El temps sol ser el millor jutge. Sol arribar tard, però arriba. I treu i dona raons. Quan una persona es mou sense més interès que la convicció en allò que creu, amb la seva consciència neta, i sense mentides, pot suportar les injustes envestides dels qui proven de tombar-lo pel camí. Mantenir-se en peu no resulta senzill, però a la llarga, és gratificant. Perquè quan es busca la veritat, no hi ha més gran recompensa que que aquesta surti a la llum. I ho fa, de les formes més inesperades, però amb contundència.
L'amnistia ja és aquí, després d'anys de terribles lluites, mentides, atroces campanyes de persecució, violència, mentides, pressió i por. I l'amnistia, que es mostra com a eina de reconciliació en democràcia, per ressituar en la via política la resolució de conflictes que mai no havien d'haver sortit d'aquest àmbit, també ve a suposar el reconeixement que les atrocitats que s'han fet han quedat finalment fulminades.
Quedaran amnistiades persones que han hagut de patir un autèntic calvari, acusades d'atrocitats que no van fer; assenyalades, vilipendiades, perseguides, injuriades. Gent que ha passat nits sense dormir, angoixa, terror i l'ansietat de saber que el que estaven patint era injust i no tenia fonament realment justificable. L'amnistia ve, en definitiva, a provar de tancar unes enormes ferides que s'han comès fonamentalment per l'abús per part de diferents poders que se sentien absolutament impunes i que creien no tenir límits a l'hora d'esclafar el que consideressin "el seu enemic".
L'amnistia ve, en definitiva, a provar de tancar unes enormes ferides que s'han comès fonamentalment per l'abús per part de diferents poders que se sentien absolutament impunes
Ha arribat el moment que tocarà fer un repàs de totes les burrades dutes a terme per mitjans de comunicació, jutges, Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, polítics, i ciutadans que s'han cregut estar per damunt de tot per mentir, acusar, insultar, censurar i perseguir qui no podien rebatre des dels arguments i la realitat sincera.
El temps també ens porta notícies com la que aquest cap de setmana publicava El Confidencial: "Un estudi revela l'alta probabilitat que el covid-19 sortís d'un laboratori". Una divertida manera de venir a explicar-li al personal el que alguns portem anys investigant i confirmant, amb fonts directes. I que, per fer la nostra feina, hem estat insultats, calumniats, censurats i apartats sota etiquetes de "conspiració". De la mateixa manera que vam ser atacats i perseguits per donar veu als sobiranistes catalans i denunciem les aberracions que contra ells s'estaven cometent.
Ara, surt d'una capsa de Pandora, gairebé com si fos per art de màgia, una cosa que anomenen "nou estudi" que apunta a un origen no natural com la font probable del coronavirus que va tenir al món en suspens. Serà aquesta la vegada que se li expliqui al comú dels mortals que el que hem viscut els últims anys va tenir el seu origen en un laboratori de Wuhan que operava amb finançament dels Estats Units, en un projecte d'investigació que es dedicava a jugar al Doctor Frankestein amb el virus del SARS-COV? Explicaran els mitjans oficialistes als seus lectors que la mal anomenada pandèmia en realitat respon més a una mena de prova de guerra bacteriològica? Potser ara, per al relat que alguns volen sostenir, aquest que ens pretén empènyer a una guerra contra Rússia, és el moment de dir alguna veritat. Però sens dubte, si ho fan, no serà per l'ànim de complir la seva consciència, sinó per algun interès que més aviat tingui a veure amb la necessària inversió en la indústria armamentística.
Explicaran els mitjans oficialistes als seus lectors que la mal anomenada pandèmia en realitat respon més a una mena de prova de guerra bacteriològica?
Hem entrevistat fa més d'un any Andrew Huff, qui va ser vicepresident d'EcoHealth Alliance, militar nord-americà i expert viròleg, que va viure en primera persona, el que al laboratori de Wuhan va succeir i ho va denunciar davant del Congrés dels Estats Units. Ningú no ens va fer ni cas, i ell va advertir de tot el que ara va sortint a la llum. No es van atrevir a explicar-ho quan calia inflar les farmacèutiques, perquè aquella fase ha resultat ser un veritable fiasco. Tot i que encara es neguen a reconèixer-ho.
Això sí, aquesta setmana també hem vist com apareix ja alguna notícia, com la punta de l'iceberg, on es reconeix que el ministeri de Sanitat en un informe, no descarta la relació entre la inoculació de la "vacuna" contra el covid i l'accident que Christian va patir, i el va deixar tetraplègic. Fa també més d'un any que entrevistem Christian i que denunciem les irregularitats que s'havien comès a l'hora d'inocular-lo. I com ell, a tantíssimes persones afectades que continuen buscant respostes davant de les acusacions i etiquetes injustes de "negacionistes", "antivacunes", o "conspiranoics".
Ens expliquen aquesta setmana, també, que més de dos milions de persones a Espanya pateixen els efectes de l'anomenat "long covid" o "covid de llarga durada". Una manera, segons alguns experts, de provar de cobrir amb una enorme capa, el que bé podrien ser efectes derivats de les inoculacions, de les quals ningú no s'atreveix a assenyalar oficialment. Crida l'atenció que ningú no vulgui posar de manifest quantes d'aquestes persones han estat inoculades, almenys una vegada, i quantes no han rebut cap dosi. Perquè seria certament revelador.
Avisem en el seu moment de les atrocitats comeses amb la nostra gent gran a les residències. Denunciem constantment, una vegada i una altra, que van ser els protocols aplicats contra ells els que havien posat fi a les seves vides, i no un "virus" com ens van voler fer creure. També se'ns va acusar de ser conspiranoics i de dir barbaritats. Ho vam dir basant-nos en informes, en anàlisis d'experts que, com Joan Ramon Laporte, van denunciar tot això davant de la comissió del Congrés dels Diputats. El van acusar a ell de negacionista i el van silenciar. Ara, es revela que a Madrid, es podrien haver evitat més de 4.000 morts de persones que van ser maltractades per l'aplicació d'uns "protocols" absolutament inhumans.
Denunciem que la imposició de les mascaretes no tenia cap base científica per prevenir contagis per virus, que a més les que s'estaven utilitzant eren absolutament inservibles. Avui sabem de l'enorme negoci que, costa nostra, ha servit per omplir les butxaques d'una enorme trama que ens va col·locar mascaretes que no complien els mínims criteris de seguretat ni de qualitat. Milers de milions de diners públics malgastats per acabar a les butxaques dels que formaven part de tota aquesta estafa.
Una altra més. I alguns, encara pretenen continuar cancel·lant-nos, silenciant-nos i insultant-nos quan les evidències estan ja sobre la taula. El que els hem explicat, malgrat els atacs rebuts, era veritat. Tenia suport i fonaments. I ho expliquem perquè calia fer-ho, per consciència i per l'única raó de dir-los el que sabíem. Complir la nostra obligació era l'únic motor que ens movia. I el temps ens demostra que teníem raó.
Amnistia, virus de laboratoris, experiments de les farmacèutiques, negocis a costa de la por, morts per protocols inacceptables, són la mostra que és necessari i fonamental estar alerta, no callar, i mantenir-se ferm als atacs. I de passada, dit sigui, també, l'agraïment a mitjans com aquest, que han deixat sempre una finestra oberta per poder explicar-los la informació que hem anat recollint i que, sens dubte, ha estat d'utilitat per als qui han volgut prendre-la com a punt de partida per descobrir, per ells mateixos, l'enorme quantitat de mentides que avui es confirmen. Tant de bo serveixi perquè no ens les tornin a colar.