"N'hi ha alguns als quals cal inculcar una vegada i una altra la veritat perquè penetri en el seu ànim"
Petrarca

Molta gent s'estranya que es demanin mediadors i ratificadors i relators i fedataris per pactar amb els socialistes, però és perquè encara no han reparat en el contingut del decret llei 6/2023 que es va publicar al BOE el passat dia 20, així amb el silenci de les festes i just abans de vacances, i que conté entre mil i una qüestions greus que no poden passar-se per alt, una alteració de la Llei d'Enjudiciament Civil que consagra deixar en suspens l'aplicació de l'amnistia quan es presenti una qüestió prejudicial a Europa.

A què tanta discussió sobre els efectes suspensius o no, i tant posar en el projecte pactat que en un termini màxim de dos mesos hauria de ser aplicada? Els negociadors socialistes tenien ja en cartera el decret llei del qual els parlo, que acaba d'entrar en vigor, en el qual es modifica l'article 43 de la Llei d'Enjudiciament Civil per les qüestions prejudicials, que deixa clara la suspensió del procediment sobre el qual versin des de la seva presentació fins que el TJUE les resolgui. Atès que és segur que el Tribunal Suprem presentarà prejudicials respecte a l'amnistia, de quant temps de suspensió parlem, de prop de dos anys? Aquest nou article 43 bis plasma definitivament el que fins ara era una mera interpretació entorn de la preeminència del dret europeu sobre el nacional. Va més enllà, no només consagra la suspensió del procediment per al tribunal que presenti la prejudicial, sinó, atenció, per a tots els altres que tinguin procediments directament vinculats per tal del litigi: "si el tribunal estima necessària la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per resoldre, podrà suspendre motivadament el procediment". Així que no només el Tribunal Suprem podria suspendre l'aplicació de la Llei d'Amnistia en els seus assumptes fins que el TJUE es pronunciï, sinó que qualsevol altre jutjat o tribunal amb assumptes referits al procés podria fer-ho també.

El més gros, segons m'expliquen, arriba per l'esquena. Sembla que el govern espanyol va enviar als seus "socis" l'esborrany del decret llei, que hauria de ser revalidat en una votació parlamentària al gener, i pel que sembla al que va rebre Junts no apareixia aquest punt. Així que, si les meves fonts no fallen, que no solen fer-ho, l'emprenyament ha estat d'alt voltatge per un nou intent de trapelleria emboscat en un text tan complex que consta de quatre llibres, 129 articles, 16 disposicions addicionals, 11 de transitòries i una de derogatòria. Enmig d'aquest poti-poti, i dins de la reforma del procés civil, es troba un punt que pot deixar paralitzada l'amnistia fins i tot ben passada la meitat de la legislatura. És això el que es busca? Compleix això amb l'esperit del pactat amb els independentistes? Si un esgota el maquiavel·lisme, pot pensar que els socialistes tenen dubtes sobre els camins que prendrà Junts una vegada aconseguida l'amnistia de tots els processistes. Amb aquest nou article, no hi ha dubte, tot quedarà paralitzat fins a un moment en què ja s'hauria superat l'equador de la legislatura amb pressupostos, les eleccions catalanes i tantes coses que estan en joc. "Ah, jo he complert el pactat!", podran al·legar, "són els jutges en aplicació del decret que vau votar!". I tot seguiria igual que està ara, fins i tot amb l'amnistia aprovada.

L'emprenyament ha estat d'alt voltatge per un nou intent de trapelleria emboscat en un text tan complex. Enmig d'aquest poti-poti, i dins de la reforma del procés civil, es troba un punt que pot deixar paralitzada l'amnistia fins i tot ben passada la meitat de la legislatura

Em diuen que Junts ja ha comunicat al PSOE que no revalidarà aquest decret llei ni de conya en tals condicions. Tindrien tota la raó. Fins i tot puc augurar-los que si paralitzen aquest decret llei seran enaltits per un munt d'instàncies que ni ells no s'imaginen. No pel tema de l'amnistia, no, sinó perquè per aquesta porta d'urgència i sense informes ni debat social s'ha colat la revolució més important de la Justícia espanyola des de l'època d'Alonso Martínez, i no crec que exageri. Tampoc no sembla que el PNB accepti revalidar el decret llei tal com és, sinó que hauria posat com a condició la seva tramitació com a projecte de llei, segons recull l'article 86.3 de la Constitució. És a dir, sense informes previs ni esmenes a la totalitat, però sí acceptant esmenes per a punts concrets.

El cert és que el famós decret 6/2023 reforma a toc de corneta les lleis processals i recull aspectes de projectes de llei, com el d'eficiència processal o el de digitalització, que porten estancats en Justícia des d'almenys els temps del ministre Campo. Ara, a correcuita, pretenen que sigui realitat mitjançant els fets consumats. El decretàs inclou més qüestions que afecten de ple les competències de les comunitats, ja que les obliga, per exemple, a la confluència dels sistemes informàtics de totes elles sense que resolgui a quin han de canviar i, sens dubte, carregant-les amb el pes econòmic de la renovació. I no només això, la reforma per decret afecta també les carreres dels funcionaris i molts altres aspectes. Per a la major part dels juristes consultats és un nyap des del punt de vista de la tècnica normativa i de la seguretat jurídica. Imaginin-se que proclama que els judicis telemàtics, adoptats amb prou feines i per força durant la pandèmia, passen a ser la regla general! Que fàcil és canviar dinàmiques de segles en un sospir, almenys sobre el paper. Que ho aguanta tot, sense tenir en compte ni els diners ni els problemes de drets o pràctics que es deriven del canvi.

L'excusa per a aquesta urgència i aquesta falta de debat, tant polític amb els socis de legislatura com social i davant de l'opinió pública, és que sense aquests canvis no es rebria el següent enviament de fons de la Unió Europea. Així que com urgeix la pasta, el decret llei està justificat. Tot aquest paquet legislatiu es pensava tramitar com a llei orgànica, que és el que correspon, però els esmentats projectes van quedar als llimbs després de la precipitada convocatòria d'eleccions, per la qual cosa ara, ens diuen, no en queda cap altra que fer-la per decret. El cert és que si el que es regula en aquesta norma no mereix tramitació de llei, llavors oblidem-nos que res no ho exigeixi; encara que ja ho vam veure quan es va considerar matèria urgent desenterrar Franco.

Poden comprovar com hi ha un buit sorprenent en premsa entorn d'una reforma tan profunda i tan poc debatuda. Jo aconsellaria als periodistes que estudiïn com serà la seva feina en les vistes en aquestes sales virtuals i si se'ls donarà accés i com es complirà el principi de publicitat, i als advocats que repassin a veure si els interessa que els testimonis de càrrec no siguin davant sinó emboscats en pantalles, i als procuradors a veure on queda el seu paper amb el tema de la carpeta electrònica dels ciutadans en la qual, pel que sembla, tindrem accés directe als procediments que ens competeixin. I a veure què passarà amb ancians, matussers informàtics i pobres sense pantalla. No és cap bestiesa el del decretàs, i no només per l'amnistia.