"Construir un camí
Que pugui recórrer
Darrere d'una disfressa
Tartamut davant l'adversitat"

Héroes del Silencio

La tàctica general del govern de Sánchez és no creure's el que els diuen. Certament, pot ser un acte reflex, quelcom que dimana de la seguretat que és exactament el que els seus interlocutors haurien de fer amb les seves promeses. Per allà anaven amb el tema del sostre de despesa i la senda de dèficit. Amb cara de pomes agres els van dir a Suïssa que ja n'hi havia prou de la brometa, que prometre i no donar no és manera de pactar i que, per tant, ni els donarien suport amb el mateix sostre de despesa que ja es va tombar ni negociarien sense rebre abans el que ja estava acordat.

Doncs res, no hi va haver manera.

Pel que sembla, van tornar a Madrid pensant que si portaven la cosa fins a l'extrem, ja que la votació estava prevista per a dijous, podrien aconseguir el que el cap de setmana els van negar. M'encanta la fe que gasten, tot i que no sé ben bé a quin déu la fien: a la baraca, a les llenties, a la seva cara bonica? El cas és que confien a sortir-se amb la seva, encara que a estones hagin d'assumir que no serà així. D'aquí la retirada del sostre de despesa de la votació de dijous del Congrés. Una altra derrota és massa. "Avançarem amb determinació, amb el suport de l'oposició o sense, amb el concurs del poder legislatiu o sense". Més enllà de l'esbalaïment, el dard als juntaires cau pel seu propi pes. En una democràcia no es pot avançar cap enlloc sense el legislatiu. Ni tan sols per la senda.

Guanyar temps encara que no hi hagi majoria per legislar al Congrés, aquest és el pla. Tenir el poder sense governar, tradueixen els crítics. També resulten sorprenents els arguments per aconseguir el suport d'altres grups. Per exemple, el ministre català Urtasun, que hauria de conèixer la seva terra, pretén que és un error per part dels partits no donar suport al que els donen perquè permetria tenir una mica més de pasta —500 milions— a Catalunya a canvi de mossegar l'ham. Li recorda a Junts que fa malament de perdre aquesta pasta que Illa podria fer servir per donar més llustre a la seva gestió. Què hi guanyaria Junts acotant del tot el cap per aconseguir una engruna que, a més a més, gestionaria el rival? Això el ministre no ho aclareix. No posar-te d'estora del govern que et dona quatre rals és un error, això mateix li diuen a Feijóo: "els votants del PP permetran que es perdin 12.000 milions perquè sembli un líder de debò? No sé jo si com a lògica de persuasió és bo titllar de ximples i d'equivocats aquells als quals demanes suport, què en sabré jo, de pactar!

Malgrat que els pressupostos són la llei més important i més política de qualsevol govern; malgrat que tradicionalment en altres països els governs que no són capaços d'aprovar-los assumeixen que no tenen suport parlamentari i dimiteixen; malgrat que no sembla gens probable tirar-los endavant, els mateixos membres del govern espanyol afirmen per activa i per passiva que "una segona pròrroga no serà cap drama". És molt important, en aquesta època de fragmentació, llegir la informació parcial i unir-la al fil de la trama: un deure periodístic. Ara uneixin tot això amb el reconeixement que es fa que mentre hi hagi flux de fons europeus, amb això n'hi haurà prou per continuar governant. Periodistes de confiança de Sánchez expliquen que descarta les eleccions anticipades encara que els pressupostos no tirin endavant. Té milers de milions en fons europeus per executar: "El projecte econòmic del govern està en l'execució dels fons".

Veuen com tot té cara i creu? Amb dineret fresc d'Europa és més fàcil sostenir-se. Encara que en això tampoc no expliquen tota la veritat. Els lliuraments d'ajuts de la Comissió Europea estan lligats a una sèrie de compromisos de renovació que es van assumir i que impliquen l'aprovació de paquets legislatius. Ai, amic! La informació apunta que per al cinquè tram d'ajuts (6.500 milions) necessitarien aprovar la llei de serveis socials, la llei de famílies i les reformes fiscals que els experts van indicar. Per a algunes hi ha problemes: la de família perquè tant Euskadi com Catalunya consideren que envaeix competències, la fiscal perquè no els ve gens de gust apujar impostos tal com estan les coses. El sisè tram requeriria aprovar vuit lleis més i així successivament. De debò sense el legislatiu? De debò sense suport dels grups, incloent-hi Junts i, encara més, el díscol Podemos?

Una acció de govern no pot basar-se com a única premissa en els diners que es perdrien si no es fes exactament el que vol el govern. Així no quedaria sinó donar suport a qualsevol govern de qualsevol manera fins i tot en negociacions que acaben en cessions que no es faran efectives. Una va ser votar Armengol com a presidenta del Congrés a canvi de dues comissions d'investigació —sobre el 17-A i l'operació Catalunya— que romanien inactives des de febrer i que curiosament es reuniran just aquest dijous. La llista d'incompliments del que s'ha pactat amb Junts és llarga. Ells la xifren en el 90% de l'acordat.

Als socialistes el sostre se'ls va quedar obert, ja saben, aquesta capota que a Llatinoamèrica anomenen amb raó "quemacocos". Això és el que tenen a sobre i ni tan sols tancant-la posaran fi als escalfaments de cap. En què pensa Sánchez? En continuar a la Moncloa. Això no ho neguen ni els grupets que l'odien ni els dels seus acèrrims defensors. Tot i que el sol el cremi i li plogui al damunt.