Independentment de la posició que hom tingui respecte al moviment feminista, sembla ser que un dels seus postulats innegociables serà acabar amb els processos de seducció masculina a l’entorn laboral en una situació jeràrquica de poder. Això va més enllà de si les agressions han estat palesades judicialment (com ha passat als cèlebres casos on el protagonista era Saül Gordillo) a les darreres acusacions contra l’humorista Quim Morales, on les accions compartides per les afectades suposen contactes menors com ara posar una mà sobre la cuixa d’una companya o quedar amb una seguidora ostensiblement més jove, fer el possible per endur-se-la a l’automòbil del mascle en qüestió, i fer-li una abraçada destacant la bona olor que traspua. Per molt que les accions descrites no tinguin cap mena de repercussió penal, el càstig es fonamentaria essencialment en l’aspecte jeràrquic.

La seducció, i això va de l’home cavernari fins a l’imaginari donjoanista, és un fenomen jeràrquic de poder per naturalesa (en l’aspecte cultural, gairebé sempre ordit a iniciativa masculina). La pregunta que caldria fer-se, conseqüentment, és si resultaria possible reformular aquest paradigma ancestral des d’un punt de vista igualitari; dit d’altra manera i en negativa, si podem extraure el poder dels mecanismes de conquesta dels homes envers les dones (atès que el monopoli de la força continua essent primordialment masculí). Aquesta transformació cultural implicaria no només que el poder deixés d’enlluernar l’altre en termes d’excitació sexual, admiració i etcètera, sinó també que l’home —tot i que l’exercís d’una forma del tot consentida per la dona— hi renunciés com a fenomen viciat per naturalesa. Es demanaria a tot sobirà, en definitiva, que renunciés a l'acatament del seu poble.

La seducció és un fenomen jeràrquic de poder per naturalesa. La pregunta que caldria fer-se és si resultaria possible reformular aquest paradigma ancestral des d’un punt de vista igualitari; si podem extraure el poder dels mecanismes de conquesta dels homes envers les dones

Al capdavall, la seducció masculina (diu Baudrillard) és aquella tècnica mitjançant la qual un individu captiva l’alteritat perquè accedeixi a fer quelcom del qual no n’està absolutament segura; en termes de consentiment, l’aquiescència seria un fenomen progressiu que pot afirmar-se i negar-se diverses vegades en una mateixa vetllada. És en aquest sentit que moltes feministes —d’aquelles que agraden molt als homes— han qüestionat la idea de consentiment com l’eina primordial per avaluar les relacions sexuals; pel que fa a les dones, tenen tot el dret del món a queixar-se que les agressions centrin tanta metafísica en la seva capacitat de consentir i no pas en el fet que un home calentó pugui ser un bavós replom. En qualsevol cas, per traduir aquesta nova normalitat a un terreny legal, el sistema hauria d’exigir la prohibició absoluta de les relacions entre membres de jerarquia dispar.

Quan esclatà el tema de les agressions de Saül Gordillo a dues de les seves treballadores durant una nit de farra, servidor va ser dels pocs articulistes (de fet, l’únic) que va donar absoluta credibilitat a les víctimes de l’antic director de Catalunya Ràdio. Ho vaig fer perquè conec el personatge i les declaracions de les afectades em van semblar molt creïbles; al seu torn, perquè més enllà de la jerarquia existent, els matisos són importants i els detalls que adduïen les dues damnificades queien pel seu propi pes. He coincidit poques vegades amb Quim Morales i conec moltes dones que han treballat amb ell; quan els micròfons es tanquen i es diuen les confidències, la majoria d’elles em conten que el cas d’en Quim és el d’un simple aneguet lleig a qui la fama va regalar el glamur de poder seduir becàries dels seus programes com qui es demana un últim gintònic sobrer.

Cap d’aquests testimonis m’ha descrit un home que sigui capaç de coaccionar una treballadora amb tal d’acabar-hi fent una mica de fru-fru. Però això, insisteixo, és una part absolutament menor de la problemàtica si ens endinsem en el nou paradigma d’aquest oxímoron que s’anomena la seducció no jeràrquica. El tema aquí, i ho serà en el futur, consistirà a eliminar el poder d’allò que anomenem sexe. La tasca no és fàcil, fins i tot diria que s’acosta a la impossibilitat. Potser, qui sap, és que el poder (encara que es disfressi de victimisme narcisista o de dolor absolutament comprensible) està canviant de banda. Perquè el poder, com l’energia, només es transforma; però sempre hi és, i de moment ja s’ha cobrat una mort civil més.