Aquesta gent que no s’indigna per res, però tampoc s’exalta mai, té sang d’orxata. No és una floreta, tenir sang d’orxata. Ho diem de gent sense vigor, flegmàtica, passiva, vaja. Germà sinònim de no tenir sang a les venes. Ser viu, però, és tenir sang. I a Catalunya avui falta sang. En manca als hospitals i en fa falta en el vigor social, en la trepidació cívica.
Vinc ara de donar sang a una escola al Raval, on s’han instal·lat uns equips mòbils de donació. No hi havia ningú més en aquell moment, només els alumnes de l’escola, bastant petits, que tenien molta curiositat i preguntaven què estava passant en una aula al costat del pati. Sou dentistes? Preguntaven al personal. I a mi, si havia donat sang, i per què, i si m’havia fet mal i quant pesava i quants anys tenia, perquè per donar sang has de tenir més de 18 anys i pesar 50 quilos, ja ho saps? M’han arrencat un somriure natural perquè fa molts dies que els 18 anys i els 50 quilos estan incorporats en la meva persona. Un dels alumnes m’ha recordat que perquè hi hagi roses, ha d'existir un drac, mort i ensangonat. Sí, sí, li he respost, i he afegit una frase que sempre m’acompanya: tampoc hi ha roses sense espines. M’han omplert de refrescos, suc de pinya, aigua, galetes i m’han fet saber que falta sang i que ho digui a la meva gent.
No es percep prou el valor social de donar, i la cultura del consum individualista tampoc no hi ajuda gens
Aquí em teniu, gent meva, portant el clam del Banc de Sang a l’àgora pública. Donar sang és molt productiu: totes les donacions de sang se separen al laboratori per obtenir tres productes diferents: glòbuls vermells, plasma i plaquetes. Cada un d'aquests components sanguinis es transfon a un malalt diferent. Per això, una única donació de sang pot beneficiar tres persones diferents. No tinc estadístiques, però sí una sospita. Els donants ho som perquè ho hem vist fer a casa (el meu cas, clarament) o perquè hem vist de prop la necessitat de la sang en transfusions o tractaments. No et surt de natural, donar sang. A mi, a més, no m'agrada, les agulles no em fascinen i és un gest que sé necessari però que no em surt de natural: m'he hagut d'entrenar.
Es fan campanyes, hi ha sang-influencers que expliquen les bondats de ser donant, però encara es veu com una mena d’acte altruista que fa entre mandra i por. No es percep prou el valor social de donar, i la cultura del consum individualista tampoc no hi ajuda gens. Els filòsofs podrien esforçar-se i esmolar el pensament per fer saber a les persones el valor del do. Entre els infants que han d’esperar a 18 anys per donar, i els adults que es fan l’orni, hi ha d’haver espai i voluntat per alliberar sang. Penseu en les roses i en la literatura, però no oblideu que sense sang, no hi ha vida. I, per tant, tampoc amor.