Al llarg de les vostres vides, haureu de fer moltes eleccions, i no us vull estressar, però cada elecció que feu condicionarà la resta dels vostres dies en aquest món. Així doncs, penseu-vos-hi bé abans d’escollir, rumieu-hi detingudament i a consciència perquè, un cop hàgiu triat, ja no podreu fer marxa enrere. No sé si m’he explicat bé, però per si de cas: si la cagueu en una elecció, arrossegareu aquest fracàs per sempre més. És broma!, quantes vegades hem votat partits polítics que han acabat fent la puta i la Ramoneta o ens han donat gat per llebre, i continuem feliços com gínjols i creient-nos, any rere any, les seves promeses? Ulls que no veuen (o que no volen veure), cor que no dol! I ens quedem tan amples.

Tan important és elegir bé qui governarà el país on vius, com l’estampat dels calçotets o de les calcetes que et posaràs demà al matí. Totes les eleccions són crucials, no en subestimis cap o et caurà a sobre la maledicció de l’efecte dòmino: esculls malament una tallada de cabells i acabes votant a VOX a les eleccions municipals. Una cosa suscita l’altra. Tot això per dir-vos que aquest cap de setmana hi ha hagut eleccions municipals. Això vol dir que ja fa uns quants dies que, com era d’esperar —als polítics, no els agrada decebre’ns—, els candidats a l’alcaldia ens estan mostrant la seva cara més seductora i simpàtica, plena de promeses i somriures. Em sembla que si, aquesta setmana, veig un somriure més, desenvoluparé algun tipus de fòbia als pallassos.

Jo, com la majoria de vosaltres, vaig dedicar les últimes setmanes a sospesar els pros i els contres de cada partit polític per no cagar-la; i al final, el dia de les eleccions, vaig optar per posar-me unes calcetes amb un estampat molt bonic de flors i anar a passar el dia al camp. En conec un, però (que havia votat tota la vida Esquerra Republicana), que aquell dia va preferir menjar patates fregides amb un ou ferrat en comptes de verdura bullida per dinar i va acabar votant el partit socialista. Suposo que la digestió pesada li va fer una mala jugada. Mai saps cap on et pot portar una elecció.

En les relacions de parella passa una mica com amb els polítics: quan prometen molt i somriuen massa, acaben decebent

Però no ens centrem només en la política, que, d’eleccions, se n’han de fer en molts altres contextos. Hi ha persones que es pensen que, si prenen una mala decisió, podran rectificar més endavant. El que no saben és que aquesta mala decisió haurà afectat tants àmbits de la seva vida que no sabran ni per on començar a posar-hi remei. Per exemple, conec el cas d’una dona adinerada que, per estalviar-se deu cèntims al supermercat, no va comprar ous i la seva vida se’n va anar en orris: com que no tenia ous, no va poder fer truita de patates per sopar (com cada dijous) i va fer llenties estofades; el seu marit no ho va poder suportar i li va demanar el divorci, i, una setmana més tard, el pobre home, abatut per la tristesa, va començar una relació amb una noia trenta anys més jove que ell. Són coses que passen quan fas una elecció: una cosa porta a l’altra.

Passa el mateix quan tries una persona per compartir-hi la vida: és molt important que, abans d’elegir-la, elaboris un PowerPoint i un Excel amb totes les dades que en tinguis i que no et deixis endur per la primera impressió (de vegades les papallones de l’estómac no et deixen veure la mala decisió que tens a davant). Mira’t el PowerPoint unes quantes vegades i assegura’t que tot quadra, que no hi hagi cap paraula en Comic Sans, perquè, a la llarga, t’acabaràs penedint de la teva elecció. En les relacions de parella passa una mica com amb els polítics: quan prometen molt i somriuen massa, acaben decebent. Per tant, si no et vols equivocar d’elecció, és imprescindible que et fixis més en les accions que fa que en el que diu.

I per avui ja n’hi ha prou. Elegeixo acabar l’article aquí i desitjar-vos que passeu una bona setmana. Fins a la setmana que ve.