El meu compatriota gallec Alfonso Gómez Cruz és l'alcalde de la ciutat de Ginebra. Fins allà van viatjar aquest dissabte els representants del PSOE i de JuntsxCat per celebrar la primera de les reunions mensuals que van acordar en el seu pacte d'investidura. L'elecció de la ciutat al costat del llac Léman ve donada perquè és la seu del Centre per al Diàleg Humanitari Henri Dunant, fundat el 1998, que facilitarà el treball de l'equip de quatre persones que desenvoluparà la funció mediadora acordada en aquest pacte d'investidura. Convé recordar que va ser Henri Dunant qui va fundar la Creu Roja el 1863, basada en una molt estricta neutralitat que no sempre va ser entesa per tot el món al llarg dels seus cent seixanta anys de trajectòria.

La mediació és un sistema de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial. És a dir, comporta l'existència prèvia d'un conflicte. Ningú a hores d'ara pot negar l'existència d'un conflicte polític a Catalunya de molt profundes arrels històriques.

La mediació és alternativa, no substitutiva com l'arbitratge. L'àrbitre neutral substitueix el jutge i resol el conflicte des de l'aplicació del dret o de l'equitat. El mediador intenta que siguin les parts del conflicte les que s’acostin, amb la seva ajuda, a una solució a les seves divergències.

La mediació en els conflictes polítics es basa en la privacitat del procés i en la publicitat dels acords, precisament com a garantia que el procés segueixi un progrés adequat

La mediació és voluntària, no pot ser imposada i ha de ser exercida des de la neutralitat. Per això existia la necessitat, en el cas del conflicte polític català, que aquesta mediació fos exercida fora de l'estat espanyol, ja que en l'àmbit de l'Estat és molt difícil trobar persones o institucions neutrals respecte de la qüestió essencial de la qual sorgeix el conflicte català: quin ha de ser el col·lectiu (la ciutadania espanyola en el seu conjunt o la ciutadania catalana) titular de la capacitat d'autodeterminació, titular del dret a decidir. En aquest context, el Centre Henri Dunant els subministra l'experiència metodològica i els mitjans materials necessaris per desenvolupar el procés, mentre que l'únic mediador conegut, que desenvoluparà també la funció de portaveu de l'equip, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo, aporta també una àmplia experiència en la resolució negociada de conflictes.

La mediació en els conflictes polítics es basa en la privacitat del procés i en la publicitat dels acords, precisament com a garantia que el procés segueixi un progrés adequat. En el supòsit del procés de negociació PSOE-JuntsxCat, la ciutadania i els seus agents polítics i socials han de ser exigents en tot el que fa referència al control i fiscalització dels acords, no pel que fa al control i fiscalització de l'avanç en concret del procés de diàleg i negociació.

En aquest context, el procés que s'està desenvolupant respon als caràcters típics de la mediació de conflictes polítics. Perquè tant la privacitat del procés de diàleg com la internacionalització de la mediació atenen als requisits de confidencialitat i neutralitat que defineixen per si mateixos la institució de la mediació.