Aquesta setmana, en què mana la tercera trobada entre Sánchez i Feijóo al Senat, pot ser decisiva o un altre round de la marmota. En el terreny polític, perquè pot obrir una via d'entesa entre ambdós partits; en el judicial, perquè es pot conèixer l'acord de la renovació del Consell del Poder Judicial. El cara a cara parlamentari, demanat en aquest cas per Pedro Sánchez, arriba després de la trobada a la Moncloa per desbloquejar les negociacions. En l'anterior, ambdós s'havien creuat atacs sense cap relació prèvia i el PSOE va descarregar la bateria d'acusacions sobre la "insolvència o mala fe" que encara avui ressona a l'Executiu.

En quin moment som i què se'n pot esperar? La discussió no s'ha mogut de la crisi energètica, la situació econòmica i els paquets d'ajuts del govern espanyol per fer front a la inflació i a l'impacte de la guerra. En l'enfrontament de models fiscals, Sánchez defensarà les últimes mesures, recollides en els pressupostos generals, inclosos els impostos a la riquesa. Ja veurem si el PP surt del "Sánchez no vol gestionar" i que cal abaixar impostos. De moment, Feijóo continua defensant abaixar l'IRPF als qui més ingressen —i paguen el tipus més baix— i reduir el de societats, en la línia de la britànica Liz Truss. Sobre la primera ministra pesa un vídeo en directe amb un enciam per comprovar qui dura més. Insolent, sí; però una metàfora de com les polítiques fiscals de les baixades impositives de Truss s'han carregat el ministre de Finances i és molt probable que ella sigui la següent.

Tret d'un cop de volant d'última hora, l'acord entre PP i el govern espanyol es dona per fet i la fumata blanca de l'acord deixarà en evidència la gestió dels vocals conservadors del Consell. Els que clamen per la independència judicial estan fent un exercici de govern indefensable

La sessió del Senat arriba amb el nou baròmetre del CIS, molt qüestionat per la militància de José Félix Tezanos al PSOE i la cuina de les enquestes. Aquesta ronda d'octubre es desmarca de les tendències privades en intenció de vot, però no en el suport que els ciutadans donen a les mesures anticrisi, una dada que les privades també reflecteixen. Mentre Rajoy defensa que parlar de rics i pobres és "dividir la gent", les enquestes apunten que el 80,3% de la població està bastant o molt d'acord amb el nou impost a les grans fortunes. I fins i tot el suport a l'harmonització fiscal és majoritari: un 72,2% dels ciutadans estan "d'acord" o "molt d'acord" que es paguin els mateixos impostos a tot el territori.

Es repeteix que a l'Executiu li costa vendre la gestió de la crisi. Igual que les eleccions andaluses van ser el moment més baix de Sánchez, amb la coalició a l'UCI, ara altres enquestes recullen la frenada de la caiguda i fins i tot una mínima remuntada. Més enllà dels 4 punts d'avantatge per al PSOE i els 2 punts per al PP del CIS, Vox continua caient i el lideratge de Yolanda Díaz es manté. La polarització política es repeteix en una dada dels últims baròmetres. Mentre un 62,9% dels ciutadans qualifica la seva situació econòmica de bona, el 73,2% creu que Espanya va malament o molt malament econòmicament. La distància és fins i tot més gran que al setembre, quan un 69,6% pensava que la situació del país era dolenta o molt dolenta davant un 63% de ciutadans que creu que viu bé o molt bé.

Més enllà de la trobada al Senat, l'anunci de l'acord del Poder Judicial està a punt de caure i és difícil saber si es coneixerà poc després de la sessió parlamentària o més endavant. Les fonts oficials, en plena negociació, no donen detalls del minut-resultat. Pel PP, "hi haurà acord" i no convé avançar com van les negociacions. Des del PSOE, coincideixen en el mateix. A Feijóo no li aporta massa per a la seva picabaralla al Senat; a Sánchez tampoc per a la seva defensa del model fiscal.

En paral·lel, el Poder Judicial està oferint una imatge dantesca, un qualificatiu posat per diferents magistrats de la judicatura, que entenen que haurien de dimitir en bloc i anar-se'n sense fer gaire soroll. Tret d'un cop de volant d'última hora, l'acord entre PP i el govern espanyol es dona per fet i la fumata blanca de l'acord deixarà en evidència la gestió dels vocals conservadors del Consell. Els que clamen per la independència judicial estan fent un exercici de govern indefensable. És molt probable que la via parlamentària, pendent de revisar, doni millor exemple a curt termini. I posi en evidència un bloqueig del qual els vocals són part, al costat del PP, en un intent espuri i il·legítim per mantenir el control d'un mandat caducat fa gairebé quatre anys.