En un recent article en aquest mateix diari, vaig tractar els nivells de formació de les persones en el mercat laboral català, concretament dels actius, dels ocupats i dels desocupats, tot fent una certa comparativa amb la UE. En síntesi, hi posava en relleu, amb dades, el dèficit de personal de nivell mitjà (amb formació del tipus FP) i el gran pes dels titulats universitaris. Avui em centraré en el tipus d’ocupacions que desenvolupen les persones ocupades, en el que ve a representar que demanen les empreses. Ho faré utilitzant la mateixa font d’informació (l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre d’enguany).

Els 3,7 milions d’empleats que hi ha a Catalunya se’ns presenten de manera agrupada en nou grans tipus d’ocupacions. La que suma més empleats és Serveis de restauració, personals, protecció i venedors, amb una xifra de 736.000 persones, pràcticament un 20% del total; amb unes xifres molt semblants (724.000 persones) hi trobem Tècnics i professionals científics i intel·lectuals; a continuació, amb valors compresos entre els 300.000 i els 500.000 empleats hi figuren cinc ocupacions força diferenciades qualitativament entre elles com són Empleats d’oficina (comptables, administratius...), Tècnics de suport, Treballadors qualificats de la manufactura i la construcció, Operadors de maquinària (inclou els transportistes) i, finalment, les anomenades Ocupacions elementals, que són les menys qualificades.

Queda per identificar un grup d’ocupacions menys nombrós, però molt qualificat i crític per al funcionament de l’activitat productiva, com són els Directors i gerents, en certa manera els capitans de vaixell, els responsables de comandar i supervisar les operacions, d’organitzar els equips, de planificar, etcètera. Aquestes persones clau en tota economia sumen a Catalunya la xifra de 185.000 ocupats, un 5% del total. Finalment, dels nou tipus d’ocupacions, el grup menys nombrós de tots és el dels Treballadors qualificats del sector primari, que suma a Catalunya 40.000 persones, un 1,1% dels ocupats.

L’estructura per ocupacions que es dona a Catalunya presenta una gran semblança amb la del conjunt de l’Estat, destacant si de cas un cert major pes de Directors i gerents i d’Empleats d’oficina, que es compensa amb menors pesos d’Ocupacions elementals, Treballadors de la restauració, personal, etc. i Treballadors del sector primari.

Un es pot preguntar com es comparen les proporcions indicades amb les que es donen en altres països europeus. Per veure-ho he agafat dues economies avançades grans, com són Alemanya i França, i una també d’avançada però més petita que Catalunya, que és Dinamarca. En tots tres casos el tret distintiu més clar és la diferent importància que tenen les ocupacions de nivell tècnic, els que podem considerar motors qualificats del sistema productiu, sense considerar Directius i gerents. A Catalunya, els dos grups d’ocupacions de perfil més tècnic sumen pràcticament 1.200.000 persones, un 32% del total d’ocupats. És molta gent i molt de pes relatiu, però la comparativa amb els països indicats ens deixa en una situació molt endarrerida, perquè concretament aquestes ocupacions representen a casa nostra 10 punts percentuals menys respecte al total si ens comparem amb França i Alemanya (42%), i (compte!) 16 punts menys que a Dinamarca, on aquest col·lectiu s’enfila ni més ni menys que fins al 48%.

Un altre tret diferencial clar de l’estructura ocupacional catalana respecte a Alemanya i França és el gran pes que tenen a casa nostra el grup Treballadors de restauració, serveis personals, protecció i venedors. Aquí, a conseqüència de la gran importància econòmica del sector turístic, representen entre cinc i sis punts percentuals més que a Alemanya i França, on se situa al voltant del 14%. En canvi, a Dinamarca aquestes ocupacions tenen un pes semblant al de Catalunya. En aquest sentit, també és de destacar el pes més gran a Catalunya (també a Dinamarca) de les Ocupacions elementals (empleats domèstics, neteja, peons, ajudants de cuina, etc.), que representen el 10,3% del total, quasi tres punts més que a Alemanya i quasi dos més que a França.

En síntesi, el teixit productiu català presenta, d’una banda, un perfil global d'ocupacions molt menys tecnificat que el que tenen països tecnològicament més avançats i, de l’altra, un sobredimensionament d’algunes ocupacions de serveis, en bona part relacionades amb la gran especialització turística que ha agafat la nostra economia, en detriment de la històrica i decreixent especialització industrial.