El rei Joan Carles I (encara conserva aquest títol) ha aconseguit situar-se en la realitat paral·lela de la llei, l'ètica, l'estètica i l'ordre. Després de ser un defraudador confés, després de deslliurar-se de la investigació per inviolabilitat, prescripció i perquè va regularitzar els fons opacs, pretén ara recuperar aquesta fortuna d'origen desconegut (i presumiblement il·lícit) per a les seves filles. No té immunitat garantida després de l'abdicació, i per això és un ciutadà fugit a Abu Dhabi, tributador fiscal del règim saudita i evasor del fisc del país on va ser cap de l'Estat durant 34 anys. De les residències de monarques que podien acollir-lo, va triar l'única dictadura. Quan va sortir d'Espanya mentre tenia obertes les investigacions per cinc delictes fiscals, la dreta va acusar el govern espanyol de fer fora l'emèrit, no permetre-li tornar i, en cas de mort, de ser el culpable d'un trasllat deshonrós.
Ara sabem (segons ha avançat El Confidencial) que prepara una Fundació perquè les seves filles, les infantes, amb una posició en el patronat, es quedin amb aquesta fortuna per la qual no va retre comptes. La polèmica estarà en l'obertura del testament i la repatriació dels fons. En un possible vehicle de blanqueig de capitals per gaudir a Espanya d'unes comissions per les quals mai va retre comptes.
El rei ha de triar entre legitimar unes activitats que han de quedar fora de la Casa Reial o heretar les explicacions que no va donar el seu pare.
La Fiscalia i les investigacions periodístiques van destapar llavors l'obertura de dos trusts en un paradís fiscal, un compte opac a les Illes Verges Britàniques, regals de milers d'euros en viatges, quantitats ingents en efectiu i, fins i tot, armes. Cap prebenda va ser declarada, mai no va aclarir per què va obrir aquests comptes d'amagat del seu paper com a Cap d'Estat, mentre cobrava l'assignació pública. Tampoc no van declarar les despeses els seus nets ni les seves filles que van tirar de les targetes black amb fons d'un empresari mexicà, segons va contrastar la instrucció.
Les institucions es deterioren normalitzant la corrupció com a forma de vida pública. L'emèrit ja gaudeix de cert perdó social, una condonació de la culpa immerescuda després de nombroses irregularitats contrastades i una nul·la exemplaritat. És impossible rehabilitar l'exmonarca en aquestes condicions. Joan Carles I entra i surt d'Espanya amb magnats pagant pels seus viatges, les seves fragates, els vols milionaris en jet privat i les estades en hotels de luxe. L'emèrit es nega a renunciar a un tren de vida i a ser un ciutadà amb tributació al país pel qual tant presumeix haver fet.
Que ara les infantes puguin voler repatriar aquesta fortuna afegeix una nova taca inesborrable a la Monarquia. Felip V i el paper clau de la reina Letícia han aconseguit aixecar una concertina familiar, deixant la resta de membres fora. Fa pocs dies, va transcendir una fotografia de Felip VI amb Cristina de Borbó. És cert que són família, però el rei ha de triar entre legitimar unes activitats que han de quedar fora de la Casa Reial o heretar les explicacions que no va donar el seu pare. L'escàndol de l'emèrit està cronificat en el seu llegat i no farà marxa enrere. És també responsabilitat de tots continuar posant draps calents a qui més està fent pel deteriorament del llegat i la imatge del Cap d'Estat.