Hi ha un terme en anglès, accountability, que defineix molt bé d’allò de què vull parlar avui. Es pot traduir per rendició de comptes, i es refereix al procés en què els ciutadans vigilen i avaluen l’actuació dels polítics i dels servidors públics mitjançant mecanismes com ara la transparència i la fiscalització. Es tracta d’un mecanisme necessari per al funcionament de la democràcia representativa, perquè ajuda a combatre la corrupció, els abusos de poder o l’incompliment del contracte que se signa entre un ciutadà i una força política a l’hora de dipositar el vot.
La rendició de comptes és un mecanisme per a responsabilitzar als homes i dones polítiques davant els ciutadans que estan o poden estar afectats per les seves decisions
Si hom és un líder polític, o vol ser-ho, cal que reconegui i assumeixi la responsabilitat que entoma per les accions, les decisions i les polítiques que emprengui. I, en conseqüència, ha d’informar, justificar i ser responsable de les conseqüències que generen els seus actes. Un govern conserva la seva legitimitat si és capaç de conservar també la confiança ciutadana, i la rendició de comptes és un mecanisme per a responsabilitzar als homes i dones polítiques davant els ciutadans que estan o poden estar afectats per les seves decisions.
Perquè el procés de rendició de comptes es pugui garantir, cal que es basi en tres pilars: la informació, la justificació i el càstig. Els ciutadans tenim dret a rebre informació contrastada i els polítics tenen l’obligació de divulgar totes les dades necessàries perquè aquesta informació sigui útil. Si no es té aquesta informació, que permet conèixer i avaluar elements bàsics com ara la utilització de recursos i la presa de decisions, tampoc no es podran tenir evidències per a poder lluitar contra la corrupció i l’abús de poder. Només recordar que la corrupció no és només de tipus econòmic, també ho és fer allò que és contrari al que s’havia anunciat o promès. Mitjançant la justificació adquirim el dret a rebre explicacions sobre l’exercici del poder. Cal que els qui l’han ostentat durant un període indiquin com les seves decisions han contribuït, o no, al benestar social, al progrés en les llibertats (individuals i col·lectives) i si s’han obtingut els resultats que es van fixar en demanar el vot als ciutadans. Per últim, l’arma definitiva dels ciutadans és el càstig. És la sanció que s’exerceix quan hom considera que les expectatives dipositades s’han vist frustrades; quan no s’han assolit els resultats previstos; quan s’ha actuat fora, i a vegades lluny, de l'indicat en el contracte, que és un programa electoral o els textos de cara a obtenir una majoria de sufragis, en seu parlamentària, per ser elegit per a un càrrec; o, simplement, quan s’ha actuat amb elements de corrupció (de qualsevol ordre), amb abús de poder o amb enganys reiterats als compromisos adquirits. L’elector ha de penalitzar, amb el seu vot, aquella força política en la qual havia dipositat la seva confiança, si considera que aquesta ha estat traïda.
Tinc la sensació que a les nostres contrades el vot és molt sovint històric, nostàlgic o ideològic, i ens aniria bé que fos menys emocional i més basat en l’escrutini dels fets, en la rendició de comptes i en la confiança en l’assoliment de perspectives raonables, per quimèriques que puguin semblar des de la realitat actual. Perquè la rendició de comptes pugui ser efectiva cal transparència (no només sobre el paper i com a mecanisme per a paralitzar l’Administració); una opinió pública crítica i il·lustrada; una fiscalització interna i externa de l’acció de govern; i el respecte de la legalitat (que ha de ser modificada si resulta estèril i excessivament analítica). Però tinguem present que transparència, no ha de significar voyeurisme; que l’excés de procedimentalisme no serveix per a avançar cap a una efectiva rendició de comptes; que s’ha de vetllar sempre per una distribució eficient dels recursos; que els representants electes no haurien de caure en pràctiques populistes per intentar mantenir alts nivells d’acceptació; que cal fomentar la innovació en les polítiques públiques i en la gestió de l’Administració; i que ens cal, tornem-ho a dir, una societat activa i informada, tot fomentant l’interès i la involucració dels ciutadans en la cosa pública.
M’agradaria que hi reflexionéssim abans de decidir el vot. Després de rebre informacions i justificacions, tenim a les nostres mans la possibilitat de sancionar, si cal, a aquells que no han complert les expectatives dipositades o a aquells que no ens mereixen confiança.