Estic fascinat. Un dijous qualsevol d'una plujosa primavera, l'Ajuntament de Manresa debat una moció de la CUP instant al fet que hi hagi més informació a les escoles sobre mètodes alternatius a l’ús de compreses i tampons. I, de sobte, els mitjans de comunicació parlem de copes menstruals, esponges marines i compreses de tela. I tot Espanya comenta el tema. Una petita espurna ha obert un gran debat somort.

De fet, el que seria estrany és que no se’n parlés, perquè la qüestió afecta la meitat de la població. Però el que em sorprèn i m’interessa és la volada que ha agafat i com s’ha convertit en un tema mediàtic i social d’aquells que “interessa la gent” i que se’n parla “als bars”. Sí, perquè avui a bars, oficines i dinars, se'n parlava.

Com pot imaginar, poca cosa pot aportar un servidor perquè ni sóc usuari del sistema “industrial”, ni de “l’alternatiu”, ni de cap i, per tant, opinar seria una temeritat. Tot i que podria fer-ho per decantació. Sí, perquè fa temps que, quan tinc dubtes sobre si estic a favor o en contra d’alguna cosa, miro que en pensen alguns mitjans i llavors tinc claríssima la meva postura: l'oposada a la seva. Només cal observar un parell d'exemples:

Al final, però, el que he fet aquest cop ha estat preguntar a diverses de les dones que m'envolten. Les primeres han estat les meves companyes de la redacció de elnacional. 

I aquestes són algunes de les aportacions:

“Hi estic a favor. Els tampons porten una quantitat de química que acaba provocant malalties. En canvi les alternatives que proposa la CUP són naturals, netes i, sobretot en el cas de la copa, dura moltíssim i estalvies molts diners. Ara bé, si passes més de 8 hores fora de casa, deixa de ser pràctica”.

“Queda molt hippy i molt guai promoure aquestes alternatives, però no són gens pràctiques. El que haurien de fer és lluitar perquè els tampons no siguin tan cars, començant per demanar la rebaixa de l’IVA i deixar-se de ximpleries”.

“Conec noies que fan servir les copes i en parlen bé. A més les pots buidar a les plantes i fa de fertilitzant. Però aquesta és la mirada hippy. Jo estic perquè baixin els preus de tot i que cadascú utilitzi el que vulgui”.

“Està bé apostar per alternatives que siguin millor per a la salut i ecològiques, però de moment crec que no n’hi ha cap de prou pràctica que iguali la comoditat de compreses i tampons. He provat la copa i queda molt lluny de ser una alternativa viable a gran escala. Que segueixin investigant”.

“Crec que el debat està en el preu i no tant en la toxicitat perquè estem envoltats d’agents perjudicials per a la salut. Que tothom faci servir el que li vagi millor, però sobretot cal educació perquè les nenes comencen a sentir-se bé i a normalitzar un tema que de vegades t’ho fa passar malament”.

"El tema de l’educació és bàsic. És important que s’expliqui que hi ha vida més enllà. Sovint, l'única educació sexual és: preservatiu+plàtan. Per tant, endavant tot el que sigui educar en mètodes i menstruacions i treure-li tabús”.

“No és pràctic per la vida moderna com la nostra. No sóc prou zen i sóc aprensiva i estic tot el dia fora de casa... El mètode encara ha de millorar molt”.

Llavors he preguntat a algunes amigues amb qui tenim un xat de telegram. I s’ha obert un debat que encara dura ara. Una d’elles va comprar una copa i la va trobar cara i una altra li ha dit que és cara, sí, però que dura molts anys. Les que l’han provat creuen que la pots usar si ets a casa, però que si passes moltes hores fora de casa, no és pràctic. Hi ha qui ho considera poc higiènic i incòmode. Una creu que les compreses de tela no són modernitat sinó anar enrere havent de tornar a rentar draps i que qui ho defensa és que no ho fa servir... I segueixen discutint, cosa que em meravella.

Finalment he preguntat a Twitter. I allà hi ha des de qui defensa que s’obri aquest debat, a qui advoca per la recerca de materials biodegradables, qui ha opinat que “és com fer un curs de seguretat viària a les escoles amb el RACC, quan hi ha un departament de la Guàrdia Urbana dedicat a això”, qui no entén que “una empresa privada tingui obertes les portes de tots els instituts per promoure el seu producte”, qui pensa que la gran majoria de dones menors de 50 anys ja coneixien l'existència de la copa i que cadascú esculli, qui creu que aquest és un dels temes tabú heretats del nacionalcatolicisme i que és boníssim que se'n parli, qui amb 59 anys explica que va començar amb compreses de roba i era molt incòmode perquè necessites temps per netejar-la, un usuari es pregunta: “han de ser venedors de tampax qui expliquin a les joves quines opcions tenen?”... i també hi ha unes quantes opinions defensant la baixada de l’IVA d’aquests productes. Ah, i una que he deixat pel final: “Sí, i un tap de suro al cul dels nadons i pedres rodones i fulles verdes com a paper higiènic”.

Com pot llegir el debat és viu, ric i variat. I el que va començar com una humil proposta d’un petit partit per ser debatuda en un ajuntament d’una capital de comarca, ha acabat a les portades dels grans mitjans i als informatius de les grans cadenes. I això, el mateix dia que un tema que mai és als mitjans de comunicació, competia amb la reunió Rajoy-Puigdemont i amb les noves eleccions espanyoles. Apassionant.