Valentino Rossi. Pilot de motos. Simpàtic, divertit i afable. Era difícil que caigués malament. Una trajectòria d'anys el convertia en una institució de l'esport i en un referent per a molts nens que volien ser com ell. Tot se'n va anar a can Pistraus per una reacció, un impuls, en una corba qualsevol, d'una cursa qualsevol, d'un circuit qualsevol. L'home simpàtic, divertit i afable va convertir-se en algú capaç de fer fora de la pista un company. I els nens ja no volen ser com ell.
Sergi Roberto. Futbolista del Barça. Fa dos mesos tenia el dos peus fora del club. No era prou bo per quedar-s'hi. Va estar a punt d'acabar en un equipet qualsevol afegint-se a la llista dels nois que podien haver estat i no van ser. Li va anar d'un pèl convertir-se en un cromo engroguit d'una pàgina qualsevol, d'un àlbum qualsevol, d'un nen qualsevol que el consideraria un jugador qualsevol. Ara tot ha canviat i és la gran revelació de la temporada. Ara és el millor jugador sortit del planter en anys. Aviat serà internacional i, si no succeeixen coses estranyes, passarà a la història del club i la seva foto lluirà al museu.
Una trajectòria d'anys se'n pot anar en orris en un segon i del no-res pot sorgir un lideratge inesperat. En dies com aquests, no perdem de vista que qualsevol pot convertir-se en un Rossi o en un Roberto. En política també. Ei, i en un pim pam.