Robar al poble en nom del poble

"Pengem els lladres de pa sucat amb oli, però els grans lladres els elegim per a càrrecs públics"
Isop

Hi ha un fantasma recorrent el món, el dels governants de tot signe que volen desempallegar-se del control judicial, establert precisament per assegurar que no abusen del seu poder. "Només el poder pot controlar el poder", així va ser com Montesquieu va formular la seva famosa separació de poders. Governants de tot signe no es deixen. Governants de tot signe acusen els jutges d'actuar de manera política quan no els deixen via lliure per fer i desfer. Governants de populismes diversos acudeixen al poble com a única font de legitimitat, pretenent que, amb el suport del poble, ningú no els pot tocar, facin el que facin. L'última ha estat Marine Le Pen, en una perillosa tendència il·liberal de què tampoc no ens deslliurem aquí.

Le Pen proclama als quatre vents que la seva condemna és política i que els jutges han actuat per evitar que sigui presidenta de la República. No sé si sabeu que als mitjans conservadors francesos s'acusa la judicatura d'estar presa per l'esquerra, d'un origen seixantavuitista del qual no ha estat depurada. Oblida, la bona dona, els més de quatre milions de fons del Parlament Europeu que s'han fet servir per pagar gent que no trepitjava Brussel·les i que pencava per al seu partit, incloent-hi una mena de majordom que l'assistia a ella personalment. Robar al poble en nom del poble i del seu suport. Populisme.

No us sembla que rima? Si fa no fa com els jutges que obren causes sense motiu al voltant de cert president amb l'únic objectiu de fer-lo caure del poder i que constitueixen una judicatura franquista que no ha estat democratitzada, oblidant els llocs de treball creats ad hoc amb diners públics i la utilització de personal públic per a la feina personal de la dona del president, en una obscena confusió del públic i el privat. En tots dos casos s'ha sentit l'argument que els jutges no poden alterar el poder sortit de les urnes, que amb les seves accions no poden perjudicar aquells que el poble vol al govern, perquè és el poble qui mana sense cap restricció i sense control ulterior. Populisme.

A Marine li han donat suport immediatament Orbán "el destructor de l'estat de dret", Putin i Trump, entre altres peces de la internacional il·liberal. A Espanya, li dona suport Abascal, ell també sosté Marine, i després hi ha el "sí, però" de Pablo Iglesias. Aquest, a través d'un editorial, assegura que menysprea l'"execrable" Marine, però s'hi pensa molt davant la idea que un jutge pugui "eliminar una candidata d'una cursa electoral en què partia com a favorita, juntament amb Mélenchon". A aquest últim s'hi encomana quan afirma que a la ultradreta se la guanya a les urnes, però no judicialitzant la política. Escolti, si han malversat més de quatre milions dels contribuents europeus tampoc? Això vol dir que els candidats o els governants poden fer el que els roti? Una posició ben rara, amb els nostres diners.

Hi ha una clara tendència mundial a reelaborar les democràcies liberals per convertir-les en una altra cosa

I ja heu vist Trump, que treu escuma per la boca perquè els jutges li estan impedint d'acomiadar els funcionaris, deportar immigrants a El Salvador i moltes altres barrabassades. Trump també acusa els jutges de fer política i de posar-se contra el sacrosant poder que el poble li ha atorgat i que per a ell és una mena de capa d'impunitat que ja pensa a prolongar un mandat més. Quin panorama. Una vicepresidenta espanyola considera que la presumpció d'innocència és una vergonya en comptes d'un dret humà fonamental, quan la que acusa és una dona jove. No se n'ha anat ni l'han feta cessar i encara li han tret les castanyes del foc a còpia de retorçar o ocultar el que va dir. No falten exemples a Llatinoamèrica, allà tenen Maduro, que continua a la seva després de perdre les eleccions.

A França, Ciotti, aliat de Le Pen, demana de canviar la llei que permet inhabilitar preventivament i que data del 2016 i no és que sigui una antigalla. A Mèxic, canvien les lleis per canviar els jutges. A Polònia i a Hongria, ja van alterar llurs legislacions per fer fora els que no els agraden i posar-hi els seus. A Espanya, els aprenents de bruixot assagen enginyeria legislativa per aconseguir posar nous jutges, amb nova formació pública dependent del ministre, i ja buscaran la manera de fer fora els més vells com més aviat millor.

Qui no vegi el perill és que no el vol veure.

Hi ha una clara tendència mundial a reelaborar les democràcies liberals per convertir-les en una altra cosa mitjançant alteracions soterrades de les constitucions democràtiques, transformant-les en quelcom que, en el fons, serà completament diferent, amb la funció d'establir les bases per a la seva permanència sense alternança en el poder. Els jutges són un dels baluards per impedir aquesta devaluació democràtica a tots els països i ho són sobretot si els polítics, en la seva deriva prepotent, es van omplint les butxaques i omplint els llocs públics de persones al seu propi servei per beneficiar-se'n o, simplement, com a pagament de favors als amics. Si fins i tot a la molt republicana i il·lustrada França passa, ningú no està fora de perill. Que hi ha alguns jutges males peces? Sens dubte. Que sense els jutges la democràcia fracassa? També.

A França, ha hagut de sortir el Tribunal Suprem a protegir els jutges que han condemnat Le Pen i que han estat amenaçats. Aquí, totes les associacions judicials i fiscals de tot signe i el CGPJ han hagut de sortir a defensar la presumpció d'innocència i al ple de la Sala d'Apel·lacions del TSJC. Massa rimes, massa.

Molt de compte amb els que consideren que els jutges li estan restant el poder al poble. Molt de compte amb els que diuen que els drets fonamentals de l'ésser humà xoquen amb l'interès general i, per tant, poden ser defugits. Molt de compte amb els que creuen que perseguir un corrupte és una manera d'intervenir en política, de la qual cosa es dedueix que caldria deixar-lo impune. En general, molt de compte. Hem arribat a un punt tremendament delicat en què àmplies masses del poble ni tan sols entenen sobre quins pilars se sustenta la democràcia, de manera que és fàcil convèncer-los de la novetat radical d'enderrocar-los. No confongueu res d'això amb la raó d'estat i els independentismes. Allò va ser el que va ser i això és una altra cosa.

Ens cal un kit de supervivència democràtica i no sé quanta gent té o conserva la noció del que s'hi ha de ficar a dins.