El fi analista vaticanista Andrea Gagliarducci veu la creació per part del Papa de Roma de 21 nous cardenals com un possible “cop d’estat”. Em sembla una expressió molt adient. Escollir els teus és sempre un acte de poder, i el Papa té pressa per canviar la fesomia de l’Església catòlica mundial, molt més perifèrica, descentrada, que parla idiomes llunyans i que no s’identifica amb partits ni poders mundials. Adeu, per tant, a aquella idea que una ciutat gran “havia” de tenir un cardenal. A l’estat espanyol no n’ha nomenat ni un, ni als Estats Units, però sí a ciutats com Argel, Teheran o Guayaquil. El dia 8 de desembre de 2024 les 21 persones que entraran en un possible conclave representaran una descentralització volguda de les forces hegemòniques regnants. El Papa els fa cardenals, però no els crida vora seu, no els crida a Roma amb ell. Els deixa amb les seves responsabilitats allà on són. Lluny.

El Papa, amb aquesta ampliació cardenalícia global i perifèrica, ens ajuda als professors que tenim la responsabilitat d’explicar a l’alumnat universitari la diversitat i divergències dins les religions. Davant les crítiques d’un Església Catòlica rica, europea i poderosa, poder aclarir que els nous líders provenen de minories com Iran, Japó o Algèria són ajuts pedagògics per explicar la voluntat d’una Església universal que no s’apuntala en el passat ni en jerarquies. De fet, fa cardenals persones que tenen caps que no ho són. És el cas de George Jacob Koovakad, un sacerdot que treballa a la Secretaria d’Estat al Vaticà i organitza els viatges papals. Koovakad és de la comunitat índia siromalabar. El seu arquebisbe no és cardenal, per exemple. És com si el Papa creés cardenals a directors generals de la Generalitat, però els consellers responsables no ho fossin. Una tria que trenca protocols i carreres i que premia fidelitats i maneres de fer.

El consistori on es crearan aquests 21 nous assistents del Papa, que són autèntics consellers en la gestió de l’Església, dibuixa els centres de poder com nòduls d’una xarxa on el centre és una Roma burocràtica, encara, però on les decisions es prenen potser a molts kilòmetres de distància de la plaça de sant Pere. L’ambició papal, però, no és geoestratègica, sinó de fi calibre pastoral. Vol garantir que les minories catòliques tinguin veu i vot en la configuració d’una entitat social mundial com és la comunitat catòlica, i pretén allunyar-se de pretensions colonialistes i de poder antic. Bergoglio, que semblava que donaria pes a les seus cardenalícies de tota la vida, conferint categoria a les grans metròpolis, s’ha tornat perifèric a consciència. Una altra dimensió interessant de la seva tria és que promociona missioners. No deixa de banda teòlegs (n’hi ha, i de molt rellevants, en aquesta elecció) com el neocardenal de Torí, Roberto Repole, que feia el doctorat a la Pontifícia Universitat Gregoriana els mateixos anys en què jo hi estudiava. Repole és un nom per retenir.

L’ambició papal no és geoestratègica, sinó de fi calibre pastoral. Vol garantir que les minories catòliques tinguin veu i vot en la configuració d’una entitat social mundial com és la comunitat catòlica, i pretén allunyar-se de pretensions colonialistes i de poder antic

El Papa escull gent com ell? No exactament. Si bé el perfil bergoglià és evident (gent propera, preparada, pastoralment molt implicada però sobretot que tinguin la característica de no pertànyer a un grup de poder. El Papa podria escollir un religiós d’una petita diòcesi frontera entre els Estats Units i Mèxic o d’Alaska, però no ho ha fet. Perquè es llegiria com un nou cardenal nord-americà. Aquests homes de govern ara l’assessoraran. I un dia, un d’ells serà el substitut. Per primer cop a la història ha creat un cardenal a Belgrad, Laszlo Nemet. Són girs inesperats. Sèrbia té una minoria catòlica.

Amb la tria feta, el Papa ha superat el nombre de cardenals que dicta el reglament (120), i quan hagi passat aquest consistori el dia 8 de desembre de 2024, hi haurà 141 cardenals electors. Ha eixamplat la base cardenalícia, i així, despista pel que fa al seu successor, que pot venir de Filipines, o el nord d’Àfrica.

S’ha acostumat a governar amb videoconferències i en diferents registres i idiomes. Els assessors no són una guàrdia pretoriana que prenen cafè amb ell cada dia a la seva residència. Beuen mate, sake o infusions des d’Argentina, Japó o Indonèsia.