Els americans (del nord) van llançar un coet a l’espai el 1960, però, pocs minuts després del seu enlairament, l'aparell va explotar, alguns fragments van caure sobre territori cubà i, aparentment, van matar una vaca. L’acabat d’arribar Fidel castro ho va aprofitar per muntar un escàndol diplomàtic i, amb gran poder de síntesi, Indio Solari va descriure la curiosa història a Aquella solitaria vaca cubana. De nom Rufina, per cert.

Fidel tenia una obsessió amb les vaques, perquè també és cèlebre Ubre Blanca, la que va produir en un sol dia més de 110 litres de llet i va demostrar al món la potència del castrisme. I guanyava també en altres coses. En parlar, per exemple. El 1979 va fer un discurs de quatre hores a l'Assemblea General de les Nacions Unides. I això que abans de començar va dir que seria breu. De fet, ho va ser, perquè el seu rècord són 10 hores davant l'Assemblea General del Partit Comunista de Cuba. Una bona tàctica per adormir possibles enemics.

Cory Booker ha batut el rècord del discurs més llarg de la història del Senat amb una intervenció de més de 25 hores

Però no hi ha règim ni imperi que duri tota la història, i ara, com amb la llet de les vaques, li ha sortit un competidor: el senador demòcrata dels Estats Units Cory Booker. L’home ha batut el rècord del discurs més llarg de la història del Senat amb una intervenció de més de 25 hores en contra de les polítiques de Donald Trump. Ei, i dret i sense anar al lavabo, com marca el reglament. El rècord el tenia des del 1957 el republicà Strom Thurmond, un segregacionista que va estar 24 hores i 18 minuts parlant per intentar bloquejar l'aprovació de la Llei de Drets Civils.

Thurmond ho va fer amb la reconeguda i legal pràctica del filibusterisme parlamentari per dilatar debats, però no ha sigut el cas de Booker. El demòcrata senzillament volia cridar l’atenció sobre el perill que significa Trump per als americans (del nord) i per al món en general. Ah, i per donar moral al partit demòcrata. Una mica a l’estil, si no pots jugar bé, almenys posa-hi èpica i esforç. El Gavi de Xavi, per entendre’ns.

El cas és que el senador, de 55 anys, va prendre la paraula a les 7 de la tarda de dilluns amb la promesa que continuaria mentre li fos “físicament possible” i va continuar parlant fins dimarts a les vuit i cinc minuts; més o menys mentre —hora nostra— el Madrid es classificava per a la final de Copa. Booker va carregar contra les retallades en despesa pública ideades per Elon Musk, va criticar les polítiques migratòries de Trump, va llegir el testimoni de persones damnificades pel nou Govern… i també va parlar de temes distesos per deixar córrer el rellotge. Quan li van comunicar que havia superat el rècord, es va emocionar i va continuar parlant uns minuts més, fins que va reconèixer que havia de bregar amb “algunes urgències biològiques”.

He preguntat quin és el rècord del Parlament. Jo recordava, i mereixen un homenatge,  Josep Maria Pelegrí Pelegrí i Lídia Santos, que, en plena votació de l’Estatut, mentre CiU i el PSC encara negociaven (perquè Duran i Lleida no acceptava la laïcitat a l’ensenyament), van anar allargant el seu torn de paraula, fins i tot amb un cert flirteig, asseguren les cròniques, que va portar Ernest Benach a demanar que se centressin en el debat. Però la resposta que em fa arribar l’eficient responsable de premsa Pep Escudé és que el discurs més llarg que els transcriptors i el mateix Escudé recorden va ser el 24 de febrer del 2005, en el debat sobre l’esfondrament del Carmel. L’aleshores conseller Quim Nadal, el nostre Fidel de les subordinades, va estar parlant 2 hores i 49 minuts. De les 11.06 del matí fins a les 13.55. Ni la llista telefònica de Jordi Pujol.