En els darrers anys, el sector audiovisual ha estat immers en un procés de canvis i reconversió fruit de la digitalització. L’oferta s’ha incrementat de manera extraordinària. I això implica, òbviament, avantatges indubtables, però també reptes molt grans. Especialment pel que fa a la presència de la llengua catalana en l’audiovisual i a l’existència d’un sistema de mitjans propis amb una mirada nacional. Reptes que tenen també la resta de països europeus en els seus respectius àmbits.

A més, la crisi sanitària pel coronavirus ha impactat també fortament en el sector audiovisual. La pandèmia no ha estat una crisi disruptiva, però, sinó que ha accentuat unes tendències que ja es podien veure abans, com ara la tendència a la plataformització. En només un any, per exemple, les plataformes OTT de pagament han duplicat les subscripcions.

Amb tot, la pandèmia ha reforçat la importància i la centralitat del servei públic audiovisual. A tot Europa, ha augmentat la confiança en el sistema públic audiovisual, i els mitjans públics han gaudit d’un augment molt important de les seves audiències, especialment dels informatius, i del seu impacte social. 

La pandèmia ha suposat una oportunitat per als mitjans públics per al seu rellançament com a eina vertebradora de la societat

Així doncs, la pandèmia ha suposat una oportunitat per als mitjans públics per al seu rellançament com a eina vertebradora de la societat. Uns mitjans que són un dels pilars estratègics de la gran majoria de sistemes audiovisuals europeus. Són garantia de prestació de servei públic, de pluralisme, de veracitat, de foment de la igualtat i la diversitat i promouen la llengua i la cultura pròpia de cada país. Els mitjans públics aporten valor democràtic, valor social, valor econòmic i valor tecnològic a la nostra societat. I a més, totes les dades europees (EBU) indiquen que els mitjans públics són el principal motor de la indústria audiovisual arreu d’Europa.

Amb tot, crec que no es pot caure en un cert cofoisme, i cal ser conscient que avui ens trobem en una cruïlla, en un moment summament delicat per als mitjans públics. D’emergència, si m’ho permeten. A casa nostra, sí, però també a la majoria de països.

Per fer-hi front, Suïssa, per exemple, ha aprovat la Corporate and services strategy 2021– 2022, que estableix les línies d’actuació futures del servei públic audiovisual i posa com a prioritat posar els hàbits i les necessitats del ciutadà usuari al centre dels seus interessos. D’aquesta estratègia, en destaca la iniciativa de transformació digital, que pretén arribar a un equilibri entre els serveis tradicionals de ràdio i televisió, amb els serveis digitals, en un termini de tres anys. En aquesta línia ha endegat la plataforma digital Play Suisse.

Per fer-ho, s’utilitzaran capacitats basades en dades (data-based capabilities), com ara la personalització, per fer més visible els continguts de la corporació, entesa com una veritable plataforma, i fer més atractius els seus serveis. A partir d’aquí, es desenvoluparan nous formats i noves maneres d’explicar històries, així com nous models de distribució que compleixin les expectatives dels joves i serveixin les necessitats de les persones que consumeixen mitjans de comunicació en línia i en mobilitat. 

Per la seva banda, el DR, el servei públic audiovisual de Dinamarca, ha aprovat el seu Pla Estratègic, on es dibuixen les prioritats de la corporació pública fins a l’any 2025. El punt de partida d’aquest pla és la necessitat d’un nou pacte social perquè el DR pugui rellançar la seva responsabilitat de servei públic, basada en els estàndards danesos de qualitat i excel·lència.

A Àustria, l'ORF ha endegat una estratègia de transformació digital anomenada Transform, on es concep el servei públic a partir de cinc dimensions: el valor individual, valor social, valor de la nació, valor internacional i valor corporatiu.

I al Regne Unit, el regulador britànic, l’Ofcom, ha impulsat l’Small Screen: Big Debate, que té com a objectiu renovar el sistema de Servei Públic Audiovisual (SPA) per a la dècada vinent. El punt de partida va ser una consulta pública duta a terme el desembre del 2020, i a partir de les opinions i informació recollida, l’Ofcom ha publicat aquesta declaració, amb recomanacions per al Govern i la indústria.

Entre d’altres, l’Ofcom conclou que per assegurar el seu futur, el SPA ha d’arribar a una audiència la més àmplia possible, sigui en televisió tradicional o en línia. Els mitjans de servei públic han d’accelerar els seus plans digitals si volen mantenir un fort vincle amb el públic actual, en especial els espectadors més joves que migren cap a altres plataformes per a l’entreteniment i notícies. I així mateix, el sistema regulador que dona preeminència al servei públic en el context de la TDT també s’ha d’actualitzar i transportar-lo a les plataformes digitals. Per últim, afirma que “mai no ha estat tan vital com ara la contribució dels mitjans de servei públic a l’economia creativa [creative economy]”.

És urgent i indispensable prendre mesures immediates per actualitzar la CCMA, posar-la al dia

La majoria de països es troben, doncs, immersos en un procés de debat i reconversió profund del seu servei públic audiovisual. Per això crec que és urgent i indispensable prendre mesures immediates per actualitzar la CCMA, posar-la al dia, rellançar-la i fer que la seva oferta sigui més atractiva per al conjunt de la ciutadania, i en especial, per a la gent jove. Cal una nova visió estratègica per a la Corporació que, prenent com a punt de partida el seu esperit fundacional i tota la funció de servei públic que ha dut a terme durant aquests anys, la rellanci al futur.

I això passa, inevitablement, per aprovar un nou contracte programa i dotar-la de més recursos anivellant-la a l’aportació que reben les TV públiques dels països del nostre entorn i dimensió. És a dir, passar dels 35,3 euros d’inversió pública per habitant (sí, ara mateix, la CCMA costa cada any a cada ciutadà 35,3 euros per prestar totes les funcions de servei públic, un cost molt inferior al de qualsevol plataforma de pagament) a 53 euros, que és la mitjana d’inversió pública als països d’entre 5 i 10 milions de persones. 

Per ser plenament competitiva en el nou entorn mediàtic i digital, doncs, caldria augmentar de manera progressiva, en els quatre anys vinents, l’aportació pública en 17,7 euros per habitant i any, que comportaria augmentar la dotació de recursos públics de la Corporació en 131,8 milions d’euros anuals. 

Uns recursos, però, que s’haurien de destinar de manera exclusiva a dos aspectes clau de la seva nova visió estratègica. En primer lloc, a la producció de continguts audiovisuals capaços d’atreure grans audiències i un gran nombre de visualitzacions. I de manera especial, continguts atractius per al públic infantil, juvenil i els young/adults. Un target que crec que és clau. Caldrà, doncs, apostar també per l’experimentació i la captació de nous talents, apostant per una CCMA Lab. Continguts per a joves fets des de l’òptica dels joves. Una aposta pels continguts que, per altra banda, impulsarà, com deien els britànics, el sector de la producció i de les indústries creatives, clau en la nova economia.

I en segon lloc, més recursos destinats a les noves formes de distribució, d’acord amb les noves formes de consum audiovisual. Impulsant, per exemple, una gran plataforma de continguts audiovisuals, amb col·laboració pública i privada, que pugui oferir les produccions catalanes i en català.

Caldrà avaluar la conveniència de reorganitzar la CCMA 

Així mateix, caldrà, en el marc del nou pla estratègic de la CCMA, avaluar, entre d’altres, la conveniència de reorganitzar la CCMA i adequar les estructures, sobretot en relació amb les activitats de producció i de prestació de serveis audiovisual a demanda, per respondre a les noves dinàmiques empresarials dels mercats audiovisuals i reforçar la seva centralitat en el desenvolupament del sector a Catalunya. Només així podrà dotar-se d’una flexibilitat necessària per a adaptar-se als canvis en l’ecosistema digital.

Cal promoure la modernització de la CCMA amb la millora del seu model de gestió empresarial, per accelerar la seva adaptació als canvis continuats que s’esdevenen en el mercat audiovisual i reforçar la participació dels seus empleats en la gestió de l’empresa.

I per últim, cal augmentar la legitimitat dels mitjans públics davant la ciutadania, explicant l’impacte de servei públic i els valors que aporten a la societat, i consolidant una autonomia d’acció respecte als interessos econòmics del mercat i les pressions polítiques. Només així podran presentar arguments favorables al servei públic davant d’aquells que en qüestionen la seva funció. Es tracta, doncs, de promoure un aprofundiment de la cultura democràtica, en què el finançament i la promoció dels mitjans públics siguin percebuts per la societat com una inversió que té un retorn no sols econòmic, sinó també en democràcia i cultura.

El moment en què ens trobem és transcendent. El món digital és accelerat. Les oportunitats passen ràpidament. I el risc de caure en la inèrcia, o fins i tot en la irrellevància, és gran. Com a país, com a cultura i com a llengua ens hi juguem molt, ja que l’audiovisual és avui un sector estratègic en l’àmbit cultural i econòmic de primer ordre. I no hi ha societat avançada que no faci una aposta decidida per la seva cultura i per disposar de mitjans i de continguts audiovisuals propis. Apostant per les nostres indústries audiovisuals i pels mitjans públics, hi sortim guanyat tots. 

 

Roger Loppacher, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)