Algun dia, algú explicarà per què a Espanya s'han construït els quilòmetres d’AVE que s'han construït. I els aeroports sense avions. I alguns carrils VAO (elevats o no). I, sobretot, per què s'han construït les famoses autopistes de peatge que ara estan en fallida perquè no hi passa ningú.

I quan dic “explicar” em refereixo a què ens diguin per què un Estat ha dilapidat centenars de milions d'euros de diners públics en obres que, si no es fan en altres països del voltant, i molt més rics que Espanya, deu ser per alguna cosa.

I quan dic “explicar” també em refereixo a què algú faci les sumes corresponents als ingressos totals que han obtingut les constructores per totes aquestes obres i que, sobretot, ens ensenyin les factures. Ei, però les de veritat.

Potser si algú fa tot això, arribarem a la conclusió que, darrera d'aquest malbaratament en obres absurdes, sense lògica, que no obeeixen a cap demanda i de manteniment insostenible, no hi ha cap finançament il·legal sostingut sinó, simplement, una colla d'inútils ineficaços. Que, la veritat, no sé què és pitjor...

Avui, justament, tornen a ser notícia les famoses nou autopistes amb un deute al voltant dels 3.500 milions d'euros i amb un deute que, en la majoria dels casos, ja no està en mans de les empreses originàries perquè l'han venut a fons voltors. A saber: les radials madrilenyes 2, 3, 4 i 5 (Abertis, ACS, Sacyr i Bankia); la M-12 (Aeroport de Barajas), l’AP-41 (Madrid-Toledo), l’AP-36 (circumval·lació d'Alacant) i la Cartagena-Vera. Resulta que el nou ministre de Foment, Iñigo de La Serna, ha anat a Los Desayunos de La 1 i ha dit que res, que l'Estat se'n fa càrrec. Cap problema. La casa és gran. O sigui, que Espanya nacionalitzarà 9 autopistes de peatge que han estat un fracàs i per un preu que, segons els que hi entenen, podria estar al voltant dels 5.500 milions d'euros.  

I la culpa aquest cop no és del txa, txa, txa, sinó de la RPA, la Responsabilitat Patrimonial de l'Administració, per la qual l'Estat ha d'assumir una infraestructura en cas de fallida i abonar a les concessionàries l'import de la inversió no recuperat. O sigui, que aquesta és una inversió 100% garantida, a segur, amb risc zero. Vagi bé o malament. Si guanyes, guanyes, i si perds, guanyes. Tipus Castor. Tipus túnel del Pertús. És la loteria que sempre toca perquè et regalen absolutament tots els números en joc.

Però esperi, no es faci encara la banyera de valeriana, til·la, camamilla i sosegón complex per relaxar l'emprenyada. No, perquè tinc grans notícies. Per vostè i, sobretot, pels fons especulatius actuals propietaris del deute d'aquestes autopistes. Bé, a veure, jo no, sinó que la bona notícia la té el ministre.

Sap què? Que aquest home diu que potser augmenta el trànsit i al final tot plegat no ens surt per 5.500 milions sinó per molt menys. Hoooome!!! Haver-ho dit abans, perquè segur que a partir d'ara aquestes autopistes són un festival de cotxes. A veure, entre poder anar per una autopista de 4 carrils gratuïta o una de dos pagant, no hi ha color, oi? Com al Maresme, que entre un carrer major que passa per desenes de semàfors, rotondes i cruïlles o una autopista de peatge, tothom va per la comoditat dels semàfors, les rotondes i les cruïlles. O al Garraf, amb les Costes i els túnels... Molt millor les cues infernals de les Costes, on va a parar. O entre el túnel del Cadí i l'alternativa de la Collada... Que bonica és la Collada, oi? Quin paisatge!!! O millor encara, fer via per Ponts, que sempre pots desviar-te a Agramunt a comprar una barra de torró. Total, no ve d'una hora.

O encara millor, fer-hi un AVE. Com el que s'atura a Villena, a 60 quilòmetres d'Alacant. L'estació està a sis quilòmetres de la ciutat, va costar 11 milions d'euros i cada dia la utilitzen 70 persones de mitjana. Això sí, no hi ha cap autopista de peatge per anar-hi. Potser per aquest motiu no hi arriba cap transport públic. Llàstima!