"Somos sentimientos y tenemos seres humanos". És la frase del dia. L'ha expressat Mariano Rajoy en una entrevista de Susana Griso a Antena 3 i en resposta a la pregunta de si se sentia dolgut perquè Pontevedra l'ha declarat "persona non grata". Li deixo el vídeo del moment: Més enllà de les conyes que s'han fet i de la terrible enveja que té Paulo Coelho perquè no se li ha acudit a ell, la frase ha plantejat a la redacció de El Nacional un debat periodístic impensable fa un temps: és certa o no? L'ha dit o és un fake? Al món cada dia passen milions de notícies. I només algunes d'elles t'arriben a l'ordinador. I, a partir d'aquí, existeixen. Sense haver-te mogut de lloc, la teva pantalla rep centenars d'històries. Tu te les creus i tries les que publiques o no en funció de la teva línia editorial i del teu criteri. Però allò que estàs llegint pot no ser cert. I, precisament, la mateixa màquina que et porta una notícia que pot no ser certa, és una gran eina per poder comprovar la seva veracitat. Llavors, per què no ho fem més? Mandra? Pressa? Per què viralitzem notícies amb aquesta alegria, sense molestar-nos a mirar si ens estan prenent el pèl? Quants cops els mitjans hem donat per mort algú que estava viu i cuejant? Quants cops hem publicat declaracions que no s'havien produït? Quants cops hem picat? El debat d'avui a El Nacional (això que ha dit Rajoy és veritat o no?), segur que s'ha produït en altres redaccions i és fruit del fet que ja estem una miqueta escaldadets. Ja va passar no fa gaire amb el mateix Rajoy i el vídeo de "muchas noches, buenas gracias" elaborat per El Intermedio. En el cas de la frase d'avui, ningú havia vist l'entrevista en directe i només teníem el fragment que corria tant per twitter com Rita Barberà quan ensuma que prop seu hi ha una botiga de Louis Vuitton. Tothom n'estava parlant (de la frase de Rajoy, no de Rita Barberà i les bosses) i si tu no ho fas, sembla que estiguis en un altre planeta. En una altra circumstància, tots l'hauríem penjat a l'instant. Ara no. Ara uns quants han esperat. Per si de cas.  El periodisme "modern", el que viu del clic, ja no va a buscar les noticies sinó que li vénen. I la seva funció es limita a redistribuir les que li poden donar visites. Ara aquest periodisme està aprenent que no tot el que surt per la pantalla de l'ordinador és veritat. I potser, ves per on, al final, aquest afany per la immediatesa i per l'estímul ràpid serà el que ens farà ser més crítics, estar més alerta i fer un altre periodisme. Potser. Encara que només sigui per evitar la vergonya de que tothom vegi que t'han aixecat la camisa.