Al Madrit (concepte) més Madrit concepte que mai, encara cou la intervenció d'en Gabriel Rufián a la investidura de Rajoy. I miri si n'han passat de dies. I a la que poden, li van fotent tota l'estopa possible. El més interessant és que, per passar comptes, usen un llenguatge i unes formes iguals a les que ells diuen denunciar. 

El diari El País aprofitava dilluns passat per titular el seu editorial, amb foto i tot (compte, i amb l'Oriol Junqueras que passava per allà inclòs) de manera que quedés clar que Gabriel Rufián està carregat d'odi i que és partidari de la violència:

Això només al titular. Si li sembla, passem per la traductora la resta del text. Li diuen totalitari, destructor de la democràcia i de la llibertat, dictador i partidari de la violència. En aquest últim cas, sense acabar de dir, i només insinuant, que Rufián és ETA. Ah, i de propina, una simpàtica comparació amb gent tan bones persones com Marine Le Pen, Nigel Farage o el ja president dels EUA, Donald Trump:

I, per rematar-ho, afegeixen que Rufián és un irrespectuós moral que va injuriar fent un discurs bèl·lic i ple l'odi:

I si ara vostè em pregunta: "escolti, ¿quin membre d'aquest PSOE que ha fet president a Rajoy a canvi de mantenir l'antic règim pot haver escrit aquest editorial tan ple d'amor i tan pacífic?", jo li respondria que tinc al cap dos noms. I que no els diré perquè no tinc proves, Però si li diré que opino que l'ha escrit algú del PSOE perquè un editorial tan ple de bilis que només ha pogut haver estat escrit des de fora de la redacció de El País. És impossible que la cúpula del diari que ha estat donant-nos lliçons d'ètica i de periodisme durant tants anys, ara excreti coses com aquesta motu proprio. Vaja, és impensable. 

Tanta mala llet en tan poc espai contra qui va fer un discurs dur contra el PSOE només pot haver sortit d'algú que està molt dolgut personalment pel to del que va haver d'escoltar i no pel contingut, perquè ja va quedar clar en un altre article que Rufián no va proferir cap insult.

Bé, o a no ser que els editorialistes de El País estiguessin molt ofesos per una cosa que anava adreçada a l'actual PSOE oficial i no a ells, que no són (o no haurien de ser) el PSOE oficial. En tot cas, no deixa de ser interessant que ara els editorials dels diaris els escriguin persones implicades emocionalment en una ofensa i no periodistes que fan crítica des de la observació més o menys imparcial..    

L'estat de la censura a Espanya

Al Butlletí de les Corts espanyoles del passat dia 3 hi apareixia publicat això: 

Efectivament, és una proposició no de llei presentada pel PP en relació a la Llei de Protecció de l'Honor i a com l'afecten les noves tecnologies. Algú que s'ho va mirar (hi ha gent per a tot i que llegeix coses molt estranyes) va veure la frase "la creciente presencia de nuevas tecnologías permiten la obtención y la difusión de información de una manera insólita, algo que pone en especial peligro ámbitos reservados de la vida privada" lligada amb la frase "configurar de manera más precisa el contenido de los mismos" y va exclamar: això va pels "memes".

A partir d'aquí, gran rebombori: el PP vol prohibir els "memes", vol impedir fer servir imatges de personatges públics sense el seu consentiment per fer humor o crítica a les xarxes!!!  

I, això és així? Doncs miri, ni idea. Potser el redactat fa pensar que aquest és l'objectiu final o potser veiem fantasmes on no n'hi ha, però el cert és que han passat vuit dies i ningú del PP ha sortit a desmentir ni a negar res. A pesar del sidral que s'ha organitzat. Si s'hagués encès la polèmica i no hi haguessin motius, no creu que ràpidament haurien aparegut els senyors PP negant la sospita? Si no han badat boca, és fàcil interpretar que sí, que en nom del dret a l'honor, a partir d'ara regularan l'ús d'imatges de persones. El gran dubte és: com controlaran milions de piulades i d'entrades a facebook i a altres plataformes? Hi haurà una policia del "meme"?

I això també afectaria als mitjans o només als particulars? I els dibuixants, què? Es podrà fer una caricatura d'un personatge públic per fer allò que tota la vida n'havíem dit una "historieta"? I el Polònia i el Crakovia, es veuran afectats? Ells que fan "memes" de carn i ossos. 

Si entrés en vigor aquesta prohibició, podrem fer "memes" des de fora d'Espanya, o tampoc perquè també allà la llei també serà efectiva? I si un esquimal fa un "meme" d'un personatge públic espanyol, l'aniran a detenir, tenint en compte que és un lloc llunyà i allà hi fa molt de fred?

La bandera va caure o la van fer caure?

La bandera espanyola del balcó de l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va aparèixer l'altre dia despenjada. De seguida, Esquerra va fer aquesta piulada irònica:

I la piulada va generar una bola mediàtica tan gran que l'ajuntament colomenc, comandat per la socialista Núria Parlón, va haver de publicar una nota informativa:

Vostè, com a ciutadà, (o com a ciutadana) té tot el dret a creure's o no aquesta versió. Ara bé, si vostè és un mitjà de comunicació, en principi hauria de dedicar-se a informar i deixar les insinuacions i opinions personals més o menys encobertes per les pàgines d'opinió. Però el nou periodisme té com a objectiu fer-nos la vida més senzilla i, per tant, ens estalvia feina unint la informació i la opinió al mateix espai. Ah, i naturalment, que la realitat no ens faci canviar la nostra opinió inicial:

I és que està molt passat de moda fer com el següent exemple i explicar les coses oferint les dues versions sense afegir res de collita pròpia:

I, naturalment, a twitter, fot-li que és de Reus i barrejant-t'ho tot i fent aparèixer banderes inexistents per si mateixes i inexistents per la seva no presència:

Però el millor de tot és que mitjans que afirmen ser de denuncia van aprofitar l'incident per demanar explicacions a qui ja les havia donat en el comunicat que l'he mostrat unes línies més amunt.

En definitiva, que el vent català també està manipulat a favor del Procés perquè faci caure les banderes enemigues. 

En Pere J ens presenta a la seva parella

Fenomen apassionant el que hem vist aquesta setmana a El Español, el diari digital de Pedro J. Ramírez. A la secció de "cor, cases reals, celebrities i famosos" hi apareix com a gran protagonista el propi Pedro J. Ramírez. Desconec si per "casa real", si per "celebriti" o per "famós". 

I la noticia és que l'amo del mitjà on hi apareix la noticia ha penjat al seu twitter una foto amb una senyora que té moltes virtuts professionals i és molt bona persona:

Si vostè i jo ens maméssim el dit, ara ens diríem a nosaltres mateixos (o a nosaltres mateixes): "on és la noticia?". O, millor dir: "és noticia que un senyor pengi una foto amb una senyora durant unes jornades organitzades pel diari on el senyor és l'amo i ella hi col·labora? Però esclar, vostè i jo ja fa dies que ens afaitem (o ens depilem) i la lectura que en fem d'aquesta noticia és que el senyor Ramírez va aprofitar twitter i,de pas, el seu propi mitjà per fer pública, sense dir-ho del tot, la seva nova relació sentimental després de separar-se d'Ágata Ruíz de la Prada.  

Ja ho veu, hi ha qui la parella el deixa per whatsapp o per telegram i altres que la presenten al seu diari. Realment això de les noves tecnologies permet molta varietat, no troba?

A partir d'ara, parli'm de vostè

La setmana passada, i en aquest mateix espai, vaig explicar el viatge d'Alvaro de Marichalar en un cotxe compartit, segons la versió d'una de les presents i segons la versió del propi senyor de Marichalar. Dimarts, el senyor de Marichalar va fer-li un "m'agrada" a la meva humil peça.

Per tant, ha de saber que, a partir d'ara, aquesta circumstància que m'omple d'orgull i de joia apareixerà al lloc més destacat del meu fins ara pobre currículum.

Ah. i pel que fa a la nostra relació (la de vostè amb un servidor) sàpiga que, a partir d'ara, hauria d'adreçar-se'm dient-me de vostè. Perquè, esclar, a mi el senyor Álvaro de Marichalar m'ha fet un "m'agrada" i a vostè no (bé i si li ha fet, disculpi'm i sàpiga que em pot continuar tutejant).