Ahir era un dia marcat amb cercle vermell a l’agenda del Tribunal Suprem, amb l’esperada declaració del capitost tàcit de la Guàrdia Civil. La cita no era menor, hi arribava l’abanderat de la pàtria espanyola, el defensor amb capa i tricorni de la Benemèrita. El tinent coronel que de dia actuava com a cap de la policia judicial a Catalunya i de nit es disfressava de maleante sota un perfil de Twitter amb el pseudònim Tácito ―tot i que ho va negar rotundament―.

El tinent coronel Daniel Baena ha comparegut dues setmanes més tard del previst. Ell mateix va demanar la pròrroga de la seva declaració. El motiu? No tenir prou temps per preparar el cas ―les defenses dels encausats, segurament, sí―. Necessitava més temps per interioritzar les seves pròpies mentides. Creure’s el seu propi relat inoculat pels salvapàtries espanyols. Temps per pair el catàleg de falsedats i fer d’actor solvent durant la seva interpretació al Tribunal Suprem sense caure-li la cara de vergonya. Visualitzar en seu judicial el resultat d’intenses jornades d’assaig previ al feu teatral de la Benemèrita al ritme orquestrat per la fiscalia. Una declaració llarga i plena de prosa i assaig policial arcaic, amb revelacions inversemblants i negacions que et prenen, directament, per estúpid.

De res han servit les queixes de les defenses per invalidar la seva declaració, amb el justificant dels informes pericials ―tal com n’informava el diari Público― i que demostren que el compte @nmaquiabelo1984 piulava des del terminal telefònic del tinent coronel. És obvi, evident i rellevant que darrere del tricorni del coronel Baena hi ha un personatge amb un perfil ideològic que fa incompatible la seva responsabilitat com a autoritat en el marc d’aquesta investigació judicial. Les seves piulades són incompatibles amb la seva responsabilitat com a cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya.

El tinent coronel Baena és el màxim responsable de les diligències policials i qui actua com a policia judicial a requeriment de l’autoritat judicial. Ell és l’instructor d’una trentena d’atestats que han nodrit el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i que han estat la base per fonamentar les acusacions contra els líders independentistes. Ell és qui ha capitanejat la investigació contra el procés per criminalitzar l’independentisme.

La instrucció del cas contra el procés ha estat contaminada per l’actitud del tinent coronel Baena, amb actuacions del tot parcials i viciades pel seu patriotisme visceral, fet que s’ha posat de manifest en uns informes policials del tot subjectius. Elements suficients que haurien de servir per invalidar les investigacions i ser declarades nul·les. Un despropòsit procedimental que en qualsevol país amb una democràcia plena immediatament haurien estat invalidades.

El tinent coronel Daniel Baena ha vulnerat la llei de manera flagrant, amb manca de neutralitat en les seves actuacions com a policia judicial i on ha prioritzat la ingerència política per davant del seu deure com a servidor públic

La Llei orgànica 11/2007 regula els drets i els deures dels membres de la Guàrdia Civil. A l’article 18, punt 2, deixa clar quines són les seves obligacions “en el compliment de les seves funcions, els guàrdies civils hauran d’actuar amb absoluta neutralitat política i sindical, respectant els principis de neutralitat política i no discriminació...”.

La Llei orgànica 2/86 de forces i cossos de seguretat també ho esmenta, concretament a l’article 5, apartat b), “actuar, en el compliment de les seves funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat, sense cap discriminació...”, o en l’apartat d) “...en cap cas l’obediència deguda no pot emparar ordres que comportin l’execució d’actes que constitueixin manifestament un delicte o siguin contraris a la Constitució o a les lleis”.

El tinent coronel Daniel Baena ha vulnerat la llei de manera flagrant, amb manca de neutralitat en les seves actuacions com a policia judicial i on ha prioritzat la ingerència política per davant del seu deure com a servidor públic. El tinent coronel Baena és la imatge de les clavegueres de l’Estat, el cosí germà del comissari Villarejo, tots dos pilars fonamentals en l’operació Catalunya.

Diumenge vaig ser a Altsasu, un més dels més de 60.000 que hi vam ser, per denunciar una altra barbaritat judicial, també amb el segell de la Benemèrita al darrere. Milers d’assistents van recórrer els carrers d’aquest bonic municipi navarrès al crit d’“Askatu Altsasukoak (Llibertat per als d’Altsasu)” i “Hau ez da justizia (Això no és justícia)”. Darrere la pancarta, les cares de preocupació dels familiars dels joves empresonats, pares i mares destrossats, que trobaven en l’escalf i el suport dels presents la força per omplir el buit que genera no tenir els fills al seu costat.

Els joves que van sortir un dissabte al bar del poble amb els amics i que van topar amb llops vestits de verd. El que hauria d’haver estat tipificat com una baralla més, una de les 950 produïdes a l’Estat durant el 2018, va ser elevada d’anècdota a categoria i sentenciada amb penes de presó d’entre 2 i 13 anys. Vuit joves condemnats per l’Audiència Nacional acusats d’agredir dos guàrdies civils i les seves parelles, amb l’aplicació de les penes màximes previstes al Codi Penal pels delictes d’atemptat, lesions, desordres públics i amenaces amb l’agreujant de l’abús de superioritat i odi.

Una sentència en la qual segur no ha tingut res a veure el fet que la presidenta de la sala, la magistrada Concepción Espejel, sigui la muller d’un coronel de la Guàrdia Civil –recusada sense èxit per les defenses– i la principal avaladora de la teoria que no va ser una simple baralla de bar.

Dos exemples que fan palesa la involució democràtica de l’estat espanyol i la perpetuació dels pilars de l’aparell franquista, Estat, judicatura i l’aparell policial, amb la persecució del moviment independentista i la sentència als joves d’Altsasu com a evidència. Passen els anys, les dècades i encara perduren aquells a qui no els tremola el pols per redactar qualsevol relat que la justícia veu amb bons ulls sense preguntar, perquè així ha funcionat sempre. Éssers estranys, vinguts del més enllà, que van veure muralles i masses humanes amb cares d’odi i plenes de ràbia on d’altres hi vam veure simples manifestants amb clavells. Primers columnistes patriòtics amb l’orgull ferit disposats a tot i que actuen com a soldats de l’Estat, on mentir en l’actuació policial és un principi més en les seves actuacions.

I va acabar la intervenció de l’ínclit tinent coronel amb la incògnita de saber si el seu número dos ―el secretari en la instrucció dels atestats policials― i que havia de comparèixer després d’ell, es va indisposar per la incapacitat d’avalar el fals testimoni que es desprèn ―amb escreix― de la declaració del seu cap o, simplement, per no passar vergonya. Tot és possible pel “¡Todo por la pàtria!”.