Quan tothom assenyala qui condueix en direcció contrària, el kamikaze està localitzat. En paraules de qui va ser la representant comercial dels Estats Units de Joe Biden: "El tsunami ve per a tothom", però és provocat per un sol actor. És el primer cop que una possible recessió mundial es dispara per una decisió política deliberada. Kamala Harris ho va predir amb la meitat del que ja s'ha anunciat. "Els mercats pujaran com mai", va dir Trump. I cauen amb més velocitat que a la crisi del 2008. La sagnia trumpista és irreversible a l'àmbit geopolític i a la borsa. I és possible que aquesta segona legislatura deixi les democràcies liberals sense un lloc segur on tornar. En tres mesos, els Estats Units són un actor impredictible, inestable i un valor poc segur. Els tres enemics de l'economia financera. Ara la incògnita és quant de dolor serà capaç d'aguantar Trump i quanta pressió de Wall Street, dels CEO de multinacionals, de l'old money i dels seus propis socis. El caos que creu que domina ben aviat el percebrà com quelcom indomable. Dels plans per construir els tres imperis —els Estats Units, la Xina i Rússia—, el primer que en patirà els danys seran els Estats Units. A les pèrdues mil milionàries, s'hi afegirà la reacció dels estalviadors i consumidors nord-americans a la pèrdua dels seus estalvis i a la caiguda dels seus fons de pensions.
A l'àmbit estatal, Pedro Sánchez surt reforçat a curt termini. Al PP li cal cert desglaç amb el PSOE per distanciar-se de Vox, i el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, té el perfil per rebaixar el to polític i mantenir la taula de diàleg amb l'equip econòmic d'Alberto Núñez Feijóo. El revival del 23J ha agafat el PP tancant els pactes de pressupostos autonòmics amb la ultradreta. De nou, només ha pogut consumar el de València, i Múrcia i Aragó esperen al calaix. En aquest context, no serà fàcil per a Feijóo vendre com un èxit els acords amb l'únic partit que dona suport a la massacre aranzelària.
El viatge de Pedro Sánchez a la Xina és clau i coincideix que estava tancat amb Xi Jinping. L'objectiu és obrir mercats i augmentar les exportacions a un país on més de 400 milions de persones tenen una renda per càpita equiparable a l'occidental. La interlocució de Sánchez amb la Xina està coordinada amb la Comissió Europea, sense gaire marge a la crítica política fàcil. De fet, una representació de la patronal CEOE acompanya el president i Antonio Garamendi el defensa com "un mercat important".
En tres mesos, els Estats Units són un actor impredictible, inestable i un valor poc segur. Els tres enemics de l'economia financera
Enmig de les turbulències, ha passat desapercebut el missatge d'Aitor Esteban, president del PNB, demanant als socis uns pressupostos "per responsabilitat". L'escull ara és Podemos, no tant Junts o ERC, segons la percepció del govern espanyol. Per tal de negociar uns pressupostos, han passat de demanar mesures socials i inversions a expropiacions de pràcticament el 40% dels pisos entre fons d'inversió i immobles buits, uns aranzels als EUA impossibles d'aplicar unilateralment o trencar relacions amb Israel i sortir de l'OTAN. Peticions de màxims a conseqüència d'haver-se llançat ja a les generals. L'anunci de la candidatura d'Irene Montero obre en canal la pugna amb Sumar per encapçalar el moviment d'esquerres el pròxim cicle. No hi ha cap possibilitat que Podemos i Yolanda Díaz vagin units, tret que Díaz ho faci darrere d'Irene Montero. I si la dinàmica es manté, podria repetir-se l'escenari del 2019, amb Podemos i IU, d'una banda, i l'espai de Compromís i el que quedi de Más País, per una altra.
En el minut-resultat, els comptes del 2026 continuen congelats. Al Congrés, veurem una mica de desglaç de cara a l'aturada vacacional de Setmana Santa i tres setmanes seguides sense ple. Per afluixar, el PSOE votarà a favor de treure el ple que coincideix amb la convenció dels populars europeus a València (és més rendible políticament la foto Feijóo-Mazón que no pas una jornada de votacions) i fins i tot a favor de regular el debat de l'estat de la nació espanyola.
La frenada financera, l'amenaça del retorn de la inflació i la recessió als Estats Units ho taparan gairebé tot. A l'abril europeu s'hi juga la resposta coordinada als aranzels de Trump. Mentrestant, Sánchez reforçarà el seu paper a l'Àsia, a Luxemburg es decidiran els aranzels a l'acer i a l'alumini, i es tancarà la foto fixa de l'amenaça aranzelària del 25% a Europa. Sense pressupostos encara, s'imposa la política macro.