Deia Josep Tarradellas que en política els gestos tenen tanta o més importància que els acords o els desacords. En general, els gestos solen oferir-nos una idea visual bastant aproximada del momentum que es vol plasmar. Així, hem pogut veure Manuel Fraga banyant-se a la platja de Palomares per demostrar que els nivells de contaminació radioactiva a l'aigua no eren perillosos. Més recentment, una imatge que va plasmar millor que qualsevol informació la consulta del 9N va ser l'abraçada llarga i emotiva entre Artur Mas i David Fernàndez. En els dos casos, la imatge era el missatge.
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez tampoc no ens hauran d'explicar com els ha anat la trobada al Congrés dels Diputats. Menys de mitja hora de reunió i la imatge insòlita del secretari general del PSOE allargant la mà en senyal de salutació i el president del Govern espanyol en funcions cordant-se l'americana i evitant l'encaixada. Segurament, un assessor que es va quedar fora de la sala va aconsellar el líder del PP que adoptés aquesta actitud freda i distant. Però la imatge no l'ajuda en uns moments en què els conservadors han perdut la iniciativa política en la investidura d'un president del Govern, Rajoy no aconsegueix teixir aliances més enllà de Ciutadans i l'explosió simultània de corrupció dels populars a València, Madrid i les Balears ha deixat el president en funcions a la intempèrie.
La imatge també és una bufetada a la gran coalició entre PP i PSOE que defensen insistentment els primers i algunes velles glòries dels segons (a més de Susana Díaz). Com es pot predicar una aliança governamental entre populars i socialistes si no són capaços ni tan sols de saludar-se?