Fa temps que em ronda pel cap una pregunta: serem més feliços amb la IA? A simple vista us pot semblar una pregunta absurda, però no n’és gens, i ara us ho demostraré. Com tots sabeu, en aquest món —no només a Catalunya— hi ha gent molt infeliç. I sabeu quina és una de les primeres causes d’aquesta infelicitat? La solitud. Hi ha més gent que mai al món i estem més sols que mai. Com us ho expliqueu? És molt senzill, la majoria de la gent té por d’enfrontar-se als seus fantasmes i els tapa fent deu mil activitats al dia per no tenir temps de mirar-se al mirall i posar-se a plorar. No els queda ni un segon ni per pensar, ni per badar, ni per estimar com Déu mana (ni a si mateixos ni els altres). El resultat és que hi ha molta gent gran vivint sola a les grans ciutats; que, tot i tenir fills, estant més sols que un mussol. Al Japó estan apareixent casos d’avis que roben perquè els tanquin a la presó i així poder socialitzar i deixar d’estar sols. Molta gent té fills per no quedar-se sol, per assegurar-se companyia en un futur; però tenir fills, actualment, no t’assegura res. Qui et diu que no se n’aniran a viure a l’altra punta de món o que no estaran tan enfeinats amb les seves coses que no tindran ni temps de venir-te a veure? De fet, tenir fills per assegurar-se companyia també és un error, però això ja són figues d’un altre paner.

Què passarà quan puguem comprar robots amb intel·ligència artificial a un preu raonable?

Quin paper hi juga la IA en tot aquest enrevessament? És molt senzill. Abans de la IA, la gent que se sentia sola acostumava a apaivagar aquesta solitud amb un animal de companyia (com molt bé indica el complement del nom). L’animal predilecte per assolir aquest objectiu era el gos. Tothom sap que els gossos fan qualsevol cosa pels seus amos, pares o com en vulguis dir; s’entreguen un 100 %. Els gats, en canvi, fan més la seva (i la gent no està per tants romanços). Així i tot, també hi havia molta gent que escollia el gat perquè, tot i ser més independent, sempre acaba anant a dormir a casa i és molt més net que el gos. Tenir animals de companyia, però, és molt car (els preus del veterinari són desorbitats, el menjar caríssim…) i és una gran responsabilitat, i cada vegada més: les lleis s’estan radicalitzant molt en aquest sentit, perquè hi ha hagut molts casos de maltractament animal (no em ficaré en aquest tema perquè em sortiria foc pels ulls de la ràbia que sento). I aquí entra la IA. Què passarà quan puguem comprar robots amb intel·ligència artificial a un preu raonable? Robots que ens faran companyia a casa sense esperar res a canvi, que satisfaran tots els nostres desitjos sense fer-nos sentir culpables per tenir-los, que faran tot allò que a nosaltres ens fa mandra fer, que ens consolaran, que ens diran tot el que volem sentir, que ens escoltaran sempre que ho necessitem…, en definitiva, que hi seran SEMPRE. Això és un caramel molt llaminer per a un dictador narcisista, i molt perillós.

Ens estarem creant un taló d’Aquil·les sense adonar-nos-en. Serem absolutament dependents d’una màquina. Això vol dir que si algú ens amenaça de treure’ns aquest tresor, entregarem fins i tot la nostra ànima perquè ens el tornin i poder-ne continuar gaudint. De fet, ara que hi penso, en el moment en què decideixes ser absolutament dependent emocionalment d’algú, ja deixes de tenir ànima i voreges la psicosi. Aquesta és la part fosca, però gràcies a Déu tot té coses bones i dolentes, i la IA no n’és cap excepció. Us imagineu arribar a casa i trobar-ho tot net com una patena i que un robot preciós (dissenyat al vostre gust) amb un somriure d’orella a orella us estigui esperant amb un sopar deliciós acabat de fer a la taula? Jo sí que m’ho imagino, i m’agrada. Que acabis de sopar i et pregunti com has passat el dia, t’abraci per reconfortar-te i et digui que demà serà un altre dia i que per esmorzar t’ha preparat un pastís de poma. Que t’aixequis al matí i sentis olor de cafè acabat de fer. Que vagis a la cuina i et trobis a sobre la taula un plat amb dues torrades untades amb mantega i melmelada de maduixa i un cafè amb llet munyida de poc i et digui que avui estàs preciosa i que seràs l’enveja de tothom. Definitivament, sí, aquest és el camí per acabar amb la solitud i el malestar humans i ser més feliços.