Ensarronada rere ensarronada seguim assistint a l’esperpent d’un independentisme convers que s’ha habituat a l’onanisme. Tanta feina com queda per fer i una part de l’independentisme (sovint neoindependentisme) segueix captiu d’un discurs estomacal sense cap ni peus. Quan se substitueix la raó per explotar l’emoció, ens endinsem al regne de la irracionalitat, de la màgia i l’esoterisme.
Expliquen que els nous dirigents juntaires estan convençuts de poder seguir utilitzant la frustració, que la gent és crèdula i que poden seguir explotant la comèdia en la qual viuen instal·lats. Vull pensar que ha de tenir data de caducitat, i que anirà llanguint. El problema és que han enviat al “Gol Sud” una part de l’independentisme que ara brama enfurismat i actua com un grup de hooligans a ulls de bona part de la societat catalana. Ara també els ho ha etzibat la candidata de la CUP, Dolors Sabater, que textualment ha dit: “Borràs enreda amb la DUI”. No és que la candidata (post)convergent no ho sàpiga, esclar que ho sap, que ens enreda com a beneits! I ho fa a consciència, amb tota la frivolitat.
Però vet aquí que la comèdia té un sostre d’adeptes i que no sembla clar, afortunadament, que sigui prou eficient per fer un bon resultat a les eleccions. Però com que han colat tota mena de boles, deuen pensar que ja no ve d’una o, senzillament, és que s’han habituat a viure de tota mena d’ocurrències que verbalitzen sense rubor jugant amb la bona fe de la gent. Tant se val si és un “obriu les presons” o anunciar “DUIs” com qui ven calces al mercat de Calaf.
Fins quan poden mantenir aquesta actitud tan destructiva i quan aprendran a sumar?; quan participaran en una estratègia compartida?; quan teixiran aliances a la societat catalana?
Com que saben que no tenen projecte polític per al país i que les promeses de “tornaré si em votes” i “d’activar la República” són foc d’encenalls —si no és que han perdut tota credibilitat— ara s’aferren pertot a evocar l’ascens de Pascual Maragall a la Presidència de la Generalitat, com si visquessin al túnel del temps recordant el tripartit. O sigui, els mateixos que han entronitzat al capdavant de la Diputació de Barcelona la presidenta del PSC, que l’estan protegint de la imputació per corrupció, que han sembrat la regió metropolitana de sociovergència i que participen en la recuperació del govern d’ajuntaments tan significatius com Sabadell en mans del PSC, ara resulta que fan anar l’espantall d’un pacte amb els socialistes. Fa bona la dita “qui mal fa, mal pensa”. La hipocresia i la comèdia elevades a categoria política.
S’ha de tenir nassos per projectar damunt altri la teva pràctica de falcar el PSC. O per fer una afirmació tan miserable com que Junqueras és a la presó per corrupció. Molts nassos després d’haver sortit en auxili del PSC per tal de preservar intactes els seus cortijos metropolitans i seguir ajudant-se a tapar les corrupteles mitjançant el pacte entre sociovergents. Avui el PSC governa còmodament al conjunt de la regió metropolitana de Barcelona, l’àrea més poblada del país, gràcies a comptar amb un soci dòcil que per quatre rals s’ho empassa tot, que ha pres el costum de prendre el pèl a la gent, que fa servir els seus vots per falcar els socialistes a mig país mentre arrossega pel fang l’estelada amb la seva deplorable actitud.
La pregunta és fins quan poden mantenir aquesta actitud tan destructiva i quan aprendran a sumar?; quan participaran en una estratègia compartida?; quan teixiran aliances a la societat catalana?; quan deixaran d’enredar i allargaran fraternalment la mà? Quan?
Catalanes, catalans. El 14 de febrer cal omplir les urnes de democràcia, de llibertat, d’esperança. El 14 de febrer cal apostar per un projecte polític d’emancipació nacional real, tangible, sense embuts. Triar entre tocar de peus a terra o continuar perduts, sense rumb i fent volar coloms. Autodeterminació, amnistia i ser una majoria desbordant que ens permeti anhelar pel que tantes i tants han lluitat, entre elles i ells, els presidents Macià i Companys. I penseu, tingueu-ho clar, que si no hi anem, ells guanyen. Si no hi vas, el PSC d’Illa acceptarà amb els braços oberts els vots de l’extrema dreta, de Vox. Fem que guanyi la llibertat!