L’independentisme s’ha fet gran, tan gran que ha guanyat quan més necessari era i quan més difícil era, en un context d’eleccions espanyoles, advers, i amb el feixisme de la dreta espanyola més desbocat i amenaçador. Doncs a fer la mà!, que dirien els companys de València. Més diputats que mai, més vots que mai. L’independentisme ho ha fet amb el lideratge d’ERC, amb una victòria rotunda, esclatant. Esquerra Republicana de Catalunya, la formació que ha liderat aquesta feliç victòria, suma més d’un milió de vots, una gesta inimaginable. A les eleccions catalanes va guanyar l’independentisme, certament. Però Ciudadanos va ser la força més votada. Ara, a les espanyoles, a unes eleccions que no ens eren propícies, ERC ho ha petat, sense debat possible. La victòria l’ha aconseguida un partit que s’alimenta de les classes populars del país, que es nodreix de quadres de diferents tradicions polítiques, que és a barris i ciutats, a pobles i comarques, i que representa una tradició republicana i d’esquerres, neta com una patena davant l’allau de corrupció que ha esquitxat tantes formacions polítiques.
 
ERC no només ha fet un resultat esclatant a totes les comarques, he fet un resultat espectacular als barris on més pedra cal picar. Heus aquí el valor doble d’aquest històric resultat. El suport al barri de les Planes, de Sant Joan Despí, la ciutat de l’immens Xavier Vendrell, és extrapolable a tants altres barris del país, per això ha guanyat ERC i precisament és per això que hem de seguir sumant i sumant, incorporant una majoria política i social que farà inevitable la República Catalana.
 
La victòria de la República passa sobretot per seguir enfortint el republicanisme a les regions metropolitanes. I aquesta feina, àrdua, imprescindible per a la victòria i per a la cohesió social, només està en condicions de fer-la ERC, amb el lideratge sublim d’un Oriol Junqueras que és l’artífex d’un projecte de masses, victoriós, que connecta amb tot el país. L’únic projecte polític que pot dur Catalunya a la República perquè és l’únic capaç de guanyar allí on mai no havia guanyat l’independentisme.

ERC és l'únic projecte polític que pot dur Catalunya a la República perquè és l’únic capaç de guanyar allí on mai no havia guanyat l’independentisme

Alhora, una qüestió que no és pas menor, estratègicament determinant: aquesta victòria d’ERC, del republicanisme, de l’independentisme, tanca un debat tan contraproduent com nociu. L’independentisme suma quan és capaç de respectar la seva pluralitat, quan és prou madur per entendre que aquest país és de totes i tots, quan és capaç de fer camí sumant gent de diferents tradicions polítiques, quan és capaç d’abraçar tothom i de respectar tothom. El debat de la llista única queda superat, un cop més, per la contundència d’uns resultats. Prou batalles caïnites, prou apostes que no sumen, prou desqualificacions, prou forçar combregar amb rodes de molins.
 
El meu estimat Gabriel Rufián ho diu sempre i ho diu amb un somriure orgullós: Hem nascut per guanyar! La victòria és d’Oriol Junqueras, de totes les preses i presos, de totes les exiliades i exiliats, però també de Gabriel Rufián i de tot el que representa, un fill del barri, fill del poble treballador, fill d’una familia de Jaén que va arribar a Catalunya per guanyar-se la vida i, avui, per guanyar la República Catalana. Gràcies, germà. T’estimo.