Benvolguda sigui la reforma del delicte de malversació sempre i quan serveixi per erradicar el lawfare i la persecució política de la dissidència que s’ha anat practicant aquests darrers anys. Tanmateix, amb l’antecedent de la reforma de la sedició que, com s’ha posat en evidència, ha servit per perfeccionar i donar més cobertura legal als mecanismes de repressió de l’Estat, caldrà observar minuciosament la lletra petita d’aquesta reforma no fos cas que a canvi de resoldre algunes situacions personals s’aprofiti per penalitzar per sempre activitats de les institucions catalanes pròpies de la majoria que els dona suport. Per dir-ho d’una manera concreta, segons com quedi la llei, el Govern català no podrà divulgar l’aspiració sobiranista de Catalunya perquè acusaran els seus responsables d’administració deslleial, els jutjaran i els empresonaran. I, en canvi, l’exministre Jorge Fernández Díaz i tot l’aparell policial de l’Operació Catalunya, potser que ho celebrin amb tanta impunitat com van practicar la guerra bruta.

Cal recordar que el govern del Partit Popular va modificar el Codi Penal l’any 2015 amb l'única intenció de processar els polítics catalans per qualsevol actuació que pogués interpretar-se com un suport al dret a decidir dels catalans o a la independència. I ja sabem quin tipus de personal s’encarregava d’interpretar-ho. La iniciativa consistia a incorporar al tipus delictiu de la malversació el que es considerava “administració deslleial dels  cabals públics” i dins d’aquesta “administració deslleial” es va incloure qualsevol iniciativa governamental relacionada amb la reivindicació sobiranista i també tota l’acció exterior de la Generalitat pràcticament des de l’any 2011.

Tot va començar quan els tribunals no van trobar la manera d’acusar el president  Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau de malversar recursos públics amb la consulta del 9-N. No li va sortir bé la jugada a la llavors vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que, irada va declarar públicament: “Esto no quedará así, lo pagarán ellos y sus familias”. Després va anunciar allò del “Diplocat en liquidació”. Per una banda, van canviar el Codi Penal pel que pogués passar en el futur immediat i per altre es va posar a treballar el Tribunal de Comptes, amb seu a Madrid i controlat absolutament per polítics del Partit Popular. Als polítics de l’1 d’octubre no se’ls podia imputar enriquiment personal, però sí administració deslleial. Als polítics del 9N no els van acusar de malversació, però els van buscar la ruïna “a ellos y sus familias” reclamant el pagament de xifres milionàries i que va suposar fins i tot l’embargament dels pisos on viuen amb la família. En l’informe del Tribunal de Comptes sobre l’acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2015 certifica per exemple que “se ha constatado por este Tribunal de Cuentas la existencia de viajes internacionales del Presidente y de los Consejeros cuya finalidad principal no se relaciona con la 'proyección en el exterior de Catalunya' y la 'promoción en el exterior de los intereses del conjunto de Catalunya' como determina el artículo 4 LAE, sino que están vinculados a la promoción del llamado proceso soberanista en el ámbito internacional, lo que queda fuera de las finalidades marcadas por la norma, no resultando por ello justificado el uso de fondos públicos para dichas finalidades”.

Segons com quedi la reforma del Codi Penal, el Govern català no podrà, per exemple, divulgar internacionalment l’aspiració sobiranista de Catalunya  perquè acusaran els seus responsables d’”administració deslleial” o de malversar el patrimoni públic en “usos particulars i aliens a la funció pública” 

Fins ara la condemna pel delicte de malversació podia ser d’entre dos i sis anys de presó i entre sis i deu anys d’inhabilitació. Esquerra Republicana ha presentat una esmena a la reforma del Codi Penal que rebaixa les penes als polítics o funcionaris que actuïn sense ànim de lucre personal. Diu l’esmena que “l’autoritat o funcionari públic que, sense ànim d’apropiar-se’l, destini a usos particulars i aliens a la funció pública, el patrimoni públic a càrrec seu per raó de les seves funcions o en ocasió de les mateixes, incorrerà en la pena de presó de sis mesos a tres anys, i suspensió de feina o càrrec públic d’un a quatre anys”. I afegeix: “Si el culpable no reintegra els mateixos elements del patrimoni públic desviats dins de deu dies després de la incoació del procés, se l’imposaran les penes de l’article anterior”. Com sempre tot queda en mans de la interpretació que faci un jutge i el mateix Tribunal de Comptes del que consideri “usos particulars i aliens a la funció pública” o  “administració deslleial” i fins ara d’una manera o altra qualsevol iniciativa catalana ha estat acusada i/o condemnada.

En la dècada dels 80, els viatges que feia Jordi Pujol a l’estranger van generar molt nerviosisme en els Governs de Felipe González i fins i tot es va anunciar la intenció de prendre alguna iniciativa legislativa per acotar l’activitat internacional dels presidents autonòmics. Òbviament, es va acabar descartant per ridícula i sobretot impossible. Si qualsevol ciutadà podia circular lliurement pel planeta com s’havia de restringir l’activitat d’un governant encara que fos regional... Amb el temps tots els presidents autonòmics es van encomanar de l’ànsia viatgera de Pujol. Aquella llibertat ara està amenaçada. No ho prohibeixen, però no t’ho deixen fer. Segons el que faci o digui el president allà on vagi pot irritar un jutge i li farà pagar de la seva butxaca les despeses del viatge i si en deu dies no ho fa, li embargarà el pis i l’engarjolarà.