Aquest estiu serà molt calent, políticament parlant. Sobretot si Carles Puigdemont finalment compleix la seva promesa de tornar a Catalunya quan se celebri el ple d’investidura del nou president de la Generalitat. Tant Puigdemont com Junts per Catalunya no han deixat d’insistir que l’expresident vindrà, tant si és ell el candidat a la investidura com si no. I que serà així, encara que continuï vigent l’ordre de detenció contra ell dictada pel jutge Pablo Llarena. De moment, però, tot són hipòtesis, futuribles més o menys probables. Que esdevinguin una realitat depèn, en primer lloc, de si el president del Parlament, Josep Rull, convoca l’esmentat ple d’investidura. Hi ha un termini màxim per elegir president de la Generalitat: el 26 d’agost. Si s’ultrapassa aquest límit, a l’octubre hi haurà noves eleccions a Catalunya i, en conseqüència, la tornada de Carles Puig quedarà ajornada.

Si donem per cert i decidit que, si hi ha investidura, Puigdemont tornarà, aleshores el que està clar és que ERC, el PSC i el PSOE tenen un problema. Un altre problema. El partit que avui es troba en una situació més delicada és Esquerra Republicana. Per  una banda, els republicans estan ficats fins al coll en una ja indissimulada lluita interna pel poder. Mentre Junqueras i els seus partidaris treballen per recuperar les regnes del partit en el congrés del 30 de novembre, els seguidors de Marta Rovira, que consideren que ha de ser un equip diferent qui assumeixi el poder, sense Junqueras, treballen per confegir una candidatura per plantar cara a l’expresident de l’organització. Ha de ser una candidatura potent i atractiva, que la militància pugui votar massivament. A més, per elemental coherència, hauria d’estar liderada per una cara nova, per algú que no hagi format part de primera línia.

En segon lloc, ERC ha de decidir si entrega el govern de la Generalitat al PSC de Salvador Illa. Les negociacions, diuen, van avançant. Però els republicans necessiten obtenir dels socialistes, més del PSOE que no pas del PSC, alguna contrapartida que pugui justificar el pacte. ERC reclama un finançament “singular” per a Catalunya. Veig més que difícil que Pedro Sánchez pugui comprometre’s amb un sistema que realment canviï la injusta situació actual. I encara menys que hi pugui haver garanties sòlides, creïbles, que el que es promet s’acabarà complint. Haver posat el finançament com a pedra de toc dificulta la posició d’ERC. Especialment, perquè el pacte haurà de ser votat i validat per una militància que està molt molesta i enfadada per com s’han fet les coses en els darrers temps, una militància potser inclinada a contradir i castigar la cúpula provisional que ara per ara mana.

Per la seva banda, els socialistes han vist com el progressiu debilitament d’ERC —mals resultats i males perspectives electorals, el manifest dels partidaris de Rovira, els cartells sobre els Maragall i l’Alzheimer, les declaracions de Sabrià, les reunions al marge de Junqueras, etcètera— acosta cada vegada més el partit republicà a pactar amb Salvador Illa, atès que repetir eleccions portaria ERC a una altra catàstrofe a les urnes. Malgrat això, el PSC necessita, com dèiem més amunt, que Sánchez ofereixi a ERC un canvi en el finançament que realment valgui la pena, així com garanties de compliment. No es pot descartar, en aquest sentit, que Sánchez formuli una promesa a ERC sobre el finançament que sigui una pura aixecada de camisa.

No serà fàcil per als republicans donar suport a Illa si el retorn de Puigdemont acaba amb el seu empresonament, o bé com el rosari de l’aurora, amb greus aldarulls

Imaginem, però, que ERC i PSC efectivament arriben a un acord. I que Rull convoca el ple d’investidura aquest estiu. I que Puigdemont ha de tornar a Catalunya (si no vol arruïnar definitivament la seva credibilitat). Aleshores l’escenari esdevé encara més incert, embullat, difícil fins i tot de poder imaginar.

En aquests moments, Puigdemont —que, recordem, fa gairebé set anys que no trepitja ni Catalunya ni la resta de l’estat espanyol— i el seu nucli més proper continuen dissenyant el possible retorn. El gran problema és el rebuig del Tribunal Suprem a aplicar la llei d’amnistia. És per això que continua vigent a Espanya l’ordre de detenció contra Puigdemont per malversació. A més, el president es troba també encausat arran de la dita ‘trama russa del procés’. Se l’acusa dels delictes d’alta traïció, malversació —també— i, finalment, organització criminal.

És evident que, si Puigdemont travessa la frontera, la policia l’anirà a detenir. Segons algunes informacions, l’objectiu de Puigdemont és poder arribar al Parlament evitant aquesta detenció. Per aconseguir-ho hi ha només dues estratègies possibles. La primera, intentar arribar-hi sense que la policia pugui reaccionar, és a dir, ràpid i d’incògnit. Dins el Parlament, la policia ho té més difícil: seria un gest molt lleig. A més, el president Rull s’ha compromès a evitar-ho com sigui, el que podria desembocar en un greu conflicte. La segona estratègia implicaria congregar una gran multitud de persones que acompanyessin i protegissin Puigdemont i impedissin la detenció. Això suposaria igualment una gran confrontació. Si acabés amb violència, encara més. Tanmateix, no hem de perdre de vista que Puigdemont és algú que sempre juga al límit. Hi està acostumat, a més. Per començar a escalfar la situació, Junts prepara, tal com va avançar ElNacional.cat, un acte el 27 de juliol a la Catalunya Nord.

Com podria afectar la tornada de Puigdemont a ERC? En el terreny del concret no ho sabem. Però no serà fàcil per als republicans donar suport a Illa si el retorn de Puigdemont acaba amb el seu empresonament, o bé com el rosari de l’aurora, amb greus aldarulls. Al marge d’això, i segons com anessin les coses, tot plegat podria portar a la ruptura entre Junts per Catalunya i el PSOE. En aquesta tessitura, Sánchez —si descarta tornar a convocar eleccions— hauria de continuar governant com pogués, és a dir, prorrogant pressupostos i pràcticament obligat a congelar el Congrés, ja que s’hauria quedat en minoria. Com escrivíem en començar, l’estiu es presenta realment calent.