S’acaba de presentar un ampli informe relatiu a una faceta tan crítica de la nostra vida quotidiana com és la salut. Es titula “El sector salut a Catalunya” i ha estat elaborat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), un ens de dret públic que actua d’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern de la Generalitat. Val la pena destacar la transversalitat de la composició d’aquest ens, atès que el formen representants de sindicats, d’organitzacions empresarials, de sectors (agrari, marítim, pesquer i economia social), juntament amb alguns experts. Una de les funcions del CTESC és elaborar informes del tipus que m’ha semblat oportú recollir. Es tracta d’un document molt extens (308 pàgines), del qual extrec alguns punts corresponents a la seva importància econòmica.
El de la salut es considera un sector altament estratègic no tan sols pel gran volum d’activitat que genera, sinó també perquè té una clara incidència sobre tota la població de Catalunya i és crític en un aspecte tan bàsic com és la cohesió social.
En l’informe del CTESC es considera que el sector salut abasta no només els serveis sanitaris en si (CAP, hospitals, serveis mèdics, etcètera), sinó també altres activitats addicionals i perifèriques relacionades amb la salut com són farmàcia, comerç a l’engròs de productes farmacèutics, serveis socials (gent gran, discapacitat, infants...), investigació en salut, instruments mèdics, assegurances de salut, administració pública de salut i equips mèdics. El macrosector definit dintre d’aquest perímetre genera un volum de valor afegit que supera els 20.000 milions d’euros cada any. És el tercer sector en importància del conjunt de l’economia catalana, representa ni més ni menys que el 9% del PIB català.
El sector de la salut dona feina a 369.000 persones a Catalunya, amb un creixement espectacular al llarg dels darrers 20 anys
Si es distingeix el sector en dos grans blocs diferenciats, com són Serveis sanitaris pròpiament i Resta de salut, un i altre tenen un pes econòmic pràcticament idèntic (meitat i meitat) i estable en el temps al llarg del període que va de l’any 2000 fins al 2020 (l'últim any amb aportació d’aquest tipus de dades en l’informe). En el bloc Resta de salut, les activitats més importants són farmàcia (pràcticament 1/3 del bloc), comerç a l’engròs de productes farmacèutics i serveis socials (una mica menys d’1/4 part del bloc cadascuna).
En termes d’ocupació, el sector salut dona feina a 369.000 persones a Catalunya, amb un creixement espectacular al llarg dels darrers 20 anys: ha guanyat 140.000 empleats, és a dir, ha crescut un 61%. El pes del sector sobre el conjunt de l’ocupació a Catalunya, ha passat del 7,1% l’any 2000 al 10,9%, amb pesos semblants entre Serveis sanitaris i Resta del sector salut. Per cert, en aquest darrer bloc destaca la gran importància dels empleats en els serveis socials (amb prop del 60% total del bloc).
L’informe del CTESC recull un amplíssim detall de tots els serveis socials existents, els quals tenen una capacitat de prop de 208.000 places, el primer de tots, els serveis per a persones grans (unes 150.000), seguit de serveis per a persones amb discapacitat (unes 24.000) i serveis a la infància, adolescència i joventut (unes 18.000), a part d’altres serveis. Per cadascun, es donen detalls tot distingint entre tres grans tipus d’operadors: els que són prestats per part d’iniciativa mercantil (és a dir, com a negoci), els d’iniciativa pública i els d’iniciativa social.
El que gastem els catalans en salut és un altre dels grans apartats de l’informe. Al darrer any documentat, el 2021, la despesa total en salut es va xifrar en prop de 21.000 milions d’euros. Aquest registre no ha parat de créixer des del punt més baix de la darrera dècada (el 2014), amb un salt especial en els anys 2020 i 2021 per raó de la pandèmia. I qui paga aquesta despesa? L’informe distingeix entre el sector públic (que s’alimenta amb les cotitzacions socials i els impostos que paguem) i el privat, o sigui, el que paguem directament de les nostres butxaques. El 2021 la despesa pública va representar el 71% del total, i la privada el 29% restant. A partir de les lleugeres variacions que es produeixen d’any en any, en números rodons es pot afirmar que el 70% de la despesa la paga el sector públic (que en una immensa majoria recau sobre la Generalitat) i el 30% el sector privat, que inclou dos grans conceptes: d’una banda, pagaments directes de les famílies a metges, clíniques, etcètera pels serveis sanitaris contractats; i de l’altra, les assegurances lligades a la salut. En aquest darrer punt, cal tenir present que prop d’una tercera part de la població catalana compta amb doble cobertura (pública i privada), un registre que no para de créixer al llarg dels darrers cinc anys.
Les magnituds que he recollit i l’entramat d’operadors i de demandes socials que hi ha darrere, són un simple tastet d’un sector de gran dimensió quantitativa i de gran complexitat. En un proper article tractaré alguns aspectes relatius a les seves mancances i als reptes de cara al futur.