La pandèmia de la Covid-19 ha comportat una crisi sanitària global que està creant un impacte profund en el nostre món i en el nostre dia a dia. La Covid-19 ha afectat múltiples àmbits, òbviament amb especial afectació al sistema sanitari, que ha estat posat al límit i que ha respost amb una implicació extraordinària dels seus professionals, tot i les greus mancances, especialment a l’inici de la crisi.

Però, naturalment, la pandèmia ha afectat també altres sectors, també els mitjans de comunicació.

La qualitat de la nostra democràcia, moltes vegades poc valorada i menys en temps de crisi greu, depèn de poder disposar d’informació fiable i contrastada, i d’una informació basada en evidències. En aquest cas, evidències mèdiques i científiques.

Per disposar d’una informació de qualitat, necessitem disposar d’uns mitjans de comunicació sòlids, solvents, plurals i independents. Necessitem periodisme de qualitat, periodisme de confiança i que descodifiqui i interpreti de manera adequada la informació, moltes vegades complexa i enrevessada.

Els mitjans de comunicació tenen un paper central en temps de crisi, com l’actual pandèmia, són ells els que han de generar i difondre una informació basada en evidències, sòlida i fiable.

Els mitjans de comunicació han incrementat de manera molt notable les seves audiències. El consum televisiu ha augmentat un 38% des de la declaració de l’estat d’alarma i el consegüent confinament de la població. El consum ha passat dels 198 minuts diaris als 274 minuts. TV3 ha esdevingut la cadena que més ha contribuït a incrementar el consum diari de televisió, amb 14 minuts més i un augment del 40%.

Els infants i els joves podem dir que han redescobert la televisió i, segons les dades del BIAC especial dedicat al coronavirus, en el segment d’edat de 4 a 12 anys el consum s’ha incrementat un 68%. En ràdio, alguns mitjans han incrementat la seva audiència més d’un 70%.

Aquestes dades no són exclusives de Catalunya, sinó que són àmpliament compartides per les televisions europees, especialment les públiques.

Segons dades de l’EBU (European Broadcasting Union), l’audiència dels informatius del vespre de les principals televisions públiques europees va augmentar un 14% en el primer moment de la pandèmia. Aquest increment va ser més important entre l’audiència més jove, que va créixer un 20%.

Davant aquesta crisi que afecta tots els mitjans de comunicació, però que pot posar en risc els més petits, cal trobar mecanismes de suport als mitjans, d’ajuda al sector de la comunicació, que en garanteixin la viabilitat

Com dèiem a l’inici, els mitjans de comunicació que ofereixin una informació de qualitat són vitals en aquests moments de pandèmia. Televisió, ràdio i mitjans digitals, tots són necessaris i imprescindibles; òbviament, també els mitjans locals, els de proximitat. Els mitjans locals representen la presència del territori i ofereixen la possibilitat d’informar-se del que està passant a la seva comunitat i, alhora, la possibilitat als veïns i veïnes de poder-se expressar. Aquests mitjans permeten crear vincles de cohesió i de solidaritat, fonamentals en una situació d’incertesa i d’inquietud com la que representa la pandèmia del coronavirus.

En aquests moments en què hi ha una demanda inabastable de continguts —però alhora una gran quantitat de desinformació, de notícies falses, de rumors— és bàsic que els mitjans de comunicació, públics i privats, proveeixin la població d’una informació fiable i contrastada, i que introdueixin elements d’anàlisi i de reflexió que donin resposta a les demandes de la ciutadania.

Els mitjans de comunicació han de nodrir informacions pràctiques, mostrar empatia amb els afectats, utilitzar un llenguatge apropiat i explicar de manera detallada, precisa, minuciosa i alhora entenedora la terminologia científica.

Els mitjans, especialment els públics, han de fer-se ressò, com ha fet per exemple TV3 i altres mitjans, de campanyes de solidaritat com les promogudes per associacions del nostre país. Alhora els mitjans públics, responent als requeriments de servei públic, han de nodrir les seves graelles de continguts educatius, i suplir així, ni que sigui parcialment, les necessitats de la població escolar.

Cal tenir ben present, encara que pugui semblar contradictori amb l’augment del consum de televisió lineal, que la pandèmia del coronavirus ha canviat el paradigma de la transformació digital accelerant-la, fent-la especialment urgent, necessària, imprescindible.

La cerca d’informació en l’àmbit on line s’ha accelerat també brutalment, ateses les dificultats en el món off line, per exemple en la premsa escrita, i, per tant, cal que els mitjans, de manera més urgent encara, adaptin la seva estratègia a aquest paradigma digital.

Ara bé, el coronavirus no ha produït només un increment de l’audiència, sinó que la crisi econòmica profunda que acompanya la pandèmia ha provocat una caiguda substancial dels ingressos publicitaris. Així, en l’àmbit de la ràdio, s’apunta una caiguda d’ingressos de prop del 70-80%, igual que a la premsa escrita; mentre que a la televisió en obert la reducció s’acosta al 50%.

Davant aquesta crisi que afecta tots els mitjans de comunicació, però que pot posar en risc els més petits, cal trobar aquells mecanismes de suport als mitjans, d’ajuda al sector de la comunicació, que en garanteixin la viabilitat.

Els reguladors europeus han creat un action group per tal de plantejar aquelles mesures econòmiques i reguladores necessàries per sostenir i donar suport als mitjans de comunicació i al seu particular paper per afermar la democràcia.

La llibertat d’expressió, la qualitat i la independència dels mitjans, i un debat obert i plural és el que ha de permetre disposar d’una informació fiable i contrastada i han de ser els principis amb els quals afrontem aquesta crisi.

 

Roger Loppacher i Crehuet és el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya