La política de tipus zero del BCE està provocant la còlera dels estalviadors alemanys, la qual cosa de retruc obre una confrontació indesitjada entre els bancs del nord i del sud d'Europa. L'absència de remuneració dels dipòsits i de les inversions a llarg termini pot provocar que part de l'estalvi busqui vies alternatives. A Espanya, acceptant això, es té també en compte el delicat moment del cicle econòmic. I això canvia la perspectiva.

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, preguntat en una reunió amb la premsa econòmica, sobre si la banca seria capaç de trencar el tabú i cobrar als seus clients per mantenir diners en els comptes o de pagar a algú pel fet de demanar-li un préstec, va declarar que aquests mateixos dubtes se'ls planteja ell. “Mai no havíem previst tipus d'interès negatius, ni les nostres relacions contractuals hi estan preparades ni van ser pensades per a l'escenari en el qual estem entrant”, va dir.

A Alemanya, on el Bundesbank manté una posició molt crítica respecte a la política del BCE de recórrer als “diners helicòpter”, fórmula inventada per Milton Friedman i que consisteix a repartir diners pràcticament gratis perquè la gent consumeixi, s'han aixecat veus molt respectades contra les últimes decisions adoptades el 10 de març per Mario Draghi.

Segons el think tank IFO, el més prestigiós d'Europa, el BCE s'està excedint en el seu mandat

Des del think tank IFO, el més prestigiós d'Europa, s'ha dit que “es tracta d'una política oculta per salvar els bancs zombis que queden a Europa i als Estats a un pas de la fallida”, segons ha declarat el seu expresident Hans N. Sinn. Al seu entendre, el “BCE està s'excedint en el seu mandat”.

Axel Kleinlein, responsable de l'Associació d'Assegurats (BDV) ha advertit que “amb aquesta política, la gent que vol assegurar la vellesa no rep interessos. I tenint en compte la inflació, podria fins i tot perdre diners. Cada dia resulta més dubtós apartar diners per a demà”.

No tot Alemanya està de mala gaita. “Els bancs seran recompensats pels crèdits de manera que puguin pal·liar positivament l'estretor més dura dels marges financers. Això contribuirà probablement a augmentar lleugerament el volum de préstecs”, diu Jan Schildbach, del Deutsche Bank.

Per a un bon coneixedor d'aquests problemes, Gilles Moëc, de BoA Merrill Linch, aquestes mesures “proven de protegir els bancs davant un problema de liquiditat. Aquests nous programes volen sobretot ser una arma contra un “credit crunch” (una crisi de finançament) als països perifèrics com Itàlia, Portugal, o Espanya”.

Ja ho deia Alan Greenspan, “les recuperacions sòlides sempre comencen per la reposició d'estocs”

D'allà ve la topada. Als països del Sud, el crèdit ajuda les economies, que, com l'espanyola, ha crescut a bon ritme gràcies a la demanda interna, empesa pel consum (on també hi ha influït la millora de l'ocupació) i la inversió. El Banc Sabadell ha anotat que “el total de préstecs en brut a clients ha crescut un 21% el 2015”.

Per a Josep Oliu, que critica els tipus zero perquè aquesta mesura “desincentiva l'estalvi, genera dificultats legals d'interpretació dels contractes i posa pressió sobre els marges dels bancs” mentre dubta de la seva capacitat de donar suport, “com pretén, a l'enlairament de la inversió productiva”, té tanmateix un aspecte positiu: el moment en què arriba. “Estem en una fase de reposició d'estocs després de set anys aturats”. Aquesta fase del cicle és un moment delicat. Necessita vent a favor. Ja ho deia Alan Greenspan, el cèlebre expresident de la Reserva Federal, “les recuperacions sòlides sempre comencen per la reposició d'estocs”. Potser Draghi, que va estudiar amb el successor de Greenspan, Ben Bernanke, al MIT, on eren partidaris de les polítiques no convencionals, va escoltar també aquesta sentència.