La nit del 31 de desembre, o també coneguda com la nit de Sant Silvestre o la nit de Cap d’Any, recorda un dels papes que van exercir després d’una època de llibertat. Silvestre va ser papa just en el moment en què es promulga el famós Edicte de Milà (313), propiciat per l’emperador Constantí, un text que obria la porta a la llibertat de culte. El cristianisme ja no es perseguiria més. Amb aquell decret començava una fase de tolerància i s’acaben les persecucions a la religió. El Papa Silvestre va ser un pontífex lliure. Va tastar la pau després de segles de tribulacions i persecucions.
Sant Silvestre, amb aquest nom boscà i amb reminiscències d’un període de llibertat, és també un bon aliat per acabar bé, i començar millor.
A Sant Silvestre se li atribueixen moltes responsabilitats, des de ser l’artífex de la basílica romana de Sant Joan del Laterà fins a haver ressuscitat un toro salvatge o sotmetre un dragó, i també va salvar una persona que s’havia empassat una espina. L’hagiografia és enorme, i truculenta. Segons una llegenda, l’emperador Constantí estava malalt de lepra, i només es podia guarir amb sang innocent d’infants. Però va tenir una visió i els apòstols Pere i Pau li van fer saber que es podria guarir amb aigua en comptes de sang. Aigua del baptisme. És una de les explicacions de la conversió del poderós Constantí en temps de Silvestre.
Un detall de la vida d’aquest papa és que és el primer que va morir en pau i no martiritzat. De fet, va morir ja gran (gran per a la seva època: tenia només 65 anys). A les esglésies on el tenen, se’l veu revestit de papa, i amb un toro als peus, i a vegades amb un drac, també. A casa nostra té dedicada una ermita a Vallirana, i també prop de Llançà, Sant Silvestre de Valleta, però no és un sant comú com sí que ho és en altres localitats europees. El que no ens manca és la cursa de Sant Silvestre, perquè ens agrada acabar l’any competint com ja es va fer per primer cop a París i a Sao Paulo des de fa 98 anys. Acabar l’any amb el fetge fora, posant-se a prova col·lectivament, és una manera entretinguda i globalitzada de dir adeu a un any que per molts és nefast, i córrer també vol dir deixar enrere el passat. I córrer vers allò nou, que no es coneix, però que es desitja sempre millor i més benèvol. La cursa porta erròniament el nom de cursa de Cap d'Any, però el Cap d'Any és el dia 1. Perquè el cap és el començament, no la fi. En català ho diem bé: Nit de Cap d’Any, i no "nit vella", perquè no mirem el passat, sinó que ens agrada encetar el futur. Sant Silvestre, amb aquest nom boscà i amb reminiscències d’un període de llibertat, és també un bon aliat per acabar bé, i començar millor. Assilvestrats, com els animals que han fugit. Té un punt de disbauxa, aquest dia, però també de serenor i auguri de temps millors.