Berga és l'única capital de comarca que governa la CUP, amb vuit de 17 regidors. A partir d'ara, el govern comptarà amb majoria absoluta amb l'entrada dels dos regidors d'ERC. Gràcies, també, a la generositat i amplitud de mires de Ramon Camps, que ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies. A l'oposició hi restarà l'únic regidor del PSC i els sis de Junts, que van retenir els mateixos regidors el 2019 que amb la històrica marca CiU el 2015.

De Berga és un bon amic, de quan els indepes érem tres i mig. Amb ell vaig descobrir la Patum, en parlava tothora i hi convidava tothom. Després arribaves a Berga i hi havia overbooking per dormir sota sostre. En Francesc Ribera Titot, il·lustre berguedà, sap de què parlo, de quan érem pocs i gairebé marginals. El seu primer grup, Escatxaruta, va mig debutar al meu poble en un concert per la insubmissió. Dic mig perquè es van presentar sense bateria. L'Adam Majó és un altre històric de l'esquerra independentista, berguedà d'adopció, manresà, i defensor a ultrança d'una aproximació i/o convergència entre el món cupaire i el republicà, tal com explica en els articles que publica periòdicament, a imatge i semblança del procés que ha portat a la confluència d’EH Bildu.

Tant de bo l’experiència de Berga sigui possible plantejar-la àmpliament i arribi el dia que al Govern de Catalunya es puguin plantejar aquesta mena d'aliances que permetin l'alternança entre dues sensibilitats de l'independentisme

El tomb de la política catalana és ben visible a Berga. Les dues forces tradicionals i hegemòniques (CiU i PSC) hi sumaven tretze dels disset regidors fins al 2015. Temps era temps. A partir de la sentència de l’Estatut i la irrupció del dret a decidir, el PSC ha col·lapsat i és més PSOE que mai a comarques, amb una notable pèrdua de suports i transversalitat. Precisament a Berga els quadres catalanistes del PSC han transitat modèlicament cap a ERC en una operació de suma admirable. Mentre l'extinta CiU ha retingut bona part dels vots en una evolució accelerada cap a un Reagrupament 2.0 carreterista. No és una crítica, és una constatació. L'espai convergent ha evolucionat cap a l’independentisme, de la nit al dia, mantenint la seva base i esperit.

A Berga ha passat de manar-hi CiU a manar-hi la CUP. I si bé és una excepció, explica en bona part en quins paràmetres es mou la política catalana allí on l'independentisme és clarament hegemònic. I on, per tant, confronten dos models amb tants matisos com calgui, la dreta i esquerra, ambdós independentistes.

L'entrada d'ERC al govern de Berga ha de servir no només per reforçar un govern municipal monocolor que ha de gestionar una crisi brutal. També ha de servir per rellançar un model de ciutat, de capital del Berguedà, castigada per una crisi industrial que no ha trobat alternativa.

Els governs de Venturós no han pogut resoldre, fins a la data, el principal hàndicap que assota la capital de la Patum, associada a la icònica estampa del Pedraforca i que ja sense Patum només la tenim de referència pels seus boscos de rovellons. Però el canvi de sensibilitats s'evidencia, per exemple, amb la implicació en la recuperació de la memòria històrica. L'alcaldessa ha col·laborat en la reobertura de fosses dels republicans assassinats, al costat de totterrenys com Roger Heredia, ànima del Banc d’ADN i un dels motors d'aquesta ingent tasca que va dinamitzar Raül Romeva davant l'absolut desinterès que al nostre país havien mostrat tant CiU com el PSC.

Tant de bo l’experiència de Berga sigui possible plantejar-la àmpliament i arribi el dia que al Govern de Catalunya es puguin plantejar aquesta mena d'aliances que permetin l'alternança entre dues sensibilitats de l'independentisme, la d'esquerres i la nacionalista, en una sana alternança que dibuixi un nou país. Si és així, voldrà dir que haurem guanyat.