En múltiples ocasions he donat el meu parer sobre l’excessiva importància que ha adquirit el sector turístic a Catalunya (la darrera vegada, en aquest diari fa unes setmanes referint-me al turisme de masses). És cert que el turisme, agafat com un tot, té una gran importància econòmica (12% del PIB català i 13% del total d’ocupació), però al mateix temps es tracta d’una activitat que presenta problemes quan ha crescut massa, com està passant a Catalunya i a molts llocs de l’estat espanyol, agreujats aquest 2024, que sembla que serà un any amb registres històrics en termes de visitants, ingressos i de saturació dels llocs amb més reclam.

Les veus que clamen i denuncien que potser el sector s’ha sobredimensionat fins a generar més desavantatges que no pas avantatges, s’estan escampant. Una revista tan poc sospitosa (per l’orientació, el contingut i la qualitat) com Descobrir Catalunya, fa ni més ni menys que quatre anys que va llançar un manifest per un turisme al servei del país, en què denunciava “el creixement il·limitat, la hipermobilitat i la sobreexplotació del turisme internacional de sol i platja”.

Les conseqüències del creixement turístic desorbitat són múltiples: afecten l’accés a l’habitatge a residents habituals, envaeixen els espais públics, generen oferta comercial i de tot tipus específica per a visitants i no necessària per a residents, expulsen població de les zones ocupades per turistes, generen contaminació atmosfèrica (sobretot avions i creuers), saturen infraestructures viàries, despersonalitzen les ciutats (convidem el lector a passejar-se per la Rambla de Barcelona, la plaça Reial, pel carrer Ferran, pel passeig de Gràcia o per la Sagrada Família)... Això per no parlar del plus de serveis públics que requereix el fenomen (aigua, neteja, seguretat, etcètera) o dels comportaments incívics inimaginables en els països d’origen dels mercats emissors.

L’empresariat que ha propiciat el creixement exponencial del turisme de masses ha caigut del cavall, s’ha adonat de l’error de l’estratègia de creixement i aposta per rectificar

Darrerament, sembla que s’està arribant al punt de saturació pel que fa al dimensionament del sector. En són mostres, aplicades per exemple a la ciutat de Barcelona, les actuacions que es fan en matèria de la taxa turística (que s’apuja fins al màxim permès de 7,5 euros al dia i persona) o l’anunci de la intenció d’eliminar tots els pisos turístics. També resulta simptomàtic el fet que avui mateix a Barcelona se celebrarà una manifestació a la tarda amb el lema “Prou! Posem límits al turisme” amb l’ull posat sobre el turisme de masses. A la capital de Catalunya hi han ajudat aquests dies manifestacions diverses que no fan altra cosa que alimentar el problema: la desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell, la rebolcada de l'F1 al passeig de Gràcia i l’arrencada de la celebració de la Copa Amèrica, per no citar esdeveniments de gran reclam internacional com ara el recent Primavera Sound.

La consciència respecte al fet que el sector segurament està sobredimensionat i ha sortit de mare no ha arribat només a l’Administració pública, sinó, el que és més sorprenent, al mateix sector empresarial, un sector que fins ara no ha tingut cap respecte a res que no sigui la butxaca: ni externalitats negatives ni extracció de rendes derivades de l’aprofitament privat de recursos naturals, culturals, mediambientals o paisatgístics, ni sobrecostos de serveis públics. Aquesta setmana la consciència sobre el problema compta amb un nou aliat, Exceltur, un lobby de 30 empreses relacionades amb el turisme que busca el reconeixement socioeconòmic del sector i el creixement turístic. En conjunt tenen 220.000 empleats i entre els associats hi ha American Express, Iberia, Balearia, Viajes El Corte Inglés, Hertz i grans cadenes hoteleres, entre altres. El seu president, Gabriel Escarrer (Melià Hotels International) acaba de sincerar-se públicament per entonar una mena de “mea culpa” del sector: la saturació turística no és cap invent, és real, hi ha hagut un creixement descontrolat d’habitatges turístics i s’entén que hi hagi cada vegada més una sensació de rebuig per part de la població. En línia al que fa poques setmanes ja va fer l’associació Barcelona Global en el sentit de frenar els creuers i el turisme massiu. En aquest cas es va plantejar fins i tot un concepte satanitzat fins ara, com parlar de decreixement turístic,

L’empresariat veu en l’horitzó la contestació social respecte a un turisme sobrepassat i que només li genera problemes i costos sense treure’n cap benefici. L’empresariat que ha propiciat el creixement exponencial del turisme de masses ha caigut del cavall, s'ha adonat de l’error de l’estratègia de creixement i aposta, almenys en aparença, per rectificar. A veure si això es fa notar també en l’àmbit polític a l’hora de decidir projectes que no farien sinó alimentar més el turisme de masses com són l’ampliació de l’aeroport del Prat proposada per Aena i el Hard Rock, dos projectes empresarials en llista d’espera.

Benvinguts al club de la sensatesa i de la qualitat de vida, si és que resulta certa la caiguda del cavall.