Aquesta vegada Rivera caminava per Altsasu per vantar-se de les duríssimes condemnes de presó a joves del poble. Ara era Navarra, després d'haver assajat l'acció directa a Catalunya amb el pretext dels llaços grocs; en el seu homenatge a les bandes uniformades de cúter i navalla, amb passamuntanyes o caretes, que ell mateix promocionava i encoratjava. Com que no sap fer res millor, continua fent les mateixes coses. El seu únic programa és brandar la bandera espanyola, ara ja en pugna amb Vox, i fer-la servir per pegar a tot ésser viu que no vegi espanyols fins i tot a l'estora. Però si amb els llaços ha estat pioner, amb això d'Altsasu és un vulgar imitador. L'ultradretà Ricardo Sáenz de Ynestrillas i la seva colla ho feien amb més pebrots i menys mitjans, però amb el mateix ímpetu. Muntaven un autobús i desembarcaven en feus abertzales, amb la mateixa intenció de provocar i treure profit de crispar l'ambient. Doncs bé, el que aleshores feia l'extrema dreta és exactament el mateix que fa avui un aspirant a la Moncloa. La qüestió no és menor, sinó més aviat reveladora de cap a on ha evolucionat la societat espanyola.
Albert Rivera no té escrúpols
Albert Rivera va venir a riure's als nassos dels amics i les famílies dels nois que la jutgessa Lamela va ficar a la presó per una baralla de bar en la qual va voler veure terrorisme. Una baralla amb agents de la Guàrdia Civil, gens clara, amb versions i imatges contradictòries. Menys per a la justícia espanyola, que va posar el cas en mans de l'Audiència Nacional i va enviar a presó incondicional els nois que presumptament es van embolicar en la baralla. Els nois estan condemnats. A molts anys. No com en el cas dels delinqüents sexuals de La Manada. Per abusar en grup d'una noia, per violar-la en grup, com fan els valents, els millors exemplars de mascle hispànic amb tricorni, es compleix una condemna amable o no es compleix. I, per descomptat, Rivera no se n'ha anat al poble dels violadors. Allà probablement sí que l'haurien rebut a pedrades, les pedrades que Rivera es va inventar a Altsasu i que ningú no va veure ni per casualitat. Per a Rivera no n'hi havia prou amb un passeig a l'estil de Sáenz de Ynestrillas. A més, li calia sortir d'Altsasu fent-se la víctima i vilipendiant la gent de Navarra. Per això va mentir sense cap vergonya, com ha mentit altres vegades sense embuts. Rivera no té escrúpols. Per això Rivera va tocar el dos del Parlament de Catalunya quan la cambra es va disposar a condemnar el franquisme. Per això fa servir repetidament el terme cop d'estat per referir-se al que va passar a Catalunya l'1 d'octubre. Frivolitza amb aquest terme perquè per a ell els cops d'estat i la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, dictadura criminal que va matar molt i va matar fins al final, són figues d'un altre paner. Si depengués de Rivera, la paga doble continuaria sent el 18 de juliol. Per això Rivera insisteix a parlar de privilegis a les presons per a Junqueras i els seus companys, perquè practica l'acarnissament sense compassió. Per això es manifesta al costat del grup de policies que reclamen més paga per "Haver clavat la porra com si no hi hagués un demà". A Rivera no li interessen les víctimes, sinó fer-se la víctima; és el manual clàssic del victimari. Les víctimes, de les quals s'aprofita amb tota la desFACHAtez, són el pretext per aconseguir més vots i sembrar aquest nacionalisme caspós, covard i totalitari d'abans que tant l'inspira a falta de cap altra idea brillant al cap a la qual recórrer.