Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, la rebel·lió militar contra el legítim govern de la República que s’havia iniciat el dia abans en les guarnicions militars espanyoles del Protectorat del Rif (actual terç nord del Marroc) saltava l’estret de Gibraltar i s’estenia per quasi tots els aquarteraments de la Península, excepte a Catalunya. En poques hores, els colpistes es van apoderar de l’aparell de l’estat a part d’Andalusia (Cadis, Sevilla, Huelva, Còrdova i Granada), a part d’Extremadura (Càceres), a Castella i Lleó (les nou capitals provincials), a Galícia (les quatre capitals provincials) i a part de la vall alta de l’Ebre (Pamplona, Vitòria i Saragossa). També van aconseguir el control de totes les illes Canàries i de les Balears, excepte Menorca.
A les acaballes d’aquella jornada, els colpistes controlaven un 35% del territori i un 30% de la població de la República. El fracàs d’aquell cop d’estat en les tres principals ciutats de la República (Madrid i València, el 18, i Barcelona, el 19) i en bona part de l’Espanya mediterrània, va derivar en una guerra civil, i el que els colpistes havien previst resoldre en 48 o 72 hores, es perllongaria per espai de 975 dies i causaria entre 500.000 i 1.000.000 de morts (segons les fonts). A Catalunya, aquell conflicte civil es va saldar amb 90.000 morts (per efecte de la guerra i de les malalties), més de 100.000 represaliats (en presons o en camps de treballs) i més de 300.000 exiliats, que en el seu conjunt representaven el 25% de la població del país.