Durant l’any, a Catalunya es venen un 34% de llibres en català i un 63% de llibres en castellà. Aquestes xifres es mantenen gairebé invariables any rere any. Hi ha moltes raons al darrere d’aquestes xifres preocupants; des dels hàbits de lectura de gent més gran que no van ser escolaritzats en català fins a la manca de traduccions al català de molts autors estrangers. O els hàbits de lectura de molts adolescents i joves adults, que llegeixen en català quan són més petits i ho tornen a fer quan són més grans, però que consumeixen llibres en castellà durant l’adolescència i fins als 25 anys (segurament per la manca d’oferta en català d’alguns gèneres, com el new adult). Per tant, hi ha molt de marge de millora. Ara bé, el dia de Sant Jordi aquestes xifres s’inverteixen i dos de cada tres llibres que es venen durant aquesta diada són en català. En conseqüència, no som davant d’un problema idiomàtic, sinó d’hàbits. De la mateixa manera que a molta gent se li faria estrany no regalar un llibre en català per Sant Jordi, aquesta mateixa gent llegeix més en castellà que en català durant l’any. La primera lliçó, doncs, és que hi ha un mercat immens per als llibres en català i cal buscar totes les maneres possibles per assolir-lo durant els 364 altres dies de l’any.
En segon lloc, cal considerar la possibilitat de fer altres grans esdeveniments al voltant del llibre, siguin d'àmbit nacional o d’àmbit local. Si per a algunes editorials la diada de Sant Jordi pot suposar vendre un 20% dels llibres que es venen durant l’any, no seria lògic impulsar algun altre esdeveniment de masses? És cert que hi ha la Setmana del Llibre en Català, un festival amb un èxit creixent, però potser es podrien pensar altres formats i altres dates. O es podrien organitzar petites “germanes” de la Setmana a altres ciutats del país, de manera simultània. Si un autor presenta un llibre durant la Setmana a Barcelona el dimarts, també el pot presentar a Girona el dimecres. Calonge i les seves llibreries són, en aquest sentit, un bon exemple i un bon referent. L’altre dia, l’astut Eduard Voltas em deia que el també astut gremi de la pastisseria ha estat capaç de trufar el calendari de festes vinculades al seu gremi: tortells per Reis, panellets per la Castanyada, torrons per Nadal o coques de Sant Joan. Hi ha gent que va més cops a la pastisseria que no pas a la llibreria. No estic defensat l’impuls de nous Sant Jordis, perquè la festa del llibre és única i inimitable, però sí pensar altres espais i altres moments de l’any en què es puguin dur a terme festivals (territorials, sectorials, de gènere, per públics) que puguin posar el llibre al centre de tot durant uns dies.
Seria bo assumir sense complexos que el món del llibre és una indústria més i, per tant, es comporta com a tal
En tercer lloc, seria bo assumir sense complexos que el món del llibre és una indústria més i, per tant, es comporta com a tal. És molt bonic idealitzar Sant Jordi, però no cal romantitzar la literatura més del compte. Ho dic arran de les crítiques de cada any a les llistes dels autors més venuts i als premis literaris. Si a ningú no li estranya que es donin premis de cinematografia, que la indústria musical doni discos d’or als cantants més venuts o que la Guia Michelin atorgui estels als restaurants més bons (i més cars), per quins set sous els catalans ens hem de tirar pedres damunt la teulada de la indústria del llibre? Al capdavall, els autors més venuts de Sant Jordi només representen el 5% dels llibres venuts aquell dia. Aquest Sant Jordi s’han venut uns dos milions de llibres, corresponents a 70.000 títols. Això vol dir que s’han venut uns 28 exemplars per títol. La gent sap perfectament quin llibre vol comprar i on comprar-lo i, per tant, és força aliena a les tendències i a la pressió mediàtica. Però si la indústria vol crear un star system literari català, em sembla perfecte i no cal fer-ne escarafalls. Els autors més venuts impulsen els autors menys venuts, de la mateixa manera que sense grans grups editorials que fan de tractors del sector, no hi hauria tantes editorials petites.
La quarta lliçó va vinculada al punt anterior i fa referència al món mediàtic. És normal i comprensible que els mitjans cedeixin molt d'espai als autors més coneguts i amb una trajectòria més llarga, sobretot si tenen grans grups anunciants al darrere, però no han d’oblidar els autors més desconeguts, novells o que editen amb editorials menors. La festa de la literatura ha de ser de tothom i tothom ha de tenir la seva visibilitat, encara que sigui menor. I això ho dic pels mitjans públics i pels mitjans privats. És una responsabilitat de tothom. Cal donar més espai als llibres als mitjans escrits i audiovisuals. Per exemple, no em sembla gaire normal que un mitjà públic de masses com TV3 no tingui un programa dedicat exclusivament al món dels llibres. Podria parlar d’altres àmbits, com el cinema, que tenia un espai sensacional en el programa Cinema 3, que es va emetre entre els anys 1984 i 2016. És cert que a la majoria dels programes de la casa hi surten llibres sovint, amb especial cura i atenció als programes de la Marina Romero i en Xavier Grasset, que a més hi conviden autors menys coneguts, però un espai exclusiu no seria sobrer i, n’estic convençut, tindria la seva audiència.