Tan senzill i tan important

Estem tan acostumats al fet que el nostre cos funcioni bé, que ens sorprèn quan alguna de les “peces” de l’organisme deixa de funcionar correctament. El cas és que, de joves, rarament ens preocupa la malaltia, la veiem tan llunyana! La majoria de la gent jove que veiem a l’hospital és per traumatisme o altre tipus d’accidents. La paraula accident ja defineix que és una situació sobrevinguda, per tant, inesperada. Però a mesura que ens anem fent més grans, les disfuncions dels òrgans es van fent més presents, moltes vegades per factors genètics de susceptibilitat, i qui més qui menys, a la mitjana edat, presenta certs símptomes de disfunció cardíaca, o de bufeta, de pàncrees, de ronyó, de fetge, del sistema immunitari o del sistema nerviós. En molts casos, és el càncer el que ens afecta, i entre els més freqüents, hi trobem el càncer de mama, el de còlon i el de bufeta.

El segle XX va suposar una gran revolució en l’àmbit mèdic. Els instruments de detecció de les malalties van esdevenir cada cop més precisos; els especialistes de cada sistema o òrgan cada vegada disposaven de més coneixement; els avenços quirúrgics i d’anestèsia van permetre operacions abans impensables, i es va generar un gran ventall de recursos farmacològics, començant pels antibiòtics i analgèsics i acabant per fàrmacs d’acció més precisa i dirigida, com agents beta-bloquejants o antidiabètics. Les farmacioles estan plenes de diferents medicaments, i la nostra salut ha millorat perceptiblement. Per tots aquests avenços en l'àmbit de la sanitat, més l’accés a l’aigua potable, l’esperança de vida de la població s’ha doblat en l’últim segle.

Ara que tenim moltes eines per a tractar malalties, de vegades ens oblidem que la prevenció és crucial per a l’èxit de tots aquests avenços. La detecció precoç de totes les malalties i l’actuació en els estadis inicials impedeixen que la malaltia progressi o fan que aquesta progressió s’alenteixi. El segle XXI serà el segle de la prevenció i les teràpies de precisió. En el cas de les malalties genètiques, el diagnòstic clínic requereix el diagnòstic genètic. Com en altres articles us he comentat, cal posar “nom” a la malaltia, és a dir, identificar quin és el gen i la mutació causativa. Però altres malalties, tot i intervenir-hi factors genètics de risc, també presenten factors ambientals que intervenen en la seva aparició. En el cas del càncer, el més important és la seva detecció precoç, ja que els tractaments són menys invasius i més efectius, fet que evita la recidiva, disminueix la probabilitat de metàstasi i incrementant la supervivència. La pregunta és: com es detecta de manera precoç el càncer? Normalment, es fan servir diferents tècniques d’imatge, com ara radiologia (les mamografies, per exemple), ecografies, ressonàncies magnètiques o endoscòpies/colonoscòpies, depenent de l’òrgan. En certs casos, també s’utilitzen les anàlisis de sang per a la detecció de desequilibris en la composició de glòbuls vermells i blancs (en leucèmies) o de biomarcadors que indiquen disfunció d’un òrgan, com ara l’anomenat antigen prostàtic o PSA, el qual incrementa els seus valors quan hi ha càncer de pròstata, tot i que els seus valors també poden augmentar per altres raons.

Allò que el nostre cos excreta, com ara l’orina, pot servir per a detectar amb precisió, no només el càncer, sinó el seu grau de malignitat

En poc temps han sorgit altres mètodes no invasius de predicció del càncer o, fins i tot, de predicció del seu grau de severitat, per exemple, amb anàlisis d’orina. Tots els fluids biològics, com ara l’orina, contenen proteïnes i petites molècules, però també contenen DNA o RNA de les cèl·lules que s’han desprès i arrossegat dels conductes, o bé petits fragments de DNA i RNA que s’han filtrat en el ronyó. La biòpsia líquida de sang ja està força establerta, però requereix una extracció de sang. La biòpsia líquida de l’orina és molt fàcil d’obtenir, fins i tot a casa, sense necessitat d’anar a l’hospital i es pot enviar a analitzar als centres corresponents. Una de les proves diagnòstiques que s’han demostrat factibles aquestes últimes setmanes és la detecció del virus del papil·loma humà, que causa càncer de la boca i la gola (càncer orofaringi) en l’orina. Un test que es pot emprar fàcilment per a detectar aquest virus, i d'altres, que causen càncer. En aquest cas, la detecció és per PCR (una tècnica que tots coneixem des de la pandèmia per Sars-Cov-2), i la novetat és que tot i que el càncer estigui en un teixit o òrgan molt allunyat del ronyó, a l’orina se’n pot detectar la presència.

En altres casos, el que es detecta a l’orina és l’expressió de gens que indiquen càncer a partir de l’RNA de les cèl·lules que tenen relació amb els conductes que porten l’orina, per exemple, per a detectar el càncer de pròstata de manera molt més fiable que amb la detecció del PSA que hem comentat abans. Una de les preocupacions dels uròlegs és que es realitzen moltes biòpsies que no són necessàries, perquè molts dels tumors de pròstata són benignes o “dorments”, és a dir, molt poc actius i que no sempre estan associats a malignitat. Un equip de la Universitat de Michigan acaba de desenvolupar, a partir de dades d’orina de pacients recollida entre el 2008 i el 2020, una nova prova diagnòstica que analitza l’expressió de 18 gens, els quals prediuen amb molta sensibilitat, al voltant del 99%, la presència de càncer amb característiques de malignitat. Els estudis que han dut a terme en una cohort diferent de pacients per a la validació del test mostren que es poden estalviar entre el 35% i el 51% de biòpsies innecessàries, de manera que els esforços i l’atenció mèdica es poden dedicar als casos que realment ho necessiten, fet que millor la pràctica clínica i disminueix molt les molèsties i l’angoixa dels pacients.

D’altra banda, és molt probable que hàgiu sentit a parlar d’un test d’orina per a la detecció no invasiva i sense irradiació del càncer de mama, The Blue Box (que ja us vaig comentar). Aquest projecte s’inicià amb el treball de final de grau de l’enginyera biomèdica Judith Giró, estudiant de la UB, i després de diversos estudis, està en desenvolupament i serà comercialitzat pròximament per tal que arribi a hospitals i a dones que no tenen accés fàcil a altres proves diagnòstiques. Ja s’han fet proves en diferents cohorts de pacients femenines entre els 18 i els 49 anys d’hospitals a Catalunya i Espanya. Penseu que les mamografies estan recomanades a partir dels 50 anys, o si hi ha precedents familiars, però no s’aconsellen en dones més joves per a evitar possibles danys per la irradiació, que —encara que suau—, si es repeteix bianualment durant molts anys, pot comportar certs riscos. The Blue Box es basa en el desenvolupament d’un sistema de detecció de components orgànics volàtils, com els que detecta un nas, per això es descriu com un nas electrònic. Té uns sensors que, després d’escalfar l’orina per provocar-ne l’evaporació dels components volàtils, els pot detectar i, mitjançant algorismes d’intel·ligència artificial, comparar-ne la presència i proporció relativa per a determinar si hi ha un càncer de mama o no, de manera molt precoç. Això es deu al fet que el metabolisme de les cèl·lules canceroses i els processos de resposta inflamatòria associats són diferents que en un teixit sa. L’interessant del projecte n'és la senzillesa, la portabilitat del sistema de detecció (no requereix instruments d’espectrometria de gasos) i, sobretot, que detecta la composició i proporció del càncer; podríem dir que "l'ensuma", com alguns gossos són capaços de fer. I tot plegat només amb una breu quantitat d’orina.

Així que ja veieu com allò que el nostre cos excreta, com ara l’orina, amb compostos que el nostre cos rebutja, també pot servir per a detectar amb precisió, no només el càncer, sinó el seu grau de malignitat. Tan senzill i tan important!