Amb el rebuig a la proposició de llei sobre els lloguers, Junts per Catalunya s’ha desmarcat definitivament al Congrés de la majoria parlamentària que va investir president del govern espanyol el líder socialista, Pedro Sánchez. Tot apunta que l’executiu acumularà derrotes parlamentàries una setmana sí i l’altra també, que seran celebrades i vociferades pels portaveus del Partit Popular fins a quedar-se afònics, però molt probablement sense més transcendència.

I tot això, perquè el partit Junts per Catalunya, que té 7 diputats decisius per fer majoria, s’ha adonat que no treu cap rendibilitat amb la seva aposta per l’estabilitat política espanyola: de l’amnistia s’han beneficiat els policies, del català a Europa ja en parlarem, de la delegació de competències en immigració res no se’n sap, els trens continuen espatllats i pel que fa al concert econòmic tothom desafina...

Junts per Catalunya constata que la seva aposta per l’estabilitat del govern de Pedro Sánchez no li està resultant prou rendible, però tampoc es veu quin rendiment pot treure de la desestabilització

L’estabilitat és un bé que cal preservar quan aporta més avantatges que inconvenients, tal com ha explicat el lehendakari Imanol Pradales. Al Partit Nacionalista Basc tampoc no li agrada la proposició de llei dels lloguers, però a canvi del seu suport, rep contrapartides que augmenten els poders i els recursos del govern de Vitòria, que a més compta amb el suport necessari del Partit Socialista d’Euskadi.

Molt diferent és el cas de Junts per Catalunya, atès que no té un govern per rebre contrapartides i, a més, la proposició de llei, liderada per Sumar, va en contra de la seva clientela potencial i planteja les polítiques d’habitatge practicades durant els 8 anys de govern d’Ada Colau a la ciutat de Barcelona, un malson de JXCat que recorda els resultats coneguts pel que fa als preus de l’habitatge, dels lloguers i el fenomen de la gentrificació.

Una delegació socialista d’alt nivell s’ha afanyat a viatjar a Suïssa a parlar amb Carles Puigdemont per intentar refer una relació que té com a principal obstacle el canvi de paradigma de la política catalana. Durant molts anys, els grups parlamentaris de PNB i CiU negociaven al Congrés a canvi de contrapartides favorables per als seus respectius governs d’Euskadi i Catalunya. Aquest esquema segueix funcionant per al PNB, però ja no pot funcionar a Catalunya perquè JXCat no governa la Generalitat. Qualsevol contrapartida que el partit de Puigdemont arrenqui al govern de Pedro Sánchez, siguin recursos, inversions o competències, qui les rebrà serà, en tot cas, el govern de Salvador Illa, i això sempre que el president de la Generalitat les vulgui, atès que el seu projecte de país no és precisament sobiranista ni tan sols nacionalista. I pel que fa a la repressió de l’independentisme tot ha quedat en mans dels jutges.

Sense governar Catalunya, qualsevol èxit negociador de Junts, de recursos, d’inversions o de competències, només el podrà rendibilitzar l’executiu de Salvador Illa, si és que els vol

La qüestió és doncs què pot oferir el PSOE o que pot reclamar Junts que li suposi un incentiu a seguir apostant per l’estabilitat. El referèndum? Estabilitat i autodeterminació no semblen gaire compatibles. Així que aquesta setmana s’ha de votar al Congrés el sostre de dèficit i després vindran els pressupostos. Quin benefici polític pot treure Junts pel seu suport? I automàticament sorgeix la següent qüestió: quina rendibilitat pot treure JXCat de votar en contra, de la desestabilització?

Pedro Sánchez ha demostrat que és capaç de governar sense pressupostos, sense lleis i amb l’oposició en mode histèric. L’economia no li va malament, així que mentre duri la tendència pot anar fent a cop de decret i amb iniciatives per l’entreteniment com el recentment anunciat Pla d’Acció per la Democràcia. I contra el fang!!!

A diferència de Catalunya, que viurà probablement un període d’estabilitat política tan llarg com l’avorriment, la política espanyola es presenta com un espectacular Dragon Khan, és a dir una atracció amb pujades i baixades vertiginoses, però que quan sembla que tothom s’estimbarà, la nau aterra suaument amb tothom molt excitat i divertit i sense que ningú hagi pres mal. I tal dia farà un any.