Suïssa ha celebrat aquest cap de setmana una cimera per la pau a Ucraïna, on no ha estat convidada Rússia. Noranta països han confirmat la seva presència, mitjançant la participació dels seus representants. Però la notícia, sobretot, se centra en els grans absents. Algun, com Gustavo Petro, president de Colòmbia, s'ha despenjat a última hora i ha anunciat que no hi aniria. Més endavant explicarem les seves raons.
És la primera vegada en 28 mesos en què gairebé un centenar de països s'asseuran per parlar, clar i net, de la imperiosa necessitat d'acabar amb un conflicte que, sigui dit de passada, bona part d'ells han alimentat i del qual, per a més vergonya, s'han beneficiat.
L'objectiu de la reunió és establir les bases per fer els primers passos en una negociació. Resulta sorprenent com en aquesta guerra tots li diuen a Zelenski el que ha de fer. Fins i tot quan, gairebé en començar el conflicte, es va intentar promoure un acord (aquella vegada sí que hi va haver interlocució directa entre els dos països principals, Rússia i Ucraïna, amb la intervenció de Turquia), i va ser Boris Johnson qui ho va fer saltar pels aires.
Llavors no tocava. Hi havia moltes armes per vendre, terreny per repartir, obres per planificar i massa diners en joc. Ara, tanmateix, tot això ja està més que repartit, estructurat i en marxa. Ja toca la pau, perquè és temps de reconstruir, i repartir. Pel camí han quedat centenars de milers de vides, famílies destrossades, pobles sencers. Ni un de sol hauria d'haver mort, però ha resultat evident que no era aquesta la prioritat dels nostres representants, com tampoc no ho està sent a Gaza.
Com deia, un dels grans absents, a més de Rússia, ha estat la Xina. Ha enfosquit amb la seva falta a la reunió una agenda que, sense ella, queda absolutament coixa. Malgrat que Putin no ha estat convidat, com va fer Malèfica al bateig, s'ha encarregat de fer arribar el seu missatge: Ucraïna haurà de renunciar als territoris que Rússia diu ja haver annexionat a les seves fronteres per començar a parlar. Però n'hi ha més.
Es pot recordar, perquè té molla, que aquesta setmana, en el context d'una reunió preparatòria de la qual tindrà lloc a Washington aquest estiu, el Secretari General de l'OTAN va llançar la poma de la discòrdia: va deixar anar en una roda de premsa a Brussel·les que, si Ucraïna volia ser un membre de l'Aliança, hauria abans de sortir viva de la guerra contra Rússia. "Prevaler" deia, per ser exactes. O sigui, "guanyar". I si no fos perquè és terriblement perillós, i absurd, arrencaria rialles la "broma" de Stoltenberg.
En el G7 reunit a Itàlia es va acordar enviar milers de milions d'euros, 46 concretament, procedents dels fons russos actius al banc central rus congelats per a la UE. A Moscou consideren que això és, li diguin com li diguin, robar i han anunciat mesures de resposta.
No està de més recordar que, cada vegada que hem sancionat Rússia, se'ns ha girat en contra i ells han sortit reforçats i beneficiats. Un petit detall que algú hauria de tenir en compte aviat. Doncs, les sancions no només no funcionen, sinó que tenen un efecte bumerang que en res no ens beneficia.
La cimera d'aquest cap de setmana ha costat uns 15 milions d'euros, aproximadament. I per garantir la seguretat dels allà presents, s'han destinat diversos milers de soldats (4.000 militars han estat desplegats a l'efecte). No s'esperen grans conclusions d'aquesta reunió. L'important, han anunciat, és el fet que se celebri i es retratin els presents, però sobretot, els absents.
La reunió de Suïssa, tret que hi hagi alguna sorpresa d'última hora, sembla més aviat una mostra de suports a Zelenski, sense prou valor per plantejar solucions
L'amfitrió, Suïssa, va fer saber la seva voluntat que Rússia fos present. Sobretot per complir la seva legislació aplicable en matèria de neutralitat. Però a Zelenski no li deu haver agradat la idea. Tanmateix, Putin, com deia abans, s'ha encarregat de fer arribar el seu missatge. Unes condicions que Zelenski ja ha rebutjat en considerar que es tracta d'un ultimàtum, on el que es planteja és "inacceptable" per al president i actor.
Putin ha establert la necessitat de reconèixer els quatre territoris que van decidir unir-se a Rússia de manera oficial, garantir la no-entrada a l'OTAN per part d'Ucraïna, i la desnazificació dels seus veïns.
El president colombià considera que la conferència està alineada amb la guerra, no amb la pau, i que té ja unes conclusions predeterminades, sense obrir-se de cap manera al diàleg real
Ja ho anunciava Petro en explicar la seva absència: el president colombià considera que la conferència està alineada amb la guerra, no amb la pau, i que té ja unes conclusions predeterminades, sense obrir-se de cap manera al diàleg real. "Amèrica Llatina no vol més guerra", ha dit en raonar per què ha pres la decisió de tornar a Colòmbia després de la seva visita a Suècia. Lula, del Brasil, tampoc no hi ha volgut anar, i la raó es fonamenta en el fet que Rússia no fos convidada.
Assenyalava El País que en la cita es consensuarà un document de 10 punts presentat pel govern d'Ucraïna que proposa la retirada total de les tropes russes, l'alliberament dels presoners de guerra i el control de les activitats nuclears a la regió. L'esdeveniment suposa un suport tàcit a Zelenski, que dies enrere va firmar un acord bilateral de defensa amb el president dels Estats Units, Joe Biden, amb el qual busquen garantir la capacitat defensiva d'Ucraïna i aproximar una mica més Kíiv a la seva meta, que és la incorporació a l'OTAN.
Les paraules de Petro no haurien de caure en l'oblit. Em semblen molt rellevants. Com les de Stotelberg. El colombià està treballant molt seriosament la negociació amb les FARC, i és conscient del que li ha dit precisament Moni a Zelenski en la cimera del G7: la pau es pot assolir mitjançant diàleg i diplomàcia.
Per a això, és necessari que hi hagi qui vulgui fer-ho, òbviament. I a la vista està que la reunió de Suïssa, tret que hi hagi alguna sorpresa d'última hora, sembla més aviat una mostra de suports a Zelenski, sense prou valor per plantejar solucions. El no a tot el que proposi Rússia, i el cop de porta per resposta. Però en aquesta ocasió, de manera diferent. Perquè el temps a Zelenski se li acaba.