Estic totalment en contra de l’OPA que el BBVA ha presentat al Banc Sabadell. Els meus criteris d’oposició es poden agrupar en dos eixos principals. Primer, per com ho veig com a país; segon, pel model econòmic que més m’agrada i defenso.
A escala de país, tot i que el Banc Sabadell va traslladar la seva seu social fora de Catalunya l’any 2017 —m’hi referiré després—, significaria la desaparició d’un banc arrelat a Catalunya. Una entitat històrica amb bona implantació al territori. Existeix el risc de deslocalització d’oficines i pèrdua de llocs de treball, sobretot a Catalunya. Així com el d’un canvi de prioritats que posi en perill una llarga trajectòria de suport a la PIME i que coneix el teixit econòmic català. En clau de país també s’ha de veure que reforçaria encara més la concentració de poder econòmic a Madrid, lloc on té el centre de poder el BBVA, un banc vinculat a l’establishment, a les grans elits polítiques i econòmiques de l’Estat.
Econòmicament, l’OPA significaria la reducció de la competència en el sector bancari, fet que perjudica molt els consumidors i les empreses, perquè amb menys competència es redueix la pressió per oferir millors serveis, reduir comissions o innovar. Poca competència és un atac a la nostra llibertat per poder escollir. Una manca d’opcions reals per poder triar pot acabar en la uniformització de condicions per part de les poques entitats restants i empitjorar les condicions als usuaris. En clau de model econòmic també s’ha de veure que un sistema bancari format per entitats molt grans i sistèmiques genera una dependència excessiva de pocs actors i incorpora més riscos al sistema financer, que, si falla, acaba pagant la gent.
La campanya de publicitat que han engegat els dos bancs immersos en aquesta pugna probablement s’estudiarà en algunes facultats. Pel Sabadell s’hi haurien pogut posar alguns arguments més dels exposats fins ara, però l’any 2017 se'n van anar. No és cap retret, és una constatació: hi ha molt interès, però poc afecte. En un moment clau alguna cosa es va trencar i sembla que la distància emocional és gran. Pocs van deixar de ser-ne clients i ningú vol l’OPA. Tot i això, hi ha fredor. Per això, arguments més catalanistes com la pèrdua de sobirania econòmica de Catalunya, la defensa d’estructures econòmiques pròpies i fortes, els actius estratègics o la resistència d’un banc català envers Madrid, no estan circulant. Fredor.
També estic en contra de les polítiques d’habitatge que proposa el president Illa. De nou, els meus criteris d’oposició s’agrupen en dos eixos principals. Primer, per com ho veig com a país; segon, pel model econòmic que més m’agrada i defenso. No hi entraré a fons, perquè els arguments coincideixen bastant amb la forta crítica que en fa Foment del treball i que ahir explicava Marta Lasalas en aquest diari: “El major atac en democràcia contra la propietat privada” deia el titular. L’entitat que presideix Josep Sánchez Llibre demana sumes al Parlament que “ajudin l’economia productiva i no la frenin o la redueixin com fins ara” i “restablir el respecte al dret fonamental de la propietat i el dret d’empresa”. Hi estic totalment d’acord. Tot i que resulta que qui està portant a terme totes aquestes mesures contra les quals es vol revoltar la patronal catalana és el president Illa. Aquell que segons molts empresaris representava la moderació i la bona gestió.
La patronal vallesana CECOT va ser suspesa de Foment pel rerefons independentista
L’any 2017 el president era Joaquim Gay de Montellà. En aquella època, tot i la demanda constant de diàleg i les crides perquè les empreses no traslladessin les seus socials fora de Catalunya, l’entitat es va manifestar contra l’1 d’octubre. L’any 2018, la patronal vallesana CECOT —que va participar a la Taula per la Democràcia i va donar suport a les aturades de país del 3 d’octubre— va ser suspesa de Foment pel rerefons independentista, tot i que es van adduir normes internes. No és cap retret, és una constatació: hi ha interès, però poc afecte. Conscient d’això, el nou president, Josep Sánchez Llibre, ha visitat el president a l’exili i ha mirat de refer ponts amb l’independentisme i reconnectar amb una part. D’una forma justificada o no, una bona part de la classe mitjana catalana es va sentir de nou allunyada, si no dels empresaris, sí de la patronal. Molts d’ells estan d’acord amb el que ara denuncien i proposen, però hi ha fredor. Etcètera!
Bancs i patronals van prendre decisions estratègiques de molta transcendència durant el procés d’independència. Sempre expressant preocupació per les conseqüències econòmiques del procés sobiranista. Ara reben OPAs i atacs al dret d’empresa. Hi estic en contra, però entenc la fredor.