La primera intervenció de Pedro Sánchez en el discurs per demanar el suport a la seva investidura com a president del Govern ha estat dirigida sobretot als seguidors del seu propi partit descontents amb el pacte amb els independentistes i l’ha presentat com el preu que calia pagar per continuar governant des de l’esquerra i aturar l’accés a l’extrema dreta. "Puigdemont surt a compte, estúpids", ha vingut a dir el candidat,
No es perceben fissures en el grup parlamentari socialista, més aviat al contrari, la claca estava ben organitzada, però més enllà de la Carrera de San Jerónimo, el pacte amb els independentistes resulta molt indigest, no tant a la militància com als quadres locals i regionals socialistes que han de confrontar en el seu àmbit territorial el discurs catastrofista de la dreta. A ells s’ha dirigit Sánchez per convèncer-los que el pacte amb els independentistes surt a compte i ho ha fet a la defensiva, pel que fa a la constitucionalitat de la llei d’amnistia, però a l’atac, presentant l’acord amb els independentistes gairebé com un antídot per la independència, una aposta per la reconciliació amb els catalans, però que només és possible assumint la unitat d’Espanya. El realitzador del senyal televisiu del Congrés enfocava la cara de Míriam Nogueras, la líder parlamentària de Junts, que no semblava molt satisfeta amb el que sentia, però tampoc podia esperar una altra cosa del candidat a presidir Espanya.
No es perceben fissures en el grup parlamentari socialista, més aviat al contrari, la claca estava ben organitzada, però més enllà de la Carrera de San Jerónimo, el pacte amb els independentistes resulta molt indigest
Amb tot, Sánchez no ha parlat de Catalunya fins al minut 77 del seu discurs, que ha durat 104 minuts. Quan diu que val la pena el pacte es refereix al fet que podrà continuar aplicant polítiques progressistes que beneficiïn les classes més desfavorides. Ha posat com a objectius prioritaris la plena ocupació i l’augment del poder adquisitiu de les classes mitjanes, però en desenvolupar el seu programa de Govern s’ha distret molt en un discurs típic de l’anomenada esquerra woke, molt feminisme, molt LGTBI, molt canvi climàtic, erigint-se en constructor del “mur” que impedeixi l’avenç de l’extrema dreta. En canvi, pel que fa a les desigualtats socials, més que un programa ha enumerat una sèrie d’anuncis electoralistes, però no menys importants, com la gratuïtat del transport públic per als joves, els ajuts al lloguer, la reducció de l’IVA als productes de primera necessitat, etc.
Fora del Congrés n'hi havia uns quants que protestaven i sobretot insultaven a Sánchez i a Puigdemont, però la sessió del matí ha transcorregut amb tota normalitat. A la tarda hi haurà més verí, segur.