andalusia, negociant el finançament de Catalunya i la resta de negociacions pressupostàries.
El cupo català, les competències migratòries, el desenvolupament de l'Agència Tributària catalana té parada en Montero. Juntament amb Félix Bolaños, són els dos negociadors. I Montero haurà de fer un triple salt: liderar Andalusia, afavorir els socis independentistes i contenir la revolta partidista de les comunitats del PP. Tot en un trimestre en què —hi hagi pressupostos generals o no— el govern espanyol ho donarà tot en unes negociacions amb Junts, assenyalant que se'ls acaba la "paciència", i ERC resistint-se a negociar els pressupostos fins que no es compleixin els pactes, és a dir, tots dos collant per aconseguir resultats. I encara que estiguin endarrerint el debat sobre la qüestió de confiança a Sánchez presentada per Junts, és qüestió de setmanes que el PSOE hagi de començar a concretar alguna cosa.
La successió andalusa té complexitats òbvies. Governar amb Catalunya i adobar Andalusia és el més difícil encara per a un partit que ha de recompondre la desfeta que pateix des del 2019, quan Moreno Bonilla va arribar a la Junta, i va tenir el seu zenit el juny del 2022, amb el pitjor resultat històric. Tot plegat en un territori on la competició electoral PP-PSOE és molt directa. Per als socialistes no és el mateix treure-li un escó a València a Compromís, a Madrid a Podemos o Más Madrid i fins i tot al PNB al País Basc. A Andalusia valen el doble, cinc escons per al PSOE són cinc menys per al PP.
Els votants andalusos són una peça clau del seu engranatge i les victòries electorals: s'hi juguen 61 escons del Congrés (és la comunitat que més n'aporta, davant els 48 escons catalans) i una vegada rendibilitzada a les urnes la política a Catalunya del govern espanyol, necessiten reconstruir l'ensulsiada andalusa. En definitiva, el full de ruta del 2025 del PSOE confronta amb el del 2026. No és fàcil guanyar Catalunya i Andalusia alhora. El present immediat de la permanència del govern espanyol depèn dels seus socis, mentre que les pròximes autonòmiques dependran de les apostes personals de Pedro Sánchez. Una tensió més en un tauler ple de variables.