Després que l’independentisme hagi perdut la majoria absoluta al Parlament de Catalunya Junqueras ha demanat cinc mesos de reflexió per a preparar-se el congrés d’ERC, Botran ha dit que la CUP s’ha de refundar i Puigdemont vol refer ponts. Tres líders de l’independentisme, d’una manera o altra, plantegen que cal una revisió. Em sembla molt encertat. Però la manera en què s’està plantejant pot ser un error. Ja que tots tres ho han dit en clau de partit i no en clau de moviment. L’historiador Jaume Vicens Vives va escriure a Notícia de Catalunya “no hi ha possibilitat de cultura o de vida política i econòmica sense l’existència d’un grup humà que comprengui els objectius a assolir per la societat que governa o dirigeix”. L’independentisme ha de revisar els seus objectius. L’independentisme s’ha de reconèixer, una altra vegada, com un grup humà que governa o dirigeix. Partits, entitats, personalitats independentistes: cal un nou programa conjunt.
La valoració de Pedro Sánchez i Salvador Illa en veure que l’independentisme no suma majoria absoluta ha sigut de mirar de donar sentit plebiscitari a les eleccions. Quan l’independentisme tenia majoria absoluta no ho eren, però ara sí. Va d’això. I l’independentisme ha de reaccionar. Fent la rectificació que una part de la societat els ha demanat. Fent les paus entre ells. Definint clarament quins són els nous objectius i, atenció, fixant un programa de govern. Si la voluntat de refer ponts, de reflexionar i de refundar-se és honesta, l’independentisme té una segona oportunitat per continuar governant les principals institucions de Catalunya: provocant la repetició de les eleccions al Parlament l’octubre que ve.
Quan les eleccions no van d’independència, el cos electoral independentista no vota en aquesta clau
L’argument de “separats som més” aquesta vegada no ha funcionat. Sense cap majoria absoluta clara —un acord del PSC amb PP i Vox, tot i que possible com s’ha vist a Barcelona, és molt forçat— Illa presentarà candidatura perquè ha quedat primer. Anant separats els independentistes això és així. Només que haguessin anat plegats ERC i Junts seria ben diferent. Un 55 a 42, tot i haver perdut la majoria absoluta, convertiria l’argument d’Illa favorable als interessos de l’independentisme. Només que anessin plegats Junts i Esquerra en l’acció política de Madrid, el PSOE no ho tindria gens senzill per decidir segons què a Catalunya. Perquè en política no sempre dos i dos fan quatre. En aquest cas, catorze és molt més que set i set. Segons com es refundi l’independentisme, una repetició electoral, que a la majoria de partits els hauria de fer pànic, és justament el que els permet aguantar les posicions. I amb un pla de govern executant-se, llavors sí, que es repensin.
Perquè el programa de govern de l’independentisme no pot anar sobre un casino. Ha de tractar el dèficit fiscal. I la crisi de Rodalies. I la llengua catalana. I les infraestructures. I sí, ha de dir quina és la via catalana per la independència. I sobre aquest programa cal que els partits pactin, no que es barallin. Ja n’hem tingut prou de baralles que ens han anat empetitint electoralment. Cal un grup humà que comparteixi els objectius a assolir, com deia Vicens Vives.
S’ha vist que quan les eleccions no van d’independència, el cos electoral independentista no vota en aquesta clau. I això és utilitzat pels no independentistes per fer-ne una interpretació precisament, ara sí, en clau independentista. També és cert que això no pot durar sempre i que els partits han de poder oferir models de societat diferents perquè els ciutadans puguem escollir. Però quin sentit té fer-ho ara si no ets amo ni de la pròpia riquesa que generes i estàs patint repressió i exili?
La gent està cansada d’anar a votar? Sí, tant els independentistes com els no independentistes. Però d’aquí a l’octubre, si es fan els deures, poden haver canviat moltes coses. Tot depèn de si s’ha començat per refundar uns partits o l’independentisme.