El frenesí amb què Salvador Illa s’ha proposat reconciliar la societat catalana en temps del postprocés sembla no tenir aturador en el seu afany omnívor. El Molt Honorable ja s’ha reconciliat amb l’univers de Convergència i Unió, reunint-se amb el seu capatàs i rescatant Josep Antoni Duran i Lleida del culet de la paperera de la història. Al seu torn, ha aprofitat la crisi d’Esquerra i la pretensió d’eternitat d’Oriol Junqueras per repartir algunes nòmines als indepes moderats (certificant així que el futur “represidenciable” dels republicans continuava exercint d’aconseguidor àdhuc quan era un simple militant de base). Illa també s’ha permès la gràcia de reclutar alguna ànima provinent dels Comuns, com certifica el fitxatge del col·lega filòsop Xavier Fina com a nou director General de Promoció Cultural i Biblioteques. Si recluta algú de la CUP, Vox o el PP, el president tindrà el Parlament als seus peus.

A l’espera de poder reconciliar-se amb comunistes i conservadors espanyols (Sílvia Orriols quedaria fora de l’equació, car el president la necessita com aigua de maig per animar els debats de política general i fer-se el tolerant amb els nouvinguts), Illa acaba de cascar-se un tour de germanor altament inquietant a la vora de Felip VI, monarca absolut del 155. En efecte, aquest cap de setmana el president no només assistí a la desfilada militar amb motiu del Dia de la Hispanitat (acabant així amb un divorci de catorze anys entre els Molt Honorables i la cabra de la legió), sinó que aprofità el diumenge per acompanyar el Rei a la jornada de regates de la Copa d’Amèrica, tot fent una excursió al portaaeronaus Juan Carlos I (vaixell que els tècnics defineixen com a amfibi, un adjectiu que casa perillosament amb la vida sexual de l’anterior monarca). El president, en definitiva, ha tornat a fer la mili.

Illa creu que el país necessita ordre i disciplina catalanista, i això és quelcom que els espanyols sempre han acabat imposant amb fusells.

De fet, l’agenda militar del president Illa no ha acabat amb aquest cap de setmana bèl·lic. El dimarts vinent, Felip VI d’Espanya i Salvador I del postprocés tornaran a coincidir a Barcelona en ocasió de la setanta-tresena entrega del Premi Planeta, un acte que —com tothom sap— té un mal gust i un tuf d’ocupació molt més nauseabund que qualsevol portaavions curull de míssils. Enmig de tot aquest clima de reconciliació cultural (que va de la presència del Molt Honorable a la bajanada de la Conquista fins a les intervencions en català de David Broncano a La Revuelta), no m’estranyaria que el guardó literari se l’acabés enduent un escriptor català en llengua espanyola, com ja va passar amb Maria de la Pau Janer quan es preparava l’Estatut del 2006 o quan Javier Cercas, el 2019, havia de fer oblidar que la policia espanyola ens havia tustat per atrevir-nos a fotre paperetes a l’interior d’urnes.

La reconciliació, com veieu, tard o d’hora acaba passant per la lletra... o per les armes (la qual cosa sembla prou contradictòria amb l’humanisme cristià que professa el Molt Honorable). Però això tant li fot, perquè Illa creu que el país necessita ordre i disciplina catalanista, i això és quelcom que els espanyols sempre han acabat imposant amb fusells. Al president se l’ha vist francament a gust amb tanta fanfàrria, en tot aquest entorn d’uniformats, potser perquè les desfilades i els vaixells li han recordat que la primera mili la va fer en un racó tan sòrdid del món com la caserna del Bruc, mentre que ara la pàtria (espanyola, of course) li ha fet un upgrading permetent-lo viatjar en primera als bucs militars. Felip VI deu pensar que la millor forma de domesticar un català és impressionar-lo amb quatre bombarders i una colla de generals de cara malhumorada. Dissortadament, no li falta raó.

En qualsevol cas, tot això només val per recordar que —com passa sempre en política— les pacificacions es fan a través de la guerra, encara que sigui amb la carraca d’exèrcit que tenen els espanyols, únicament destinat a missions humanitàries i a esporuguir les padrines de la tribu. El servei militar, doncs, torna a ser obligatori.