Aquesta setmana, legisladors i organitzacions de l'àmbit de la salut han denunciat a nivell europeu la falta de dades sobre la salut mental dels joves. Un fet que impedeix d'endinsar-se en un assumpte clau, urgent i fonamental que està suposant un seriós problema de la nostra societat actual.

Precisament, fa uns dies, una amiga, que és metgessa, m'explicava com se sentia davant de l'allau de casos que estava veient en consulta. Les autolesions, intents de suïcidi i problemes greus que estan protagonitzant els més joves està alertant els professionals sanitaris.

Ja el 2021, un estudi de l'UNICEF assenyalava que nou milions de joves vivien a Europa amb trastorns mentals com l'ansietat o depressió. Un any després, el 2022, l'informe elaborat per Health at a Glance no millorava les xifres, sinó que apuntava al fet que el 50% de la població jove havia reportat necessitats que no havien estat ateses en l'àmbit de la salut mental.

Són xifres, són números, i en realitat, segons els experts, són en molts casos inútils, ja que les enquestes no són capaces de recollir la informació que els professionals realment necessiten per poder comprendre què està passant.

El Comitè de Salut Pública del Parlament Europeu ha abordat aquest dijous aquesta qüestió. Allà, Louise De Meulenaer, de la Federació Europea d'Associacions d'Estudiants de Psicologia (EFPSA), va assenyalar als legisladors europeus que l'estrès a l'escola, la incertesa sobre el futur, l'ansietat causada per la crisi climàtica i els estàndards inabastables marcats per les xarxes socials estan sumant factors que debiliten i empitjoren la salut mental dels joves.

I va assenyalar, com tots els que aborden aquestes qüestions, que els falten dades que siguin realment concretes per poder analitzar d'una manera més específica què és el que està succeint. Una cosa que va ser recolzada pels eurodiputats presents.

Se sap, per exemple, que la pandèmia ha estat un punt d'inflexió: les dades que presenta l'informe Helath at Glance 2022 evidencien que el nombre de joves amb símptomes de depressió s'ha duplicat. A Islàndia, Suècia o Noruega, un de cada tres joves han patit aquests símptomes. Abans de la pandèmia, les dades reflectien que es donaven en un de cada nou. Però la pandèmia no ha estat l'únic detonador.

L'ús de les xarxes socials, la presència de telèfons mòbils, així com altres tecnologies entre els joves i els més petits tenen també un pes important en aquest problema. I aquests factors, al seu torn, són un senyal dels altres, com el fet que la família sembli ser absent en moltes llars.

M'explicava la meva amiga que troba alguns factors que es repeteixen en la seva consulta: perfil de joves que en arribar a casa estan sols. Els seus pares es passen les hores fora, treballant, i els nens ocupen aquelles hores en classes extraescolars —en el "millor dels casos"— o literalment sols davant pantalles.

La falta de socialització (entesa com a contacte directe entre persones) està fent efecte.

L'estudi realitzat per Esperança Navarro, a la Universitat de València, on va analitzar 470 joves espanyols, reflecteix que un 21% podria patir potencialment un trastorn de la conducta; un 17% tindria un trastorn d'ansietat; un 11% patiria TDAH; un 4% presentaria un trastorn de la conducta alimentària.

Hi ha dades que assenyalen, també, que s'està registrant un augment en el nombre de casos de comportaments hiperactius, així com de conductes disruptives. El suïcidi ja és la primera causa de mort no natural entre els joves de 15 i 29 anys.

Els professionals coincideixen en la importància de parlar sobre salut mental i informar sobre símptomes i solucions a les aules. També són unànimes en sol·licitar que des de l'Administració pública s'accelerin les llistes d'espera per als joves, ja que en aquestes edats és necessari intervenir amb total celeritat, per evitar que el trastorn causi problemes majors al llarg de la vida.

És fonamental ser conscients del problema que suposen les xarxes socials, els vídeos i les interaccions a través de les pantalles. Deixaríem sols els nostres fills en un lloc ple de desconeguts perquè interactuessin amb qui s'anés presentant davant d'ells i explicant-los qualsevol cosa sense ser nosaltres presents? 

És fonamental ser conscients del problema que suposen les xarxes socials, els vídeos i les interaccions a través de les pantalles. Deixaríem sols els nostres fills en un lloc ple de desconeguts perquè interactuessin amb qui s'anés presentant davant d'ells i explicant-los qualsevol cosa sense ser nosaltres presents? Una pregunta tan senzilla i simple de ser resposta, és clau si entenem la xarxa com un espai on precisament, això és el que passa.

No es tracta d'apagar les pantalles o prohibir-les entre els joves, sinó d'aprendre a utilitzar-les de manera eficaç i que reporti beneficis. No oblidem que són una eina i nosaltres hem de ser conscients del poder que hem de tenir sobre elles. I sobretot, del perill que comporta no assumir-ho.

I en això, és fonamental que els pares, mares, i en definitiva els adults siguem capaços de saber-ho transmetre als més joves. Òbviament, per a això, ens hem d'aplicar nosaltres mateixos les pautes, i potser és un punt interessant començar per autoavaluar el nostre comportament a les xarxes socials.

Es dedica vostè a passar hores davant la pantalla, absort i en molts casos, sense ser conscient ni del que està mirant?

Quan sona un so al seu telèfon hi va immediatament, passant per sobre del que està fent en aquell moment, o de la persona física que té davant?

Quan vostè, adult, interactua en xarxes socials, manté unes mínimes pautes de respecte envers els altres, o al contrari, profereix insults i atacs cap a altres persones?

Sol deixar-li un mòbil o tauleta als seus fills per a així poder sentir que estan entretinguts?

De vegades mirar cap a un mateix sol ser la clau del problema que es busca solucionar en els més joves, que solen ser un mirall del que succeeix entre els adults.