Tots recordem aquelles imatges casposes d'unes persones acomiadant els policies i guàrdies civils enviats a Catalunya abans de l'1 d'Octubre. Els hi cantaven el futbolero ¡A por ellos, oee, oeee, oee...!, una sort de càntic prou clarivident (recorda a Manolo el del Bombo) sobre la intenció i l'esperit amb què aquells agents uniformats es desplaçaven a Catalunya. 

Després d'apallissar la gent que volia votar, alguns uniformats que s'havien quedat amb ganes de repartir més llenya van protagonitzar un final de festa a diverses poblacions. Porra extensible en mà van pegar veïns, van amenaçar qui van voler i des de les habitacions de l'hotel on pernoctaven, van pixar al carrer. I encara algun d'aquests valents va brandar la seva pistola, des d'un balcó d'hotel, contra els veïns. 

L'endemà, Albiol va córrer a felicitar-los i quatre dies després plovien els premis i condecoracions. La imatge d'Albiol al costat d'uns homes colèrics que cridaven enfurismats "¡que nos dejen actuar!" és una estampa que retrata l'Espanya de Llarena i aquests fiscals covards que s'abraonen contra representats electes com si fossin militants de VOX. Val a dir que si el lletrat de VOX que acusa Junqueras i la resta de presos s'intercanviés els papers amb Llarena difícilment ningú no notaria la diferència. 

Llarena fa un ridícul judicial espantós a Europa. L'acarnissament amb què actua molestava fins i tot una part del PP més civilitzat. I malgrat tot no ha canviat de parer, perquè no respon a criteris judicials sinó a una determinada ideologia. El magistrat de l'AVE, on en alguna ocasió ha compartit viatge amb diputats de Ciudadanos, ha acabat la seva estrafolària fase d'instrucció atacant de nou el patrimoni dels presos i exiliats, com si fos pura extorsió econòmica. Entre d'altres raons, perquè el mateix ministre d'Hisenda ha dit i repetit que no s'havia gastat un sol euro públic en el referèndum, ni un. 

És repugnant com la justícia s'inhibeix, com la Fiscalia desatén les denúncies i la inacció dels responsables de la seguretat

Gairebé tot el que ha fet Llarena s'ha basat en els informes de la brigada politicosocial (cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil) que comanda el tinent coronel Daniel Baena, que ben bé podria ser un d'aquells policies que exigien sortir a repartir bufetades a Calella, vista la seva activitat oculta a les xarxes. Com policia és, segons han denunciat els veïns i ha reconegut el Cuerpo Nacional de Policía, l'home que va agredir Jordi Borràs al bell mig del carrer a Barcelona, a cops de puny, a plena llum del dia. Borràs és precisament l'autor de l'informe de Media.cat, el primer informe que denunciava la campanya d'agressions ultres a Barcelona i Catalunya, esperonada per uns mitjans de comunicació espanyolistes que converteixen les agressions feixistes en actes de cívics patriotes. Sense obviar aquí el miserable paper dels dirigents de Ciudadanos que atien l'acció directa, que sovint esdevé violència contra les persones, en la seva croada contra tota mostra de solidaritat i estima pels presos polítics. És repugnant com la justícia s'inhibeix, com la Fiscalia desatén les denúncies i la inacció dels responsables de la seguretat.

L'agressió a Jordi Borràs és una agressió als drets fonamentals i a la llibertat d'expressió i d'opinió, és una agressió directa a la convivència i a la tenacitat contra els violents. Borràs ja va denunciar els vincles ocults de l'extrema dreta amb Societat Civil Catalana, la de Borrell i Arrimadas. I ara l'agredit ha estat ell, al més pur estil mafiós. Han anat per ell, per silenciar la denúncia i intimidar els que hi planten cara.

La concreció d'una Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics per part del Govern de la Generalitat és una necessitat davant la violència desplegada per l'extrema dreta

La concreció d'una Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics per part del Govern de la Generalitat és una necessitat davant la violència desplegada per l'extrema dreta i la seva impunitat que urgeix concretar-se. Perquè s'evidencia que és cada dia més imprescindible per combatre la impunitat, la conxorxa entre membres de les forces policials, de la judicatura i la Fiscalia en convivència amb determinats partits i entitats. I és també, i ha de ser, una aposta estratègica del moviment republicà i d'una legislatura que ha de fer de la denúncia de l'autoritarisme i la involució de drets i llibertats un dels seus pilars polítics fonamentals. 

I cal exigir a les autoritats catalanes resultats, eficiència i eficàcia. Començant pels Mossos d'Esquadra, la policia de Catalunya, la del 17 d'agost, resolutiva com cap altra. La de l'1 d'Octubre, vetllant per la seguretat pública. Aquesta és la nostra Policia, la que ens va fer sentir orgullosos, la que viu en comunió amb el país i defensa els drets i llibertats. I hem d'exigir que torni, ja. Pel seu bon nom i perquè els necessitem davant tanta infàmia. Nosaltres, els demòcrates, sí que hem d'exigir que els deixin actuar. Quan ho han fet hi han excel·lit.

Sense oblidar la resta de responsables. Quants policies municipals hi ha desplegats a Barcelona? Ara no pot ser que l'alcaldessa Colau es desentengui ―amb allò de l'equidistància― i no assumeixi la part de responsabilitat que li correspon. Hi ha gairebé 11.000 policies municipals a Catalunya, prop de 2.800 només a Barcelona, on dilluns van agredir Jordi Borràs.

La violència al carrer, les agressions, són, en primer lloc, un problema policial que ha d'aturar la policia, la que està al servei de la ciutadania i de la protecció dels drets i llibertats públiques bàsiques, com els d'anar pel carrer sense que un fatxa et trenqui la cara amb tota impunitat.