Fa 60 anys que a Roma no hi ha una sacsejada semblant a la del Sínode. Aquesta trobada és una cimera catòlica global que tindrà lloc del 4 al 29 del mes d’octubre a la capital italiana per parlar sobre l’escolta i veure mecanismes per fer una Església millor, més inclusiva i participativa. El Papa ha fet saber amb qui compta. Són 364 persones i a la llista (on 3 catalans tenen un lloc destacat, el cardenal Omella, el bisbe Conesa de Solsona i el bisbe Manuel Nin que viu a Grècia) destaca la presència de 52 dones, que per fi tenen dret a vot en una assemblea d’aquesta índole. La composició del Sínode inclou veus que habitualment no se senten en reunions eclesials: defensa de persones amb discapacitat, catòlics LGBTQ+, refugiats, divorciats… la varietat i la inclusivitat territorial, de sensibilitat, d’agendes... vol ser un exemple que l’Església vol ser més inclusiva. La diversitat de persones del catolicisme mundial que es trobaran en aquesta cimera dedicaran tres setmanes a discutir temes candents i no parlaran del sexe dels àngels. Sí de sexe, i d’abusos, i d’orientacions sexuals, i sí d’àngels i persones misericordioses que fan el bé.
El nom de la trobada és poc atractiu i un pèl tautològic “Sínode sobre la sinodalitat”. Oficialment, es diu també que és una trobada sobre la vida de l’Església i sobre comunió, missió i participació.
El que passi a Roma a l’octubre pot ser un preàmbul d’un Concili Vaticà III i una prova de foc per als equilibris ideològics dins la comunitat catòlica mundial
Al Sínode hi cap tot, fins i tot cardenals a qui el Papa havia apartat, com el controvertit Müller, defenestrat com a prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, un dels seus ferms opositors. Diu molt d’un líder que sigui capaç de convocar a la mateixa taula qui voldria el seu cap en una safata. Müller deplora la gestió i visió d’aquest pontificat, que per molts és nefasta i és causa d’una debacle moral sense precedents. Entre les persones polèmiques destaca el nom de l’intel·ligent jesuïta americà James Martin SJ, a qui vaig conèixer a Nova York en una exposició al Museu MET sobre moda i religió. Martin és un periodista molt conegut de la revista Amèrica i que defensa que a l’Església s’ha d’acollir de la mateixa manera a les persones heterosexuals que les que tenen altres identitats. Als Estats Units li diuen el mossèn dels catòlics gais. Al Sínode conviuran, per tant, el pare Martin, membre del Dicasteri per a la Comunicació, acusat pel cardenal Müller de ser un heretge, amb persones com el mateix Müller, que no té cap càrrec des de 2017. Haver triat aquest cardenal (i no un altre) és un gest molt interessant del Papa de Roma. I més perquè la seva inclusió al Sínode s’estructura entre els membres de nomenament pontifici, per tant, directament volguts pel Papa i no pas presents per raó del seu càrrec.
Entre els escollits hi haurà el nou prefecte per la Doctrina de la Fe, Tucho Fernández, argentí, i també l’anterior, el jesuïta menorquí Lluís Ladaria. Convocant a tots els homes clau que gestionen l'oficina on es dirimeix la doctrina de la fe, el Papa pica l’ullet a qui té por que la doctrina sigui un apunt menor en una trobada de tocs hippies i kumbaià. Crida l’atenció que el Papa ha donat poca o gens d'importància als anomenats moviments eclesials. De fet, només ha demostrat una certa consideració pels focolars, però d’altres no hi apareixen.
Entre els escollits hi ha també “papables” en un proper conclave com el cardenal Cristóbal López, cardenal a Rabat, que tindrà molt a dir sobre immigració, diàleg interreligiós i noves maneres de fer Església. El que passi a Roma a l’octubre pot ser un preàmbul d’un Concili Vaticà III i una prova de foc per als equilibris ideològics dins la comunitat catòlica mundial.