Si vivim prou temps, envellim. Aquesta és una realitat innegable. Podem discutir si els primers efectes de l’envelliment del nostre organisme comencen a notar-se als 20 o als 25, però l’edat afegeix alguna cosa més que anys al nostre cos. Per molt que alguns vulguin ser com Guilgameix i cercar la planta de l’eterna joventut, la nostra pell, els músculs o el nostre cervell no són iguals als 60 que als 20. Ara bé, no tothom envelleix a la mateixa velocitat, ni de la mateixa manera. De fet, els nostres òrgans segueixen rellotges interns que no són del tot sincrònics, i el ritme al que envelleix cada òrgan és diferent entre ells i també és diferent entre persones diferents. Així, hi ha persones que han sofert un atac de cor, mentre que el seu cervell és més jove que el seu cor. D’altres presenten problemes importants d’hipertensió que carreguen el seu ronyó, mentre que el seu fetge o el seu intestí estan molt millor. Això ho sabem tots, ja que quan parlem de persones grans i de les malalties associades a l’envelliment, no totes les malalties són presents en tots ells. N’hi ha que arriben a edats ben considerables, amb una funció de molts òrgans força acceptable (per la seva edat), però a qui els fallen els músculs o tenen problemes de diabetis.
Podem mesurar com envellim? Hi ha diverses maneres d’analitzar l’envelliment del nostre cos, per exemple, cercant variants genètiques que ens predisposin a ser longeus, o modificacions epigenètiques que expliquin per què el nostre fetge no funciona tan bé com li pertocaria per l’edat, però un grup d’investigadors dels Estats Units han cercat una manera més fàcil, automatitzada i implementable, per mesurar l’índex d’envelliment del nostre cos i dels nostres òrgans: detectant i mesurant proteïnes al nostre plasma sanguini. Mitjançant una petita mostra de sang, utilitzant un xip comercial de detecció de proteïnes plasmàtiques que pot arribar a detectar al voltant de 5000 proteïnes diferents i amb un algorisme d’intel·ligència artificial entrenat, poden predir quina edat biològica tenen els nostres òrgans i comparar-la amb la nostra edat cronològica (els anys que realment tenim), identificar quin és el nostre òrgan més alterat i envellit, i predir quines malalties tindrem a la vellesa, i quines són les que més probablement ens causaran la mort.
Per fer aquest estudi (que just s’acaba de publicar a la revista Nature), els investigadors seleccionen 4.778 proteïnes que circulen dins el plasma sanguini, que són detectables de forma robusta i consistent. D’aquestes, 856 (al voltant d’un 20%) són proteïnes típiques d’un òrgan concret, és a dir, que s’expressen i fan la seva funció en òrgans específics. Quan les trobem incrementades en sang és perquè aquell òrgan està alterat. Per exemple, un increment d’aminotransferases ens indica que el fetge està afectat. Els investigadors escullen 11 òrgans d’estudi: cervell, fetge, ronyó, pàncrees, cor, múscul, intestí, teixit adipós, artèries, sistema immunitari i pulmó. Per tant, mesurant aquest subgrup de proteïnes tenim una manera de saber si un òrgan o un altre pot estar afectat, mentre que la resta de proteïnes plasmàtiques ens informa sobre l’estat biològic general del cos. Els investigadors analitzen aquestes gairebé 5000 proteïnes en 1398 persones control, entre 27 i 104 anys, tot i que la majoria són majors de 50 anys. Amb els valors obtinguts s’entrena un algorisme d’IA per tal de correlacionar els valors proteics mitjans amb l’edat cronològica. Un cop entrenat, s’aplica aquest programa a les mostres de sang de més de 4.000 persones que estan en diferents cohorts d’estudis de malalties associades a l’envelliment, des de malalties cardiovasculars a malalties neurodegeneratives. Alguns dels pacients tenen un seguiment d’anys, per la qual cosa se sap quins eren els valors inicials i quins al llarg del temps.
I quins són els resultats? Doncs bastant sorprenents. En primer lloc, encara que ens “sentim” sans i sense problemes de salut importants, al voltant d’1 persona de cada 5 major de 50 anys té almenys un òrgan del seu cos que està envellit respecte a la resta d’òrgans. Quan aquesta asincronia entre l’edat biològica i la cronològica d’un òrgan és alta, les persones presenten un risc molt més elevat de patir una malaltia d’aquest òrgan en els pròxims 15 anys (amb una probabilitat del 15% al 50%). Algunes persones, al voltant d’1 en 60, presenten dos o més òrgans envellits, i a conseqüència d’aquest major envelliment dels òrgans, tenen 6,5 vegades més risc de mortalitat que una persona de la mateixa edat l’edat biològica dels òrgans de la qual correspon amb la cronològica.
Quan l’edat biològica dels òrgans no coincideix amb la cronològica, poden donar-se malalties en el futur. Una persona amb el cor envellit té 2,5 vegades més risc de patir una disfunció cardíaca que una persona de la mateixa edat sense aquesta situació. D’igual manera, la diabetis i la hipertensió correlacionaven també amb un ronyó envellit. L’envelliment accelerat del cervell o de les artèries correlacionava amb l’aparició primerenca de la malaltia d’Alzheimer que, a més, correlaciona amb una afectació multiorgànica i amb més biomarcadors d’òrgans envellits.
No cal dir que aquests perfils de proteòmica del plasma sanguini poden ser molt útils en la pràctica clínica. Imagineu, poder analitzar l’estat de molts òrgans de forma senzilla, i predir molt abans quines malalties associades a l’envelliment podem patir, per tal de prevenir-les. Hi ha moltes de les proteïnes específiques d’òrgan que són dianes de medicaments, i això obre la porta a poder incidir amb tractaments preventius o terapèutics. Per això, els investigadors ja tenen sotmesa una patent que protegeixi el seu algoritme i han cofundat una empresa per explorar aquest tipus de biomarcadors en el futur. Tanmateix, és un estudi preliminar i falta aprofundir. Per començar, només s’ha fet amb persones d’origen genètic europeu, desconeixem quins seran els millors biomarcadors de l’envelliment en altres poblacions humanes. A més, no sabem si aquests biomarcadors són causa o conseqüència de la malaltia, si són prou informatius en persones joves o només permeten descriure quina és l’edat biològica dels òrgans a partir d’una certa edat, si hi ha correlacions entre alguns òrgans concrets i biomarcadors més específics de malalties concretes.
Cal molta més recerca, però estem en el camí d’obtenir una visió conjunta de l’estat de l’envelliment del nostre cos i dels nostres òrgans, amb un conjunt de biomarcadors molt exhaustiu i que pot arribar a ser predictiu, de forma individual, del risc a patir certes malalties molt abans de manifestar-les de forma clínica. El primer pas per alentir l’envelliment del nostre cos és conèixer com estan els nostres rellotges interns i algun dia, potser, aturar-los. Venen temps interessants!